El Consell Comarcal del Priorat gestiona, aquest curs 2025- 2026, el servei de menjador escolar de vuit centres d’educació infantil i primària de forma conjunta i directa. Tal i com destaca el president de l’ens comarcal, Sergi Méndez, és una manera de garantir una estabilitat del servei que no existia quan era cada centre qui ho havia de gestionar pel seu compte. “En els últims anys havíem detectat una inestabilitat en la prestació d’aquest servei i hi havia una preocupació important per part dels centres educatius i també de les famílies per no poder garantir un servei tan essencial i necessari”, afirma. Així, el president explica que “s’ha decidit unificar la gestió en una única licitació que depèn del Consell Comarcal i que garanteix que en els propers anys aquest servei es prestarà de manera unitària i estable”.
A més, Méndez afegeix que el servei de menjador escolar és bàsic per poder facilitar la conciliació de les famílies. Segons ell, no tenir-lo podria implicar una pèrdua d’alumnes, fet que per les escoles més petites és una qüestió de supervivència: “avui dia un menjador escolar és un element essencial i totalment necessari per garantir la conciliació familiar i escolar amb les obligacions laborals professionals que tenim moltes famílies”. “Hem de garantir la igualtat d'oportunitats de les escoles de la nostra comarca i que puguin oferir els mateixos serveis que les escoles ubicades en zones urbanes perquè totes aquelles famílies que viuen al poble o aquelles que hi vulguin venir en puguin gaudir i la falta de serveis no representi un obstacle”, diu el president.
Així doncs, aquest curs, el Consell Comarcal del Priorat gestiona directament el servei de menjador de vuit escoles. En d’altres, en canvi, ho fan les associacions de famílies o els ajuntaments. “Tenim un mapa força heterogeni. Al Priorat Nord, per exemple, el servei té un funcionament similar al que fem des del Consell, però la gestió dels menjadors ha estat delegada als ajuntaments i després hi ha algunes escoles que no han volgut entrar en aquesta licitació perquè o bé es gestiona des de les mateixes associacions de famílies o bé perquè l'ajuntament també hi dona suport i ara per ara no ho han vist oportú”, explica Méndez.
Concretament, el servei de menjador gestionat pel Consell Comarcal es realitza a través d’un sistema de càtering de cuina calenta a les escoles Galena del Molar, Serra Major de la Vilella Baixa, 11 de setembre del Masroig, Anicet Villar de Marçà. Rossend Giol de Porrera, Sant Isidre de Capçanes i Montsant de la Bisbal de Montsant. Per altra banda, a l’Escola Antoni Vilanova de Falset el menjar es fa a través del sistema de cuina in situ, és a dir, que s’elabora a les pròpies instal·lacions del centre.
*L'escola Antoni Vilanova de Falset. (Foto: Ajuntament de Falset).
- Detalls
- Vist: 236
Com cada estiu, el Parc Natural dela Serra de Montsant organitza un nou cicle de xerrades sobre patrimoni cultural amb la col·laboració de Carrutxa. Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria. Durant les properes setmanes els diversos municipis de l’àmbit del parc acolliran diverses conferències relacionades amb la història i cultura dels pobles de Montsant i l’empremta que això ha deixat en el paisatge.
Així doncs, tant la Vilella Baixa com la Morera acolliran xerrades que situen aquestes poblacions en temps medievals: el seus orígens, jurisdiccions territorials a les quals pertanyien, l’exercici del poder feudal... però també hi haurà una aproximació a la gent que hi habitava i a la seva vida quotidiana.
A mitjans d’agost, a Albarca, es farà ressò del patrimoni arqueològic de Montsant, i en concret, de les recerques efectuades per Salvador Vilaseca, enguany que es compleixen 50 anys de la seva mort.
