El passat divendres va tenir lloc a Siurana el primer congrés d’Aliança Catalana (AC) al Priorat. La trobada, que va reunir militants i simpatitzants de la formació, va servir per constituïr el nou Comité Executiu del partit a la comarca. Així, les noves cares visibles de la formació al Priroat seran Andreu Bartolomé com a president, David Plana com a secretari i Enric Manyer, que en serà el tresorer.
En declaracions a Ràdio Falset, Bartolomé explica que Aliança Catalana és l’únic partit que pot portar Catalunya cap a la independència: “AC és l’única formació política que ens pot donar una esperança i una il·lusió per poder acabar el que no es va acabar el 2017”. En aquest sentit, Bartolomé assegura que “el Comitè del Priorat s’ha creat amb la voluntat de fer pinya i aconseguir que el partit creixi i tingui cada vegada més força a nivell de país”.
Des dels seus inicis, Aliança Catalana s’ha caracteritzat per un discurs contrari a la immigració, sobretot per part de la seva líder, l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols. El president de la formació al Priorat nega que el partit sigui antiimmigració sinó que cal abordar com es gestiona aquesta qüestió. “Aliança no és un partit antiimigració, però creiem que tenim un problema molt greu amb la immigració perquè no s’està gestionant des de Catalunya i s’està utilitzant amb finalitats non positives pel nostre país”, afirma Bartolomé, que afegeix que per ells “són benvinguts els immigrants que venen amb la intenció d’integrar-se, de sumar en el projecte del nostre país i de respectar la nostra cultura i les nostres lleis i els que no ho volen, doncs pensem que no han de ser-hi”.
A nivell de comarca, Bartolomé creu que caldrà treballar temes importants com per exemple la qüestió de l’aigua, l’habitatge o la constitució del nou parc natural de les Muntanyes de Prades. En aquest sentit, el president d’Aliança a la nostra comarca critica la falta de participació de la població en aquesta qüestió: “dona la sensació que són projectes en què la població, la gent de la comarca, no hi tenim ni veu ni vot”. Així, destaca que “estem aquí per tirar endavant el que ens encarregui la població i, per tant, si s’ha de fer un parc natural, creiem que cal consultar i impolicar la població i si hi ha suport, des d’AC ho farem, no al revés”.
Finalment, Bartolomé també creu que és necessari que Aliança Catalana presenti candidatures de cara a les eleccions municipals del 2027. “Estic convençut que AC ha de participar a les municipals allà on estigui preparada per fer-ho. No tindria sentit que no fos així”, afirma. “però ,en qualsevol cas, és un tema que ha de decidir el conjunt de la militància”, afegeix.
L’acte del passat divendres també va comptar amb la presència del Secretari Nacional d’AC, Oriol Ges, i d’Aurora Fornós, Secretària de política institucional.
- Detalls
- Vist: 668
La comissió de desembassament del pantà de Riudecanyes va aprovar aquest dilluns el transvasament d’1,03 hectòmetres cúbics de l’embassament de Siurana cap al Baix Camp. Tal i com explica el Diari de Tarragona la proposta no es va aprovar per unanimitat i, per tant, cal que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) hi doni el vistiplau definitiu. En aquest sentit, el transvasament suposarà que el pantà de Siurana es quedi amb 1,83 hm³, una quantitat, que segons l’ACA, permetria l’abastament dels quatre pobles prioratins que en depenen (Torroja, Poboleda, Gratallops i Porrera).
Amb tot, però, l’acord del transvasament ja ha provocat la reacció d’institucions prioratines com el Consell Comarcal o organitzacions com Unió de Pagesos o el GEPEC. Des del Consell Comarcal del Priorat, el seu president, Sergi Méndez, veu amb molta la decisió de la comissió de desembassament. “Un transvassament d’aquest tipus tornaria a deixar el pantà de Siurana sota mínims i això suposa que, segons les previsions, al Priorat no poguem garantir la campanya i disposar de l’aigua a l’estiu, que és quan més la necessitem”, explica en declaracions a Ràdio Falset.
