Les pluges de les darreres setmanes han provocat diverses afectacions en algunes infraestructures dels municipis on més aigua ha caigut. És el cas de Cornudella, on hi van caure fins a 165 litres durant el pas de la borrasca Harry i als quals s’hi ha sumat la nevada d’aquest cap de setmana. Això ha causat despreniments de talussos i afectacions a camins i cases antingues i l’esfondrament d’una part de la plaça de l’ermita de Sant Joan del Codolar.
L’alcaldessa del municipi, Meritxell Cardona, explica que “l’acumulació de pluja ha fet que el terreny no pugui absorbir-la tan ràpidament i ha provocat que tant marges com talussos s’hagin desprès”. Amb tot, destaca que “principalment hem patit desperfectes en camins i també a la plaça de l’ermita de Sant Joan del Codolar, que se sustenta sobre un marge molt antic, amb pedres molt grosses i en un hort de difícil accés”.
També a Ulldemolins, una part de l’ermita de Santa Magdalena va patir un esfondrament a causa de les pluges. Sergi Méndez, el batlle ulldemolinenc, afirma que “degut a l’acumulació de pluges i també per la neu que va caure aquest cap de setmana, sumat al fet que es tracta d’una estructura que, ja de per sí, estava debilitada, doncs va caure bona part del darrera de l’ermita”. Així, afegeix que “tot i que no hi va haver cap afectació personal, sí que els danys materials són importants”.
Un patrimoni arquitectònic difícil de gestionar
Aquestes afectacions a les ermites evidencien que, sovint, necessiten d’un manteniment difícil de gestionar a causa de que, en moltes ocasions, la titularitat de l’edifici no concorda amb el propietari del terreny, es tracta de construccions protegides i que, a més, tenen un alt valor sentimental per a la població.
Tal i com explica l’alcaldessa de Cornudella, “la titularitat de l’espai és complexa i ens hem posat en contacte amb els veïns propietaris, l’Arquebisbat de Tarragona i el Parc Natural de la Serra de Montsant perquè siguin còmplices de tot el procés de rehabilitació”. “Tenim una previsió a mig termini per actuar-hi i no desistirem en buscar tot tipus d’ajudes per tal de recuperar aquest espai emblemàtic, tant a nivell cultural, esportiu i espiritual, que és de molta estima per al veïns de Cornudella i per als visitants de Montsant””, diu.
Per la seva banda, des d’Ulldemolins, l’alcalde afirma que “en el cas de l’ermita de Santa Magdalena, és de titularitat municipal, així està recollit i lligat des del segle XVIII, però sí que és veritat que a la comarca, també al nostre poble, hi ha molts espais que al seu dia van ser immatriculats per part de l’Església que ara tenen problemes de conservació”. D’aquesta manera, afegeix que “normalment, es tracta d’edificis que que són patrimoni cultural i que es mantenen gràcies a les aportacions dels veïns i veïnes tot i que això no els pot responsabilitzar de la seva conservació”.
Així doncs, tant l’Ajuntament de Cornudella com el d’Ulldemolins treballen intensament per tal de restaurar el més aviat possible les afectacions a les ermites de Sant Joan del Codolar i de Santa Magdalena.


- Detalls
- Vist: 218
La llevantada dels darrers dies ha estat molt generosa amb la comarca del Priorat. I és que des del passat dissabte la regada ha estat considerable, els rius i barrancs ragen i els embassaments continuen augmentant les seves reserves.
Si ens fixem en el volum de precipitació acumulada, i segons les dades recopilades pel geògraf falsetà Joan Ramon Coll, durant aquest episodi s’han recollit fins a 165 litres per metre quadrat a Cornudella o 146 al pantà de Siurana. Altres registres destacats són els 146 litres de Porrera, els 143 de Falset, els 138 d’Ulldemolins o els 133 de Marçà i Bellmunt. De fet, en el cas de Falset, en els darrers quaranta dies s’han recollit fins a 525mm, una quantitat que gairebé equival a tota la pluja que cau en un any.
I de retruc, aquestes pluges, han deixat petjada als embassaments de la comarca. L’embassament de Siurana, sense anar més lluny, ha passat del 18% en què es trobava la setmana passada al 37,26% que es registra avui.
També el pantà dels Guiamets ha fet una crescuda espectacular i ja se situa al 72,5%. Recordem que aquest embassament, a mitjans de desembre, es trobava tan sols al 4%. Per la seva banda, l’embassament de Margalef continua en el seu màxim de capacitat.
*La cua del pantà dels Guiamets, on l'aigua ja passa per sota del pont del tren de Capçanes.