Les altres tres xerrades que es proposen ens aproximen a la toponímia popular: “El nom de les roques. Una lectura cultural del paisatge”. Aquesta xerrada es fixa en els noms amb que anomenem les diferents parts del nostre entorn. Concretament, amb l'exemple dels noms de les roques de Montsant ens aproparem a aquesta part del patrimoni cultural que ens ha arribat oralment i mitjançant de la documentació. Aquesta xerrada farà durant la segona quinzena de juliol a la Vilella Alta, la Bisbal de Montsant i Margalef.
- Detalls
- Vist: 606
El Diari Oficial de la Generalitat va publicar el passat 20 de novembre la resolució PRE/4130/2024 per la qual es dona conformitat al canvi de nom del municipi de la Bisbal de Falset, que passa a denominar-se la Bisbal de Montsant.
El canvi de nom arriba després que el passat 14 de maig l'Ajuntament de la Bisbal de Falset va aprovar inicialment l'expedient de canvi de nom del municipi,d’acord amb l'informe favorable emès per l'Institut d'Estudis Catalans en data 7 de març de 2024.
La decisió del canvi de nom va ser, finalment, presa pel consistori ja que en la consulta ciutadana que es va fer als veïns i veïnes el 28 d’abril el resultat va acabar amb empat. Amb una participació del 80,3% del cens, 78 persones volien que es mantingués el nom actual, altres 78 van apostar pel canvi i tres veïns del poble van votar en blanc.
Foto. Ajuntament de la Bisbal de Falset
- Detalls
- Vist: 920
El teatre l’Artesana de Falset és l’escenari, aquesta setmana, de la 38a edició de la Roda de Teatre del Priorat, una iniciativa en què participen bona part de les escoles de la comarca. Concretament, enguany, fins a 11 centres educatius porten a escena les obres de teatre que han escrit i preparat per a l’ocasió.
Remei Domènech, la directora del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) del Priorat, entitat organitzadora de la Roda de Teatre, explica com va anar la primera jornada, en la què hi van participar les escoles de la ZER Les Vinyes: “en aquesta primera jornada van actuar les escoles de la ZER les Vinyes, que sempre fan unes obres espectacular”. “Els Guiamets va presentar una obra sobre la Neus Català, meravellosa, els companys de la Serra van fer una obra divertíssima sobre reis, prínceps i princeses, mentre que Marçà va representar una versió fantàstica de la Blancaneus i, finalment, els alumnes de Capçanes ens van parlar sobre l’edat de pedra i els cromanyons”, explica.
Així mateix, també participen a la Roda de Teatre l’escola Antoni Vilanova de Falset, l’escola Montsant de la Bisbal, el Castell de Cabacés, les tres que formen la ZER Baix Priorat, és a dir, el Masroig, Bellmunt i Porrera, i l’institut Escola Corbatera de Cornudella.
La directora del CRP es mostrava molt satisfeta per la participació i agraïa que, malgrat alguns problemes d’organització, l’activitat s’hagi pogut realitzar un any més. “Estem molt contents tot i algunes complicacions que hem tingut pel fa a les subvencions, però el Consell Comarcal ens ha ajudat i hem pogut fer la Roda de Teatre un any més”, afirma.
I és que, Domènech destaca la importància del teatre a nivell pedagògic. “És una de les activitats més completes que existeixen. No n’hi ha cap de que la superi perquè es treballa tot. Des de lectura i la compressió lectora, l’expressió oral, el ritme, l’entonació o la socialització”, destaca, mentre afegeix que “també es fomenta l’escriptura, perquè són els propis alumnes que imaginen i pensen la història, l’escriuen, la comparteixen…. Hi ha tot un treball previ d’escriptura abans de la representació”.
A banda, és una activitat que és complementa amb altres disciplines, com per exemple, l’art plàstic, ja que abans de la Roda de Teatre, els alumnes participen en el concurs de cartells.
La Roda de Teatre del Priorat és un esdeveniment que es pot considerar, gairebé, històric,, ja que, tal i com destaca Domènech, hi han passat moltes generacions de prioratins i prioratines: “38 anys donen per molt. Molts dels alumnes actuals són fills i néts de persones que van participar a la Roda de Teatre en els seus inicis”. Així, afirma que “ d’aquí dos anys en fem 40 i esperem poder-ho celebrar com es mereix”.