Així mateix, Méndez també lamenta que l’aigua que quedarà al pantà de Siurana serà de molt mala qualitat: “els quatre pobles que beuen directament de l’embassament, segurament, tornaran a tenir problemes d’abastament”. Així, afegeix que “ho hem comprovat amb l’experiència dels darrers anys. Després del transvasament del 2022, Poboleda, Torroja, Porrera i Gratallops han tingut veritables problemes per garantir la qualitat de l’aigua que arriba als seus veïns i veïnes”.
El president del Consell Comarcal també s’agafa a les declaracions que va fer el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, en l’acte d’inauguració de la Fira del Vi de Falset, en què va demanar una reflexió de país al voltant del tema del riu Siurana: “és molt necessari. Estem parlant de la política de gestió de l’aigua del país en un moment en què, almenys al Priorat, encara no hem sortit d’una de les sequeres més importants dels darrers anys”. “Per tant, ens emplacem a una política dels fets, de tal manera que poguem parlar amb claredat, posant terminis i amb una planificació concreta per saber quan podrem resoldra aquesta qüestió i acabar, per fi, amb l’espoli del riu Siurana”, afirma.
Unió de Pagesos reclama que l'aigua s'utilitzi tan sols per a l'agricultura
Precisament, Unió de Pagesos va abstenir-se en la votació de la comissió de desembassament d’aquest dilluns argumentant que cal desembassar aigua per garantir les necessitats de reg de la pagesia que depèn d’aquest sistema hídric però no està d’acord en els usos acordats en el marc de la Comissió ja que, la proposta de l’ACA també contempla altres beneficiaris de l’aigua com empreses privades o ajuntaments que, segons el sindicat agarri, tenen fonts d’abastament alternatives.
Unió de pagesos demana, com a política de país, que “es prioritzi l’ús agrari de l’aigua per garantir la pervivència de la pagesia com a col·lectiu essencial que és”. En aquest sentit insisteix en què s’accelerin les obres dels projectes de reg compromesos al Priorat i demana la màxima celeritat per disposar el més aviat possible d’aigua regenerada per al reg provinent de la depuradora de Reus.
El GEPEC i la Plataforma pel Siurana s'oposen al transvasament
Per altra banda, des del GEPEC, que va votar en contra del transvasament, Andreu Escolà explica que consideren que no s'hauria de transvasar ni un litre fins que el pantà de Siurana arribés al 60%. “Pensem que aquest hectòmetre cúbic s’hauria de quedar a Siurana i esperar que el pantà s’omplís més i llavors plantejar-nos si es pot agafar aigua per la pagesia del Baix Camp però mai per a l’ús de boca”, destaca.
Amb tot, Escolà admet un canvi d’actitud de l’ACA, que s’evidencia en l’augment de les reserves per poder garantir el subministrament tant al Priorat com al Baix Camp: “arran del que ha passat amb aquesta sequera, l’ACA ha augmentat les reserves tant pel Priorat com per Riudecanyes,les quals haurien de permetre garantir el reg i l’aigua de boca als municipis que beuen dels pantans”. Segons Escolà, “sembla que han après una mica la lliçó”.
Tot i això, Escolà critica la gestió de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes i demana que l’ACA controli quins usos es fan de l’aigua. “Fa set anys que la comunitat de regants té pendent fer un cens real dels regants i no sabem la realitat. Ho hem demanat una altra vegada així com també que l’ACA controli com va el reg i on acaba l’aigua”.
Finalment, la Plataforma pel riu Siurana ha mostrat la seva indignació amb la decisió de transvasar l’aigua cap a Riudecanyes. El seu portaveu, Oriol Ponti, creu que “amb el pantà al 25%, el transvasament d’un hectòmetre cúbic compromet els usos del Priorat d’aquest estiu i si no plou es pot produïr una situació límit com la de l’any passat”. Així mateix, afegeix que “cal exigir a la comunitat de regants que justifiqui fins on va a parar l’última gota d’aquesta aigua transvasada. Que no s’utilitzi, en cap cas, per a l’ús de municipis que també es poden abastir a través del Consorci d’Aigües de Tarragona i que tan sols es destina a salvar els conreus de la pagesia”.