- Detalls
- Vist: 370
Un any més, torna al Priorat el Most, el Festival internacional de cinema del Vi. Durant aquesta setmana, diversos municipis de la comarca acolliran la projecció de films i documentals relacionats amb el món del vi, tant d'aquí a casa nostra com d'altres parts del món.
Per parlar-ne, ha passat pels estudis de Ràdio Falset el director del festival, el Xavi Fornos.
Escolteu l'entrevista a continuació:

- Detalls
- Vist: 655
Aquest cap de setmana se celebra a la nostra comarca la primera edició del Festival de Cinema Priorat. Fins a cinc municipis acolliran aquest nou certamen cultural dedicat enguany al curtmetratge i a la creació en català. Per conèixer més a fons totes les particularitats d’aquest nou festival hen xerrat una estona amb el seu director artístic, l’Albert Blay. Escolteu l’entrevista a continuació:

- Detalls
- Vist: 578
Ulldemolins celebra aquest dissabte el centenari de l’escola Montsant, fundada l’any 1925 i considerada un referent d’escola rural arrelada al territori i compromesa amb la formació i la cohesió social. L’alcalde del municipi, Sergi Méndez, destaca en delcaracions a Ràdio Falset, que sí o sí havien de celebrar aquesta efemèride: “celebrar que la nostra escola, l’escola del poble fa 100 anys, no és una simple efemèride, celebrem un segle d’una escola viva, activa i totalment arrelada al nostre poble”.
Actualment, l’escola Montsant té 13 alumnes, però en alguns moments dels seus cent anys d’història va arribar a acollir-ne més d’un centenar. “Tot i que és molt difícil calcular la quantitat d’alumnes que han passat pel centre perquè hi ha un període en què es perd la documentació, el que sí que sabem és que, en els moments àlgids de població, l’escola d’Ulldemolins havia arribat a acollir més d’un centenar d’alumnes”, diu Méndez.
En un moment, en què sovint es parla del despoblament i de l’abandonament del món rural, l’alcalde d’Ulldemolins reivindica l’escola com un servei essencial per als pobles més petits: “l’escola és el motor d'un poble, al final, és el que en garanteix la identitat, l'arrelament i la cohesió”. Així, afegeix que “hi ha una dita que diu que si plantes una escola et creix un poble i, això, és un exemple de tot el que està passant i de les grans necessitats que tenim en els entorns rurals del nostre país”.
Així doncs, Ulldemolins celebra demà tot un seguit d’actes que arrencaran a les 11h amb una jornada de portes obertes i un conjunt d’activitats que combinaran la memòria, el reconeixement i la celebració popular. A les 12h tindrà lloc l’acte institucional, que comptarà amb la presència, entre d’altres autoritats, de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i de la directora dels Serveis territorials del Departament d’Educació a Tarragona, Montserrat Fortuny.
Durant l’acte es farà una fotografia dels alumnes dels primers vint anys de l’escola, la descoberta de la placa commemorativa, la inauguració del mural i la plantada de l’olivera del Centenari així com la ballada del gegantó “Lo Galderic”, tot un símbol de l’escola. Tal i com explica l’alcade, “fer una foto dels alumnes que van anar a l’escola durant els seus primers vint anys és una manera d’homenatjar la gent gran del nostre poble que hi va estudiar”. A la vegada, diu: “amb la participació dels alumnes actuals de l’escola s’ha renovat el mural que hi ha a l’entrada amb els elements que ells creuen que representen el centre i el poble d’Ulldemolins”. I en el mateix sentit, Méndez afirma que “un símbol que és molt nostre és la plantada de l’olivera del centenari, un arbre que té la capacitat de viure durant segles i que és una manera projectar el nostre desig de que l’escola tingui una llarga vida”.
A la tarda, a partir de les 17h i al Local Social, se celebrarà un acte d’homenatge als mestres que han passat per l’escola al llarg d’aquest segle, els alumnes actuals faran una actuació, i s’estrenarà el documental “Escola Montsant: cent anys de memòria compartida”. L’alcalde d’Ulldemolins afirma que “volem reconèixer la tasca de tot el personal docent, de tots els mestres i les mestres que han passat per l’escola”. Així, continua explicant que “comptarem amb la presència de molts d'ells, fins i tot de gent molt gran que en el seu moment va ser mestra, la qual cosa ens fa molt feliços”.
Pel que fa al documental, Méndez explica que “és una producció pròpia que ha comptat amb la col·laboració i participació de la gent del poble, que l'ha fet de manera totalment desinteressada i que intenta mostrar, també, tots aquests testimonis i el que ha significat l'escola per a la gent del poble”.
La jornada clourà amb un berenar popular d’abans per a tots els assistents: “acabarem amb un berenar d'antes, és a dir, amb pa amb xocolata i pa amb vi i sucre per recordar com eren els berenars que fèiem tots quan sortíem de l’escola”. “Serà una manera divertida de recordar i que servirà per obrir aquest moment de xerrada, conversa i, sobretot, de retrobament amb gent que fa moltíssims anys que no es veuen, com pot ser el cas d’antics mestres i exalumnes”, afegeix.
Finalment, durant tot el dia es podrà visitar a la Sala Polivalent del Centre Cívic l’exposició “100 anys d’Escola Montsant (1925-2025).

