El Banc de terres del Priorat s’ha consolidat com una eina essencial per recuperar finques abandonades o que necessiten un relleu generacional. Des de la seva creació a finals del 2019, s’han formalitzat 62 acords i actualment gràcies a això hi ha fins a 300 hectàrees de conreu en actiu. La tècnica de suport al teixit agrari del Consell Comarcal del Priorat, Mireia Vilamala, explica que “al llarg d’aquests cinc anys hem aconseguit formalitzar aquesta seixantena d’acords malgrat que vam tenir uns inicis una mica intermitents, sobretot, per la falta de finançament i perquè també hi va haver la pandèmia”. “Pel que fa a les hectàrees que s’han recuperat a través del banc de terres, actualment en tenim unes tres-centes, tot i que en algun moment hem arribat a les 400 o 500”, afirma.

Així, bona part d’aquestes hectàrees conreades són principalment de vinya i olivera. “La majoria es destinen a aquests tipus de conreus però el que passa és que, sovint, hi ha una franja que és policultiu, és a dir, que o són de vinya o d’olivera, però a la vegada també tenen un una petita zona d’avellaners o d’ametllers i la persona que agafa la finca també els acaba cuidant”, diu Vilamala. “D’aquesta manera anem jugant, una mica, amb aquest policultiu tradicional del tros del Priorat”, afegeix.

En aquests anys, fins a 118 usuaris s’han inscrit al Banc amb propostes de projectes agraris o d’aprofitament de finques, més de la meitat dels quals són pagesos professionals mentre que la resta són persones que volen desenvolupar projectes d’autoconsum o vinculats a l’oci. Segons la tècnica de suport al teixit agrari del Consell Comarcal, “al Banc de terres també hi tenim gent inscrita que no es dedica al cent per cent a la pagesia però sí que la tenen com un complement de la seva renda. A la vegada, hi ha una part de persones que volen un petit tros per a l’autoconsum, que es fan l’oli per casa o que, per exemple, volen fer mel i agafen una petita finca per col·locar-hi les arnes”. “Finalment, tenim persones que volen la terra com un element més d’oci. És el cas dels horts d’estiu o d’una finca de policultiu, que no arriba per a l’autoconsum d’una família, però sí que és un complement d’alimentació i de qualitat”, diu.

I és que tal i com explica Vilamala, el Banc de terres té per objectiu tornar a posar en valor aquests terrenys, promoure l’accés a la terra, la producció local i la preservació del paisatge agrari: “el que intentem és ajuntar necessitats. Per una banda, les dels propietaris de finques o pagesos que no tenen relleu generacional i que, per tant, quan acabin la seva activitat, deixaran abandonades, i les dels propietaris de terres que ja no treballen amb gent que té ganes guanyar-se la vida a la terra”. “L’objectiu és no perdre ni un pam més de terra en actiu i, això, també va lligat amb la voluntat de mantenir el paisatge agrari de la comarca del Priorat i una economia basada en el producte de la terra”, sentencia.

En aquest sentit, Vilamala destaca que el fet que existeixi aquest servei de proximitat transmet també certa seguretat tant a persones que volen aconseguir noves terres com a propietaris que les volen arrendar. “És una eina a la que la gent pot acudir i que genera confiança per les dues parts. Sovint un propietari pot creure que el seu tros de terra val més del que és o tenir la sensació que un de fora vindrà i l’estafarà amb el preu o amb les condicions o, també, el demandant es pot trobar amb la dificultat d’aconseguir més terres. Llavors, fem d’intermediaris entre uns i altres, donem aquesta seguretat jurídica i intentem tirar endavant aquests acords”, diu.