- Detalls
- Vist: 868
Els Guiamets és el municipi prioratí amb més ingressos segons les dades que ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en l'atles de distribució de la renda de les llars del 2022. El municipi se situa en primera posició amb una renda mediana de 22.050€, força per sobre de la mediana catalana que és de 19.950€.
Gratallops, amb 20.650€, Capçanes i la Torre de Fontaubella, tots dos amb 19.950€, són la resta de municipis de la comarca que es troben per sobre o igual de la mediana catalana. A continuació, i a prop d’aquesta xifra, s’hi situen Falset, el municipi més poblat del Priorat, i la Morera de Montsant, amb una renda mediana de 19.250€.
Per contra, a la part baixa de la taula, hi trobem la Bisbal de Falset, amb uns ingressos de 13.650€ i Cabacés amb 14.3050€.
Si ens fixem en la variació de la renda respecte l’any anterior, podem observar que els canvis més destacats es noten en els municipis més petits, ja que una petita variació pot suposar un percentatge força elevat degut a la seva poca població.
Així doncs, el municipi on el percentatge d’ingressos creix més respecte al 2021 és al Lloar amb una variació del 29,3%. El segueixen, la Vilella Alta amb un 20,9%, la Vilella Baixa amb un 16,2% i Gratallops amb el 15,7%. A Falset, la variació percentual entre un any i l’altre és d’un creixement del 7,8%. En canvi, on les rendes baixen respecte a l’any anterior, és a la Figuera (-4,4%), el Molar (-3,8%) i la Bisbal (-2,5%).
- Detalls
- Vist: 1195
La Fatarella va acollir el passat divendres la primera edició dels Premis Millors Olis d’Oliva Verge Extra de Catalunya, que van certificar que l’oli Baronia de Cabacés de la Cooperativa Agrícola de Cabacés és un dels 10 millors olis del 2024.
No és l’únic oli de la cooperativa de Cabacés que va ser premiat, ja que el Baronia de Cabacés Convencional va ser reconegut en la categoria Afruitat verd lleuger mentre que Fusió D’Aromes Cupatge va ser considerat com un dels millors Afruitats madurs.
Així mateix, també van obtenir el reconeixement l'oli Ètim, de la Cooperativa Agrícola Falset- Marçà, considerat un dels millors olis afruitat verd mitjà, el Montsacer de la Cooperativa de la Bisbal de Falset en la categoria d’Afruitat verd lleuger, o el Piordei Rojal com a Afruitat verd intens. De fet, Priordei Rojal també es va imposar com a milllor monovarietal de d’oliva rojal i també va rebre el premi per a olis elborats en projectes de recuperació de varietats autòctones.
Finalment, la Trullola selecció farga, del Masroig, va ser considerat com el millor oli monovarietal d’aquesta varietat.
Durant la gala es van lliurar fins a 83 guardons, repartits en les diferents categories que conformen els Premis, als quan han optat un total de 132 olis. El jurat va destacar-ne l’excel·lència de totes les propostes participants i va augurar una llarga vida a la celebració d’uns premis que reconeixen la merescuda tasca d’un producte d’alta qualitat elaborat a Catalunya.
- Detalls
- Vist: 1200
L’Associació No Jubilem la Memòria celebra aquest cap de setmana la vintena edició de les jornades de l’entitat amb un complet programa d’activitats que pretenen reivindicar la memòria històrica i el paper que va jugar el Priorat durant la guerra civil espanyola, especialment durant la Batalla de l’Ebre. El president de l’entitat, Albert Sabaté, destaca que malgrat tot, “celebrem els 20 anys de les jornades, i també de l’associació, en un lloc tan emblemàtic com és el Molar”.