La decisió definitiva sobre el transvasament del Siurana es farà pública en els propers dies al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
- Detalls
- Vist: 233
Entitats escologistes com el GEPEC-EdC, Aigua és Vida, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Ecologistes en Acció – GETE, i Riu Siurana Viu denuncien que el Govern de la Generalitat aposta, una vegada més, per una política de l’aigua basada en transvasaments i grans infraestructures.
En un acte organitzat a la sortida de l’aigua de la depuradora de Reus la setmana passada, les entitats alertaven que aquestes iniciatives responen a una política de subministrament a gran escala que, a mitjà i llarg termini, pot ser insostenible. En parlava el portaveu d’Aigua és Vida, Quim Pérez, en declaracions als mitjans de comunicació: “el Govern està apostant per grans infrastructures per poder oferir grans volums d’aigua a tots els usos. En una zona de clima mediterrani com la nostra i amb els efectes del canvi climàtic, això és insostenible”.
Com a principals exemples d’aquesta política, els ecologistes van posar el focus en la dessalinitzadora del Foix, degut al seu elevat cost energètic i l’impacte que tindria en l’encariment de la factura de l’aigua i al fet que questa infraestructura facilitarà la interconnexió entre el sistema d’Aigües Ter-Llobregat (ATL) i el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), la qual cosa pot obrir la porta a nous transvasaments en el futur.
Per altra banda, pel que fa al Priorat, els ecologistes van fer referència als diversos projectes que s’estan duent a terme a la nostra comarca. Tot i que creuen que les connexions de l’Ebre amb l’embassament dels Guiamets i del de Margalef amb el canal Garrigues Sud ajudaran a millorar els abastaments, insisteixen en què cal eliminar el transvasament del riu Siurana cap a Riudecanyes, ja que aquesta derivació impedeix garantir un cabal ecològic suficient, afectant també a l’agricultura i al subministrament local. Andreu Escolà, representant del GEPEC, explicava que “es deriven entre 500 i 600 litres per segon cap a Riudecanyes i al riu només en deixen anar 60, és a dir, el riu només es queda un 10% de l’aigua”.
És per això, que reclamen, una vegada més, que s’acceleri el projecte de reutilització d’aigua depurada a la planta de Reus així com la construcció de noves basses de reg com a solucions que permetrien reduir la pressió sobre els embassaments i sobre el sistema d’aigua potable del territori.
- Detalls
- Vist: 465
Entitats socials i ecologistes del Priorat reclamen la fi del tranvasament del Siurana a Riudecanyes
Entitats socials i ecologistes del Priorat s’han concentrat aquest diemecres a la presa del pantà de Siurana per reclamar, una vegada més, que es posi punt i final al transvasament del riu cap a l’embassament de Riudecanyes i que els drets de gestió de l’aigua siguin del Priorat i deixin d’estar en mans d’una entitat privada com és la comunitat de regants del Pantà de Riudecanyes.
Oriol Ponti, portaveu de la Plataforma pel riu Siurana, explica en declaracions a Ràdio Falset que el transvasament es fa clarament per una motivació econòmica: “és evident que el Priorat necessita l’aigua per al seu desenvolupament i que el cabal ambiental fixat per la Confederació hidrogràfica de l’Ebre (CHE) és insuficient. A més, el Baix Camp és pot abastir a partir d’altres fonts que suposen un cost ambiental i social molt més petit, per la qual cosa només entenem que aquest transvasament es fa per diners, ja que l’aigua els és molt més barata”.
Mike Holt, de l’associació Prioritat, entitat que també s’ha sumat a l’acte, destaca que sense el riu el paisatge del Priorat està mort. “Una de les principals raons de l’existència de Prioritat és el seu paisatge, que s’entèn com una eina de desenvolupament de la comarca, amb sectors importants com l’agricultura o el turisme, i sense l’aigua del Siurana podem dir que el paisatge que ens quedarà serà com el de la lluna”, afirma.