La pastura i la gestió forestal són els nous reptes del Banc de Terres

A banda de les tres-centes hectàrees que actualment estan conreades gràcies als acords signats a través del Banc de terres, n’hi ha més d’un miler d’inscrites, la majoria de les quals, un 60%, són terrenys forestals o en alt estat d’abandonament. La tècnica de suport al teixit agrari del Consell Comarcal destaca que el Banc de terres també és útil per poder tenir localitzada la propietat d’aquestes finques: “tot i que, evidentment, hi ha moltes hectàrees que són complicades de treballar, el fet que estinguin inscrites al banc suposa que, almenys, sabem qui n’és el propietari, fet que a vegades no sap ni el registre de la propietat, perquè mai s’han arreglat els papers de la finca. Tenir tota aquesta informació és important, també, per poder ajudar als ajuntaments o pel que pugui passar en un futur”.

És per això que des del Banc han intensificat força la seva feina amb aquells demandants de terres que es volen dedicar a la pastura. “Hem fet molta feina gràcies a un grup de gent que es vol incorporar a la pastura. La necessitat de tenir una bona superfície per als ramats ens ha obligat a buscar finques que després hem pogut connectar entre elles”, afirma.

A la vegada, Vilamala creu que poder reactivar tots aquests terrenys abandonats és una manera de prevenir incendis, si bé, aquí, cal la implicació d’altres agents que treballen en la gestió forestal. “Tornar a posar en ús les terres abandonades que antigament van ser antigues pastures és una manera de protegir el territori de grans incendis, el problema, però, és que s’hi ha d’implicar més gent. Perquè un ramat pugui entrar a un bosc i fer prevenció d’incendis, cal que abans aquest s’obri i això implica agents com els ajuntaments, les ADF o, en el cas de la nostra comarca també, el Parc natural de la Serra de Montsant o el Consorci de la Serra de Llaberia i, clar, gestionar tot això és complicat”, explica.

El Banc de terres també desenvolupa accions de suport al texit agrari prioratí

La signatura d’acords entre propietaris i demandants de terres, però, no és l’únic objectiu del Banc de terres, sinó que també col·labora i dona suport a la pagesia de la comarca en diversos projectes de dinamització agrària que estan en marxa.

Un d’ells és l’Espai Test de la Cooperativa Agrícola Falset-Marçà, un projecte que vol fomentar el relleu generacional de les terres i donar suport a persones que es volen incorporar al món de la pagesia. “Es tracta, bàsicament, de donar una oportunitat a una persona que es vol incorporar al sector i que no ve de família pagesa”, explica Vilamala. Així, continua: “des del Banc de terres vam triar algú que pogués encaixar una mica amb aquest perfil i la cooperativa Falset- Marçà li paga un sou durant tres anys i li ha assignat un grup de finques que ha de treballar i gestionar com si fóssin pròpies”. “Ara, hem de veure si és viable, si no ho és, si cal inversió o si s'han de buscar finques més productives, etc. perquè aquesta persona, al cap de tres anys d'estar en aquesta situació, pugui, per una banda, decidir si vol o no vol ser pagès, si li agrada o no l’ofici, i per l’altra si econòmicament és viable”. En aquest sentit, des del Banc de terres es fa el seguiment de les noves incorporacions, fet que ha representat un total de 14 nous acords signats. 

Per altra banda, des del Banc de terres també s’ha col·laborat amb Vinclop, el projecte d’intercooperació entre 10 cooperatives de la comarca. Per Vilamala és un projecte estratègic per al Priorat: “aquesta suma de sinergies és molt important perquè darrere hi trobem tot el teixit agrari, de petita escala, tots els pagesos i les seves famílies”. Així, explica que “amb Vinclop estem treballant en projectes com el tema de la revalorització de la fruita seca o amb la millora de la distribució del producte perquè diem molt que hem de comprar producte local però on l’hem de comprar? Arriba a les botigues i als restaurants? No. Tenim un problema de manca de producte però també de logística i de coordinació interna, i estem treballant en aquest sentit”.

Finalment, també s’han dedicat molts esforços en fer sentir la veu i les demandes del sector agrari en qüestions clau com els Fons de Transició Nuclear i a la dinamització del grup de la Pagesia Jove del Priorat.

