El Consell Comarcal del Priorat ha presentat aquesta setmana un conjunt d’al·legacions al projecte de repotenciació de parc eòlic del Trucafort, que afecta directament els municipis de la Torre de Fontaubella, Pradell de la Teixeta, Marçà i Falset. Per a l’ens comarcal, tant la construcció del projecte com el desmantellament dels aerogeneradors existents, així com la remodelació dels accessos, tenen un important impacte en el paisatge, el medi ambient, la població i l’ordenament urbanístic municipal.
El president del Consell Comarcal, Sergi Méndez, explica en declaracions a Ràdio Falset que consideren que cal desestimar el projecte ja que no compleix amb la normativa vigent i no és coherent amb el pla de desplegament de renovables de la comarca. “Demanem que es desestimi la proposta i que, en cas que es consideri que ha de tirar endavant, doncs, que s’actualitzi i que des de la comarca hi poguem ser part activa i tenir accés a tota la informació del projecte”, destaca.
De fet, segons les al·legacions presentades pel Consell, el projecte no s’adequa a la normativa vigent, el Decret Llei 16/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables ni als criteris que han establert tant la Generalitat de Catalunya com el Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte Demogràfic per a la implantació de parcs eòlics.
El projecte de repotenciació de la central eòlica de Trucafort preveu la substitució dels aerogeneradors actuals per set de nous de grans dimensions, fet que suposarà un fort impacte, no sols a l’espai on han d’anar ubicats sino també a tots els punts que s’hauran d’alterar per poder fer arribar aquests molins fins al lloc on s’han d’instal·lar: “estem parlant d’uns aerogeneradors de 200 metres d’alçada, el que equival a la Torre Glòries, i això cal fer-ho arribar al lloc, fet pel qual les nostres carreteres i camins no estan preparats”. En aquest sentit, el president del Consell Comarcal afirma que “s’han d’obrir nous accessos, fet que suposa alterar el paisatge i l’agressió cap al patrimoni material, com per exemple la pedra seca, que està protegida, i també cap a llocs d’important valor mediambiental”.
Un altre aspecte important en què s’incideix des de la comarca és en l’excessiu impacte ambiental sobre el paisatge, el medi natural i la fauna local, en especial sobre les aus protegides. El parc eòlic de Trucafort s’ubica en una zona molt propera a l’Espai d’Interés Natural de la Serra de Llaberia que, alhora, forma part de la Xarxa Natura 2000 i, per la qual cosa, és un espai que cal considerar com a protegit. A l’hora el Consell Comarcal considera que la repotenciació del parc eòlic de Trucafort implica un impacte negatiu significatiu en l’aspecte socioeconòmic, en la dinamització de l’economia local i en el despoblament del territori. Segons Méndez, “tenint en compte els estudis d’impacte econòmic i social que s’han realitzat en altres llocs de Catalunya i de l’Estat espanyol, sabem que aquest tipus de projectes no reverteixen positivament en l’economia i en la societat dels municipis i els territoris on s’ubiquen”. “Entenem que l’impacte és més negatiu que positiu i creiem que s’ha de ser més responsable amb els llocs on es volen implantar aquest tipus d’infraestructures”, destaca.
A més, Méndez també insisteix en el fet que el projecte no s’dapta als consensos exixtents a la comarca en matèria de protecció del paisatge i desenvolupament de les renovables: “va en contra dels principis fonamentals de l’estratègia de desenvolupament comarcal, partint de la base de la Carta del Paisatge, que compta amb el consens de la comarca des de fa més de 10 anys, fins a l’Acord comarcal per la Planificació de les Renovables, que vam signar els 23 municipis prioratins l’any 2022”.
Amb tot, el president del Consell Comarcal es mostra optimista i creu que aquestes al·legacions arribaran a bon port i serviran per acabar amb el projecte. ”Creiem que les al·legacions tenen una bona base jurídica i que compten amb un ampli consens social anivell de comarca”, diu mentre afegeix que “tot i que no sabem que passarà, ja que també tenim la sensació de que la repotenciació ja es dóna per feta, confiem en què funcionin els mecanismes pertinents de la mateixa manera que va passar amb el projecte de la MAT, que finalment es va desestimar”. Així, Méndez es motra contundent: “no perdem l’esperança però sabem que és una lluita constant i que ens toca seguir defensant els interessos de la comarca del Priorat”.