I és que les jornades arrencaran el proper dissabte al Molar, on s’inaugurarà una placa a la fossa comuna que hi ha al municipi. A continuació, tindrà lloc una visita exterior a l’edifici de la Mina Loussa, on s’hi va instal·lar l’hospital de campanya M-2 del XVè Cos d’exèrcit. “L’hospital de la Mina Loussa va ser el darrer que hi va haver al Priorat. Pràcticament va operar fins a finals del 1938, és a dir, fins al final de la Batalla de l’Ebre”, explica Sabaté, que afegeix que “els llocs que van acollir hospitals miltars, com el Molar, la Bisbal, Pradell o els Guiamets, sovint registraven moltes morts dels ferits que venien del front i s’enterraven en fosses comunes al cementiri o en llocs propers. Al Molar, per exemple, hi ha enterrades més de 90 persones, entre soldats i alguns civils”.
Les jornades continuaran a la tarda, després d’un dinar popular al local de la Gaia, amb la presentació del llibre Rutes de la batalla de l’Ebre al Priorat. Circuits històrics de No Jubilem la Memòria a càrrec dels autors, Josep Munté, Manel Camafort i Alba López. Tal i com explica el president de No Jubilem la Memòria “És la segona part d’un projecte que neix a partir de la beca Rachel Ritchie. En una primera fase, es va publicar el llibre de Josep Munté que descriu els Espais de la Batalla de l’Ebre al Priorat i ara presentem el segon, que proposa fins a 13 itineraris per la comarca que permeten conèixer aquests vestigis”. Sabaté explica que des de l’associació “esperem que la gent faci aquestes rutes, que podriem considerar com un nou punt d’interès turístic al Priorat més enllà del món del vi, i que expliquen una part de la història de la nostra comarca”.
Finalment, la jornada de dissabte acabarà amb la representació de l’obra de teatre “La Primera i les Mestres de ls República” de Nan Valentí i David Pintó. L’espectacle és un homenatge a Nativitat Yarza, mestra, activista femnista, miliciana i primera alcaldessa de Catalunya, concretament de Bellprat (Anoia). Segons el president de No Jubilem la Memòria “a banda d’homenatjar la primera alcaldessa republicana de Catalunya, volem vincular aquesta obra al fet que al Molar també hi va una escola republicana a la Mina Loussa i, per tant, reivindicarem també el paper de les mestres de la República”.
L’endemà diumenge tindrà lloc una visita històrica per diversos llocs de memòria de la comarca. Així, se sortirà de Falset en direcció a la Cova de Santa Llúcia de la Bisbal i d’aquí es visitarà l’observatori de la Batalla de l’Ebre a la Figuera. La ruta també passarà per la tomba del brigadista internacional John Cookson, situada a la carretera entre Marçà i la Torre de Fontaubella.
20 anys reivindicant la memòria històrica al Priorat
L’associació No Jubilem la Memòria celebra el seu vintè aniversari amb una seixantena de socis actius. Segons el seu president, “sense la implicació dels nostres associats, que treballen de forma voluntària, haver arribat fins aquí no hagués estat possible”. Albert Sabaté recorda que “al Priorat tenim molts vestigis de la Guerra Civil, ja que la comarca va desenvolupar un paper clau com a rereguarda de la Batalla de l’Ebre i això va comportar moltes conseqüències”. “De fet és el lloc de Catalunya que concentra un nombre més elevat de fosses comunes”, diu.
Tot i això, Sabaté lamenta la falta d’implicació per part de les administracions: “Hi ha molt de desconeixement. Només tres o quatre ajuntaments del Priorat són socis de l’entitat. Sovint ens trobem que alguns municipis no saben que existeix l’associació i d’altres mostren una mancança d’interés important”. Amb tot, el president de No Jubilem la Memòria celebra la recent voluntat de participar que ha mostrat el Consell Comarcal del Priorat.
Malgrat tot, i després de vint anys, Albert Sabaté afirma que des de l’associació “seguirem picant pedra per tal de conscienciar i donar a coneixer la nostra història recent a la població, tant del Priorat com de fora”.
- Detalls
- Vist: 1106
Pàgina 1 de 2
- Estàs aquí:
-
Inici
-
Informatius
- La Bisbal de Montsant