Detalls

Publicat el 04 Novembre 2025

Vist: 268

Nova victòria del Falset Esportiu que es va imposar per 3 a 0 al Pare Manyanet de Reus. Els nois de la capital del Priorat van ser superiors des del primer moment i al 22’ Ansumana Conteh obria la llauna. Ja a la segona meitat, Conteh al 77’ i Biel Piqué al 85’ establien el resultat definitiu.

El Porrera, per la seva banda, va aconseguir arrencar in extremis un empat a dos gols del camp del Mas Pellicer. De fet, els reusencs es van avançar a la primera meitat, resultat amb el qual es va arribar al descans. A la represa Lookman Dambelley empatava des del punt de penal, però els locals es tornaven a posar per davant nou minuts després. A les acaballes del partit, Alexis Miret feia el gol de l’empat per al Porrera.

D’aquesta manera, doncs, el Falset se situa en segona posició amb 12 punts, tres menys que el líder, l’Hospitalet, que és precisament contra qui l’equip prioratí ha perdut l’únic partit aquesta temporada. El Porrera escala fins a la vuitena posició i suma cinc punts després d’una victòria, dos empats i una derrota.

En la jornada del proper cap de setmana, el Falset jugarà al camp d’un rival directe a la part alta de la classificació, les Borges del Camp. El partit serà dissabte a les 16:15h. A la mateixa hora, el Porrera rebrà el Montbrió.

En futbol sala, aquesta setmana es reprèn la competició després de l’aturada de Tots Sants. A la divisió d’honor, el Priorat Nord rebrà diumenge a les 12:30h el líder de la classificació, l’Amposta, al poliesportiu de Cornudella.

Al grup 12 de segona catalana, el Priorat Nord B, visitarà el Vila-seca Sub-23 dissabte a les 20h, mentre que a l’altre grup amb representació comarcal, el Masroig jugarà dissabte a partir de les 17h a la pista del Riba-roja. A les 18h, el Capçanes rebrà el Batea a casa i els Guiamets jugarà diumenge, també a les 18h i a casa, contra el Monbrió.

En futbol sala femení, el Priorat Nord visitarà el Puig-pelat, diumenge a partir de les 16h.

Detalls

Publicat el 04 Novembre 2025

Vist: 218

La Biblioteca pública Salvador Estrem i Fa de Falset ha presentat la programació prevista per aquest mes de novembre. Així doncs, les activitats arrenquen ja aquest divendres amb la trobada del Club de lectura, que aquest mes ha llegit La mort de l’altre, de la lleidatana Teresa Ibars. Precisament, la conversa comptarà amb la participació de l’autora.

I dissabte, 8 de novembre, serà el torn del Club de lectura en francès. En aquesta ocasió ha llegit Suite française, de l’escriptora ucraïnesa Irene Nemirovsky, qui va ser deportada al camp de concetració d’Auschwitz, on va morir l’any 1942.

Per altra banda, el 14 de novembre tindrà lloc, un any més, la Supernit de les Biblioteques. Es tracta de la cinquena edició d’aquesta iniciativa organitzada pel Super3 i la Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya amb l’objectiu de fomentar la lectura entre els més petits i apropar-los als serveis de les biblioteques públiques.

El dimecres 19, en canvi, tindrà lloc una xerrada adreçada a famílies i adults sobre la sexualitat en l’era digital mentre que el dia 22 es farà l’activitat Nascuts per llegir, dirigida a nadons. Abans, el vespre del dia 21, la guiametana Íngrid Giné presentarà el seu nou conte La motxilla vermella de la Judit.

Les activitats del mes de novembre acabaran el dia 28 amb una nova sessió de l’Hora del conte.

Detalls

Publicat el 04 Novembre 2025

Vist: 161

La DOQ Priorat ha posat punt i final a la verema 2025, una campanya que ha estat força satisfactòria ja que, a nivell de producció, hi ha hagut un increment del 20% respecte a la collita de l’any passat, per la qual cosa des del consell regulador esperen arribar enguany als 5,3 milions de quilos de raïm.