- Detalls
- Vist: 724
El jaciment arqueològic de les Coves del Fem d’Ulldemolins ja és Bé Cultural d’Interés Local (BCIL). Així ho va aprovar el ple del Consell Comarcal del Priorat ara fa uns dies i va acordar, també, la seva inclusió al Catàleg del Patrimoni Cultural Català del Departament de Cultura de la Generalitat.
Així doncs, culmina un procés administratiu iniciat a petició de l’Ajuntament d’Ulldemolins fa gairebé tres anys. Tal i com destaca l’alcalde del municipi, Sergi Méndez, el fet que les Coves del Fem hagin estat declarades BCIL suposa que el municipi entèn que el jaciment té un important valor patrimonial i que, a partir d’ara, gaudeix d’un cert nivell de protecció: “el fet de que sigui un espai reconegut li atorga un cert grau de protecció i estableix uns mínims pel que a fa la normativa per poder-hi intervenir, modificar i fer-hi obres però, sobretot, posa en valor un element patrimonial i arquitectònic del municipi que cal conservar”.
La importància del jaciment de les Coves del Fem rau en el fet que el seu bon estat de conservació permet entendre la transició entre les darreres societats caçadores-recol·lectores i les primeres comunitats pageses del nord-est peninsular, amb una seqüència cronològica que abarca des del final del Paleolític Superior fins al Neolític final- Calcolític. Segons Méndez, “el principal interés que tenen les coves, que en realitat només és una, és que la seva ubicació en un lloc de difícil accés ha permès que els diversos estrats s’hagin pogut conservar al llarg del temps, de tal manera que s’ha pogut identificar molt bé la cronologia d’aquests milers d’anys”.
Així doncs, l’espai conserva estructures i materials d’alt valor científic: fragments de recipients ceràmics, restes lítiques, ornaments, evidències d’emmagatzematge i fogars, restes arqueobotàniques i faunístiques, així com una peça singular a Catalunya, un còdol gravat amb figures animals, de fa entre 15.000 i 11.700 anys. Tal i com destaca l’alcalde, “va ser arran d’una riuada del Montsant durant el temporal Glòria que va quedar al descobert una plaqueta de pedra gravada amb un animal que sembla ser un cèrvol i que vincula el jaciment amb un període molt més antic del que se sabia anteriorment”.
Les excavacions al jaciment de les Coves del Fem van començar l’any 2013 i encara continuen avui dia gràcies a un equip científic format per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Consell Superior d’Investigacions Científiques del Museu d’Arqueologia de Catalunya. A més, el projecte també ha comptat amb l’assessorament permanent del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura, i amb el suport del Parc Natural de la Serra de Montsant, que vetlla per la preservació ambiental de l’entorn. L’alcalde d’Ulldemolins explica que, cada any, es du a terme una campanya d’excavació: “anualment hi ha actuacions, que són més o menys llargues en funció de la climatologia, ja que el jaciment està dins del parc natural i si s’activa el pla Alfa, per exemple, doncs s’han d’aturar, i dels recursos econòmics que hi destina el Departament de Cultura”. Així, afegeix que “el fet de declarar-lo BCIL ens pot ajudar a que nosaltres, com a ajuntament, també poguem buscar finançament per continuar amb les excavacions”.
Un record per a Marc Boada
La declaració del jaciment com a BCIL també té un component emocional, ja que vol ser un record per a Marc Boada, científic i divulgador molt conegut per programes com “Quèquicom” de TV3, que ens va deixar el juliol de 2024. Va ser ell qui, l’any 1996, durant una excursió pel Montsant, va identificar de manera casual el potencial arqueològic de les Coves del Fem. “De casualitat, Boada es va trobar amb la balma, que ja estava més que descoberta perquè durant molts anys va ser un corral de cabres, i d’aquí que es digui les Coves del Fem, i de seguida va veure que allà hi havia material interessant i va impulsar un primer equip d’investigadors per començar-ho a estudiar”, explica l’alcalde d’Ulldemolins.
Ara, des de l’Ajuntament d’Ulldemolins es treballa per tal de donar a conèixer la importància i el valor que té el jaciment entre la població i que tothom s’ho senti com a seu. “Hem de treballar en la divulgació i el coneixement del jaciment, que tothom sàpiga què és el que tenim perquè, al final, conèixer és estimar i saber quines són les arrels reforça, també, el sentiment de comunitat”, diu Méndez.
A més, el jaciment de les Coves del Fem és una prova més de la presència de pobladors, durant les diverses etapes de la prehistòria, a la zona del Priorat. En aquest sentit, l’alcalde d’Ulldemolins creu que “això demostra que sempre ha estat un territori atractiu, i segurament també refugi, per als seus habitants. Segurament, la seva orografia ho afavoria, però també significa que era un territori on hi havia aliments i materials per treballar”. Així, continua: “hem de posar-ho en valor perquè no deixa de ser, també, una explicació de la nostra realitat actual ja que continuem sent una comarca amb nuclis dispersos, amb una activitat agrícola important i amb una gestió directa dels recursos de l’entorn”. Així, sentencia que “pot ser continuem tenint el mateix vincle amb la terra que els habitants del Priorat de fa 10 o 5 mil anys”.