Imatge del Parc eòlic de Trucafort (foto: Albert Sabaté)
- Detalls
- Vist: 143
Els Guiamets és el municipi prioratí amb més ingressos segons les dades que ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en l'atles de distribució de la renda de les llars del 2022. El municipi se situa en primera posició amb una renda mediana de 22.050€, força per sobre de la mediana catalana que és de 19.950€.
Gratallops, amb 20.650€, Capçanes i la Torre de Fontaubella, tots dos amb 19.950€, són la resta de municipis de la comarca que es troben per sobre o igual de la mediana catalana. A continuació, i a prop d’aquesta xifra, s’hi situen Falset, el municipi més poblat del Priorat, i la Morera de Montsant, amb una renda mediana de 19.250€.
Per contra, a la part baixa de la taula, hi trobem la Bisbal de Falset, amb uns ingressos de 13.650€ i Cabacés amb 14.3050€.
Si ens fixem en la variació de la renda respecte l’any anterior, podem observar que els canvis més destacats es noten en els municipis més petits, ja que una petita variació pot suposar un percentatge força elevat degut a la seva poca població.
Així doncs, el municipi on el percentatge d’ingressos creix més respecte al 2021 és al Lloar amb una variació del 29,3%. El segueixen, la Vilella Alta amb un 20,9%, la Vilella Baixa amb un 16,2% i Gratallops amb el 15,7%. A Falset, la variació percentual entre un any i l’altre és d’un creixement del 7,8%. En canvi, on les rendes baixen respecte a l’any anterior, és a la Figuera (-4,4%), el Molar (-3,8%) i la Bisbal (-2,5%).
- Detalls
- Vist: 383
Els veïns i veïnes de Marçà no poden consumir aigua de la xarxa ni per cuinar ni per beure degut a l’elevat nivell de nitrats i plaguicides que s’han detectat en els pous del municipi. L’alcalde, Josep Maria Piqué, explica que la solució passa per la instal·lació d’uns filtres de carbó: “ja fa temps que teníem els nivells de nitrats controlats però, ara, ens ha sortit elevat el nivell de pesticides i plaguicides fet que ens ha obligat a tallar el subministrament d’aigua per a ús de boca fins que poguem instal·lar aquests nous filtres”.
No és la primera vegada que Marçà es troba en una situació com aquesta. Piqué recorda que en una altra ocasió “vam repartir garrafes per tots els veïns i veïnes, la qual cosa va tenir un cost important per l’Ajuntament ja que l’Agència Catalana de l’Aigua no ens ho va subvencionar perquè, segons ells, havíem d’haver portat l’aigua amb camions cisterna”.
Ara, després d’una reunió de poble, i tenint en compte, que des de l’Ajuntament preveuen solucionar el problema en pocs dies, els veïns i veïnes han decidit comprar aigua engarrafada per no portar cisternes. “Malgrat això, si algú ho demana, l’Ajuntament es compromet a fer arribar camions d’aigua”, diu l’alcalde.
Davant d’aquests problemes en el subministrament, l’alcalde de Marçà insisteix en la necessitat de fer arribar aigua de l’Ebre per acabar amb els problemes que ocasiona la sequera a la comarca del Priorat. “Necessitem l’aigua de l’Ebre com l’aire que respirem” afirma, mentre afegeix que “molts pobles patim per la falta d’aigua i resulta que la tenim a 10 km”. Així mateix, destaca el menysteniment que hi ha a determinades zones de Catalunya: “quan passa segons on, correm-hi tots però de nosaltres només se’n recorden quan hi ha una desgràcia”.
Foto: Ajuntament de Marçà
- Detalls
- Vist: 530
L’Associació No Jubilem la Memòria celebra aquest cap de setmana la vintena edició de les jornades de l’entitat amb un complet programa d’activitats que pretenen reivindicar la memòria històrica i el paper que va jugar el Priorat durant la guerra civil espanyola, especialment durant la Batalla de l’Ebre. El president de l’entitat, Albert Sabaté, destaca que malgrat tot, “celebrem els 20 anys de les jornades, i també de l’associació, en un lloc tan emblemàtic com és el Molar”.