El seu president, Salustià Álvarez, explica que “ha estat un any bo si el comparem amb la campanya passada. La producció ha estat un 20% superior”. Malgrat això, destaca que “ens hauria agradat que hi hagués hagut una major estabilitat pel que fa a les pluges, ja que des del març hi ha hagut força sequera i, per exemple, una mica de pluja a finals de juliol ens hagués anat molt bé”.

Amb tot, però, aquesta falta de pluges ha permès que la qualitat del raïm sigui excel·lent: “l’estat sanitari ha estat molt correcte i no hi ha hagut cap problema de fongs gràcies, precisament, a aquesta situació de sequera”.

Tot i així, Álvarez insisteix en què de cara al futur cal treballar per fer front a aquestes situacions de sequera, que cada vegada seran més ferqüents. “Les pluges seran cada cop més irregulars, o plourà molt o no caurà ni una gota, i amb les temperatures també pot passar el mateix”, explica. Així, afegeix que “per fer-hi front, per una banda, hem de garantir la possibilitat de fer unes aportacions d'aigua que viabilitzin el bon comportament de les plantes durant tot l’any, és a dir, cal que les reguem, i per l’altra, hem de canviar els marcs de plantació per tal que l’amplitud de l’arrel sigui més gran, i això significa que hem de posar menys plantes per hectàrea”.

En aquest sentit, sobre la qüestió del regadiu, el president de la DOQ Priorat creu imprescindible desenvolupar els diferents projectes plantejats pel govern de la Generalitat per fer arribar l’aigua de l’Ebre fins a la comarca, però també insisteix en la necessitat d’aprofitar tots els recursos propis del territori. Segons Salustià Álvarez “l’aigua s’ha d’anar a buscar allà on n’hi ha i, per tant, la solució final i definitiva és portar aigua de l’Ebre a través de les canalitzacions de la xarxa de reg que ja hi ha des de l’embassament dels Guiamets”. “Això no vol dir, però, que no haguem d’aprofitar els recursos propis i que tenim més a prop, com és el cas de l’aigua del Siurana”, afegeix.

Cauen les vendes de vi

Una altra de les qüestions que preocupen al president de la DOQ Priorat és el descens en la venda de vi. Segons Álvarez, conflictes com la guerra entre Rússia i Ucraïna n’han fet caure força el consum a nivell europeu, també a països del centre i el nord del continent, especialment a Alemanya. “En general, el mercat del vi es troba en una situació força complexa. A Europa, per exemple, la guerra d’Ucraïna ha paralitzat el consum a aquests països però també a Bèlgica, els Països Baixos o Alemanya, ja que el cost de la vida s’ha incrementat molt”, diu.

Pel que fa als Estats Units, Álvarez creu que els aranzels imposats per Donald Trump van desestabilitzar al mercat si bé, sembla, que les vendes han començat a repuntar: “sembla que s’estigui tornant a activar després de l’aturada inicial. De fet, hi torna a haver un flux comercial important”. En canvi, el consum de vi ha disminuït notablement als països asiàtics. “Just abans de la pandèmia, hi va haver un creixement molt fort de l’exportació cap a aquesta regió, però des de llavors cap aquí no hi ha l’alegria d’abans”, afirma el president de la DOQ.

Per tot això, Álvarez considera que el gran repte és aconseguir que el consum de vi del Priorat creixi de forma substancial dins de les fronteres del nostre país: “el gran objectiu és el mercat de casa. Hem de ser capaços de fer forat i que la majoria d’establiments, com ara botigues especialitzades o restaurants, apostin pel producte local. Tenim camí per recórrer en aquest sentit”.

Detalls

Publicat el 30 Octubre 2025

Vist: 410

El Lloar és el municipi escollit enguany per acollir el Priorat poble a poble, que impulsa la delegació d’Òmnium Cultural a la nostra comarca. Aquesta activitat, que ja fa uns anys que se celebra, pretén donar a conèixer els diversos municipis de la comarca.