- Detalls
- Vist: 620
Municipis com la Vilella Baixa o Ulldemolins han participat durant aquest curs en el Voluntariat per la llengua a través de la creació de diversos grups de conversa, una proposta que encaixa molt bé en els pobles petits, on no es fan cursos presencials, i que permet que les persones nouvingudes puguin practicar la llengua i integrar-se a la vida dels pobles.
Així doncs, en el cas de la Vilella Baixa, el grup de conversa ha comptat amb 6 voluntaris i 11 aprenents, que s’han trobat una hora a la setmana per practicar el català amb activitats basades en situacions com més reals millor. En aquesta mateixa línia, durant l’últim trimestre també s’ha dut a terme un grup de conversa a Ulldemolins, amb el suport de l’Ajuntament, que ha comptat amb 16 de participants, entre voluntaris i aprenents.
Anteriorment, també es va dinamitzar un grup de conversa al Masroig i un a Cornudella, per iniciativa dels ajuntaments.
Després de l’èxit d’aquesta iniciativa, el Servei Comarcal de Català del Priorat fa una crida a tots aquells municipis que vulguin adherir-se al Voluntariat per la llengua i tirar endavant un grup de conversa i demana que s’hi posin en contacte a través del correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o del telèfon 977 83 19 83.

- Detalls
- Vist: 1090
Pàgina 1 de 3


