El Consell Comarcal del Priorat gestiona, aquest curs 2025- 2026, el servei de menjador escolar de vuit centres d’educació infantil i primària de forma conjunta i directa. Tal i com destaca el president de l’ens comarcal, Sergi Méndez, és una manera de garantir una estabilitat del servei que no existia quan era cada centre qui ho havia de gestionar pel seu compte. “En els últims anys havíem detectat una inestabilitat en la prestació d’aquest servei i hi havia una preocupació important per part dels centres educatius i també de les famílies per no poder garantir un servei tan essencial i necessari”, afirma. Així, el president explica que “s’ha decidit unificar la gestió en una única licitació que depèn del Consell Comarcal i que garanteix que en els propers anys aquest servei es prestarà de manera unitària i estable”.

A més, Méndez afegeix que el servei de menjador escolar és bàsic per poder facilitar la conciliació de les famílies. Segons ell, no tenir-lo podria implicar una pèrdua d’alumnes, fet que per les escoles més petites és una qüestió de supervivència: “avui dia un menjador escolar és un element essencial i totalment necessari per garantir la conciliació familiar i escolar amb les obligacions laborals professionals que tenim moltes famílies”. “Hem de garantir la igualtat d'oportunitats de les escoles de la nostra comarca i que puguin oferir els mateixos serveis que les escoles ubicades en zones urbanes perquè totes aquelles famílies que viuen al poble o aquelles que hi vulguin venir en puguin gaudir i la falta de serveis no representi un obstacle”, diu el president.

Així doncs, aquest curs, el Consell Comarcal del Priorat gestiona directament el servei de menjador de vuit escoles. En d’altres, en canvi, ho fan les associacions de famílies o els ajuntaments. “Tenim un mapa força heterogeni. Al Priorat Nord, per exemple, el servei té un funcionament similar al que fem des del Consell, però la gestió dels menjadors ha estat delegada als ajuntaments i després hi ha algunes escoles que no han volgut entrar en aquesta licitació perquè o bé es gestiona des de les mateixes associacions de famílies o bé perquè l'ajuntament també hi dona suport i ara per ara no ho han vist oportú”, explica Méndez.

Concretament, el servei de menjador gestionat pel Consell Comarcal es realitza a través d’un sistema de càtering de cuina calenta a les escoles Galena del Molar, Serra Major de la Vilella Baixa, 11 de setembre del Masroig, Anicet Villar de Marçà. Rossend Giol de Porrera, Sant Isidre de Capçanes i Montsant de la Bisbal de Montsant. Per altra banda, a l’Escola Antoni Vilanova de Falset el menjar es fa a través del sistema de cuina in situ, és a dir, que s’elabora a les pròpies instal·lacions del centre.

*L'escola Antoni Vilanova de Falset. (Foto: Ajuntament de Falset).

Detalls

Publicat el 19 Setembre 2025

Vist: 236

Autor: Marià Arbonès. Reus Digital

La segona edició de la Missió Benaiges torna a emocionar aquest estiu amb un viatge ple de significat. Es tracta d’un projecte impulsat per l’Associació Escola Benaiges, que pretén restituir la promesa truncada que el mestre republicà Antoni Benaiges va fer als seus alumnes el 1936: portar-los a veure el mar. L’esclat de la Guerra Civil i el seu posterior assassinat, però, van impedir que aquell desig es fes realitat.

Més de vuit dècades després, aquesta iniciativa ofereix a nens i nenes d’entorns vulnerables una experiència educativa i emocional que els condueix des del poble de Bañuelos de Bureba (Burgos), on Benaiges feia de mestre, fins a Mont-roig del Camp, la seva vila d’origen i on encara viu la seva família. La culminació, tal com havia somiat el mestre amb els seus alumnes, és una trobada amb el mar.

Aquest any, la missió ha incorporat novetats: el viatge s’allarga fins a Tarragona i Vilanova i la Geltrú, a més del repte personal d’Enrique Martínez, que ha decidit recórrer a peu els 504 quilòmetres que separen Briviesca (Burgos) de Mont-roig del Camp. Martínez va iniciar el camí el 6 de juny i ha anat avançant per etapes, trobant-se amb escolars, veïns i institucions en diverses localitats. Aquest passat dimecres, va fer parada a Marçà, on va ser rebut en un acte simbòlic per promoure la missió i la memòria d’Antoni Benaiges. A l’acte també hi van participar Elisenda Guedea, sòcia de l’Associació Escola Benaiges, i el professor Jordi Martí.