La visita anirà a càrrec de l’alcalde del municipi, Jaume Montalbo, i de l’Associació Nas del Quiuma. Després de recórrer els diversos punts d’interés de la localitat, hi haurà un vermut per a tothom.

Les places són limitades i cal inscriure’s a través del web d’Òmnium Priorat.

Foto: Ajuntament del Lloar.

Detalls

Publicat el 04 Novembre 2025

Vist: 227

L’Ajuntament de Falset ha donat per acabades les obres al cementiri municipal pocs dies abans de la celebració de Tots Sants. Al llarg de tot aquest any s’han fet diverses actuacions que s'han centrat, principalment, en els vials i la coberta de les teulades, així com en l'ampliació de nínxols. El regidor de Seguretat i Mobilitat i responsable del cementiri, Antoni Muntané, explica que actualment s’estan realitzant els darrers treballs per tal de tenir-ho tot a punt de cara a l’1 de novembre: “l’obra en sí ja està acabada, només falten alguns retocs com una mica de pintura, escampar grava a la creu central i la neteja de l’espai”.

Muntané destaca que les obres que s’han realitzat tenien per objectiu millorar la funcionalitat d’aquest equipament i resoldre algunes problemàtiques i mancances detectades en un cementiri que té més de 150 anys. “Era una obra molt necessària ja que al llarg de la seva història, poques vegades s’hi han fet actuacions importants”, afirma.

Així doncs, pel que fa a les noves cobertes de teulades, aquestes s'han col·locat en les zones que únicament tenen tres files de nínxols, les quals representen més de la meitat del cementiri. Tal i com destaca el regidor responsable del cementiri, aquestes noves cobertes afavoriran l'eficient evacuació de les aigües pluvials. “Com que no hi havia teulades, sovint ens trobàvem amb filtracions cap als nínxols i més d’alguna vegada algun s’havia enfonsat”, explica mentre afegeix que “per solucionar-ho hem fet la coberta amb teula àrab, totalment integrada i seguint tot el que indiquen les ordenances municipals”.

Així mateix, també s’ha aprofitat aquesta actuació per ampliar la capacitat del cementiri amb una quarantena de nínxols més. “Al cementiri tan sols hi quedaven cinc nínxols buits i, per tant, era urgent fer-ne de nous” afirma Muntané. Així, continua explicant que “vam decidir aprofitar que féiem les teulades noves per construir-ne una filera superior i ens n’han sortit un total de 42, per la qual cosa, crec que podem estar pràcticament una dècada sense patir per la falta d’espai al cementiri”.

Per altra banda, també s’ha dut a terme l’arranjament i pavimentació dels carrers perimetrals del recinte interior. Un paviment de formigó de consistència tova ha substituït la grava per tal de millorar-ne l’accessibilitat. Segons el regidor, “a partir d’ara, la gent gran o amb dificultats de mobilitat poden visitar el cementiri tranquil·lament”.

Amb la pavimentació dels carrers, a més, s'ha aprofitat per aplicar-hi un desnivell mínim que permet la correcta evacuació de l'aigua, gràcies també a noves sortides que la conduiran a l'exterior del recinte. “El fet de no tenir teulades feia que l’aigua que corria per sobre els nínxols caigués a la part interior del recinte, on s’acumulava”, explica Muntané. “Ara el que hem fet és una canalització que condueix tota aquesta aigua fins a la part final del cementiri, per on surt cap al carrer”, diu. Així mateix, afegeix que “a la part de baix, quan plovia s’hi acumulava molta terra del mateix cementiri i s’hi entollava l’aigua i és per això que s’ha fet un mur de pedra per contindre tota aquesta terra “.

Les actuacions de millora executades han comptat amb un pressupost de 146.000€, dels quals l'ajuntament n'aporta únicament el 5% del total amb fons propis. La resta s'assumeixen mitjançant el Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) i una subvenció nominativa de la Diputació de Tarragona.

Detalls

Publicat el 29 Octubre 2025

Vist: 439