La concentració ha tingut lloc, precisament avui, perquè està previst que el proper dilluns 5 de maig es reuneixi la comissió de desembassament del pantà de Riudecanyes, que probablement establirà la quantitat d’aigua que es pot transvassar durant la campanya de reg d’enguany. Tal i com explica Ponti, “ho hem fet a correcuita perquè les males llengües ens han dit que ja està decidit que la setmana vinent es fixarà el volum que es transvasarà durant aquest estiu”.
Tant des de la Plataforma pel Siurana com des de Prioritat demanen voluntat política per part de la Generalitat per tal de posar fi al transvassament del riu. “La Generalitat és la gestora de la Xraxa Natura 2000 i, per tant, té la responsabilitat de la conservació i de la regeneració del riu”, afirma Ponti, que afegeix que, “tot i que sempre s’excusen en què qui fixa el cabal ambiental és la CHE, és el govern català qui té l’última paraula en la decisió sobre el transvasament, ja que no es tracta de deixar anar més o menys aigua riu avall sinó que suposa treure aigua d’un pantà cap a un altre”.
En el mateix sentit, Holt també diu que la Generalitat “té poder de decisió en el camp mediambiental i pot insistir en què es protegeixi el riu, la seva llerai el seu entorn”. “Si volguessin i hi hagués voluntat política podrien aturar el transvasament ara mateix”, sentencia.
La concentració d’aquest dimecres ha comptat amb el suport d’administracions com el Consell Comarcal del Priorat i diversos ajuntaments, els tres partits polítics amb representació a la comarca (Esquerra, Junts i la CUP), les dues denominacions d’origen vitivinícoles de la comarca, comunitats de regants i altres entitats de la societat civil. Ponti destaca el consens que hi ha a la comarca respecte a la qüestió del Riu Siurana: “aquesta unanimitat ha sigut determinant. Això ens ha donat tota la força i visibilitat. El que falta ara, és quels polítics d’aquí s’atreveixin a passar per davant dels interessos dels seus partits i defensar decididament les prioritats del Priorat”. “La comarca no només s’hi juga tenir un paisatge més bonic, sinó una manera de viure i això no és negociable”, conclou.
A dia d’avui, l’embassament de Siurana se situa al 25,6% de la seva capacitat mentre que el de Riudecanyes es troba gairebé al 60%.
Foto: GEPEC.
- Detalls
- Vist: 282
Les pluges dels darrers dies han sigut molt beneficioses i han afavorit l’augment de les reserves hídriques dels pantans prioratins. Fa uns dies us explicàvem que tant l’embassament de Siurana com el dels Guiamnets es trobaven per sota del 10 % de la seva capacitat. Doncs bé, després de les últimes pluges, la situació ha començat a canviar.
Si a finals de febrer l’embassament de Siurana es trobava al 9,38% de la seva capacitat, a dia d’avui arriba gairebé al 15%. Més important ha estat l’augment al pantà dels Guiamets, que ha passat del 8,02% de fa unes setmanes al 17,1%. L’embassament de Margalef, per la seva banda, continua ple.
- Detalls
- Vist: 327
Les pluges registrades durant el mes d’abril segueixen ajudant a recuperar les reserves hídriques dels embassaments prioratins si bé encara es troben molt lluny dels nivells als quals han arribat la resta de pantans del país.
Així doncs, a dia d’avui, l’embassament de Siurana se situa al 25,3% de la seva capacitat mentre que el dels Guiamets es troba al 23,4%. En canvi, Margalef, el més petit de tots tres, continua ple.
- Detalls
- Vist: 301
La comarca del Priorat segueix en una situació de sequera important. Després d’un hivern en què no ha plogut, els embassaments de la comarca segueixen patint per la falta de reserves malgrat la lleugera pujada del mes de novembre amb les precipitacions causades per la DANA.
Així doncs, a dia d’avui, l’embassament de Siurana es troba al 9,38% de la seva capacitat. Per la seva banda, el pantà dels Guiamets, encara es troba més avall, concretament al 8,02%. Finalment, l’embassament de Margalef és el que es troba en una situació millor degut a les seves petites dimensions i a que gràcies a les pluges de novembre va fregar el 100% de la seva capacitat.
- Detalls
- Vist: 502
Pàgina 1 de 2