I és que les jornades arrencaran el proper dissabte al Molar, on s’inaugurarà una placa a la fossa comuna que hi ha al municipi. A continuació, tindrà lloc una visita exterior a l’edifici de la Mina Loussa, on s’hi va instal·lar l’hospital de campanya M-2 del XVè Cos d’exèrcit. “L’hospital de la Mina Loussa va ser el darrer que hi va haver al Priorat. Pràcticament va operar fins a finals del 1938, és a dir, fins al final de la Batalla de l’Ebre”, explica Sabaté, que afegeix que “els llocs que van acollir hospitals miltars, com el Molar, la Bisbal, Pradell o els Guiamets, sovint registraven moltes morts dels ferits que venien del front i s’enterraven en fosses comunes al cementiri o en llocs propers. Al Molar, per exemple, hi ha enterrades més de 90 persones, entre soldats i alguns civils”.
Les jornades continuaran a la tarda, després d’un dinar popular al local de la Gaia, amb la presentació del llibre Rutes de la batalla de l’Ebre al Priorat. Circuits històrics de No Jubilem la Memòria a càrrec dels autors, Josep Munté, Manel Camafort i Alba López. Tal i com explica el president de No Jubilem la Memòria “És la segona part d’un projecte que neix a partir de la beca Rachel Ritchie. En una primera fase, es va publicar el llibre de Josep Munté que descriu els Espais de la Batalla de l’Ebre al Priorat i ara presentem el segon, que proposa fins a 13 itineraris per la comarca que permeten conèixer aquests vestigis”. Sabaté explica que des de l’associació “esperem que la gent faci aquestes rutes, que podriem considerar com un nou punt d’interès turístic al Priorat més enllà del món del vi, i que expliquen una part de la història de la nostra comarca”.
Finalment, la jornada de dissabte acabarà amb la representació de l’obra de teatre “La Primera i les Mestres de ls República” de Nan Valentí i David Pintó. L’espectacle és un homenatge a Nativitat Yarza, mestra, activista femnista, miliciana i primera alcaldessa de Catalunya, concretament de Bellprat (Anoia). Segons el president de No Jubilem la Memòria “a banda d’homenatjar la primera alcaldessa republicana de Catalunya, volem vincular aquesta obra al fet que al Molar també hi va una escola republicana a la Mina Loussa i, per tant, reivindicarem també el paper de les mestres de la República”.
L’endemà diumenge tindrà lloc una visita històrica per diversos llocs de memòria de la comarca. Així, se sortirà de Falset en direcció a la Cova de Santa Llúcia de la Bisbal i d’aquí es visitarà l’observatori de la Batalla de l’Ebre a la Figuera. La ruta també passarà per la tomba del brigadista internacional John Cookson, situada a la carretera entre Marçà i la Torre de Fontaubella.
20 anys reivindicant la memòria històrica al Priorat
L’associació No Jubilem la Memòria celebra el seu vintè aniversari amb una seixantena de socis actius. Segons el seu president, “sense la implicació dels nostres associats, que treballen de forma voluntària, haver arribat fins aquí no hagués estat possible”. Albert Sabaté recorda que “al Priorat tenim molts vestigis de la Guerra Civil, ja que la comarca va desenvolupar un paper clau com a rereguarda de la Batalla de l’Ebre i això va comportar moltes conseqüències”. “De fet és el lloc de Catalunya que concentra un nombre més elevat de fosses comunes”, diu.
Tot i això, Sabaté lamenta la falta d’implicació per part de les administracions: “Hi ha molt de desconeixement. Només tres o quatre ajuntaments del Priorat són socis de l’entitat. Sovint ens trobem que alguns municipis no saben que existeix l’associació i d’altres mostren una mancança d’interés important”. Amb tot, el president de No Jubilem la Memòria celebra la recent voluntat de participar que ha mostrat el Consell Comarcal del Priorat.
Malgrat tot, i després de vint anys, Albert Sabaté afirma que des de l’associació “seguirem picant pedra per tal de conscienciar i donar a coneixer la nostra història recent a la població, tant del Priorat com de fora”.
- Detalls
- Vist: 365
- Estàs aquí:
-
Inici
-
Informatius
- Marçà