El projecte no només commemora la figura d’un mestre pioner i compromès amb la pedagogia moderna, sinó que posa el focus en la importància del dret a somiar i tenir oportunitats, especialment per als infants en situació de vulnerabilitat. A través d’aquesta ruta simbòlica i real, la Missió Benaiges busca continuar sembrant futur, tal com ho feia el mestre mont-rogenc a l’escola rural de Bañuelos de Bureba fa gairebé 90 anys.

Detalls

Publicat el 27 Juny 2025

Vist: 607

 Fa unes setmanes el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) va presentar a Falset un estudi sobre el subministrament d’aigua potable del Baix Priorat i una part del Baix Camp a partir d’un nou ramal de la canonada principal del CAT amb l’objectiu de proposar noves alternatives per fer front a les situacions de sequera, que cada vegada són més habituals.

Aquest estudi apareix de la demanda de l’Ajuntament de Falset per tal que es tingués en compte la possibilitat que l’aigua del CAT pogués abastir els municipis de la zona sud del Priorat. L’alcalde de Falset, Carlos Brull, explica que “vam demanar que és realitzés aquest estudi el juliol del 2024 perquè crec que és una possibilitat a tenir molt en compte per tal de poder garantir el subministrament d’aigua a les nostres poblacions”. En aquest sentit l’alcalde recorda que “la gran majoria de municipis del Priorat s’abasteixen a partir de captacions pròpies de mines i pous i això, en el context actual de forta sequera i canvi climàtic i tenint en compte que cada vegada es consumeix més aigua, doncs no ens assegura el subministrament”. “Hem de trobar noves alternatives i una podria ser aquesta”, insisteix.

Així doncs, l’estudi  tècnic-econòmic  proposa la connexió del nou ramal a tres nous punts de subministrament, situats als termes municipals de Mont-roig del Camp i Colldejou, amb un dipòsit final situat a la Torre de Fontaubella, des d’on es faria la distribució de l’aigua a municipis com Falset, Marçà, els Guiamets, Capçanes, Bellmunt del Priorat, Pradell de la Teixeta, la Torre de la Fontaubella, el Masroig o el Molar. També se’n beneficiarien Mont-roig, Colldejou i Pratdip. “Estem parlant d’una obra que asseguraria l’aigua a 12 municipis del Priorat i el Baix Camp i a uns 10.000 habitants”, afirma Brull.

El pressupost total d’aquesta obra s’estima ara mateix en uns 20 milions d’euros malgrat que no es contempla la construcció de cap ramal de distribució a tots els municipis del Baix Priorat des de la Torre de Fontaubella, tot i que sí que s’ha tingut en compte a l’hora de dimensionar hidràulicament el projecte i la demanda d’aigua en un futur. En aquest sentit, l’alcalde de Falset creu que es tracta d’un “projecte de país” i que cal la implicació de les administracions supramunicipals: “ens han d’ajudar a tirar-lo endavant perquè nosaltres sols no ho podem assumir”. “Sempre dic que totes les polítiques i accions per afavorir el repoblament i fer que el món rural tiri endavant han d’anar acompanyades d’una sèrie d’infraestructures que són vitals com ara la connexió a internet però també l'abastament d'aigua l'electricitat, l'habitatge i les comunicacions”, explica Brull. “Si no millorem aquests eixos grans, aquests eixos que són essencials per poder garantir la vida de les comunitats, dels municipis i dels pobles, qualsevol altra política no funcionarà”, afegeix.

Segons l’alcalde de Falset, la resta de municipis ho van veure com un projecte positiu però es tracta d’un camí llarg. De fet, Brull creu que actualment és l’única alternativa per garantir i assegurar l’aigua als municipis del Baix Priorat: “ara mateix és l'única alternativa que hi ha damunt de la taula, perquè altres opcions que hi ha hagut com podien ser el projecte del Coll de l'Euga no han tirat endavant. Llavors, l'alternativa d'agafar aigua del CAT és, actualment, la que ens podria garantir aquest subministrament d’aigua”.

*Foto: els representants del CAT i de l'ACA juntament amb alcaldes i regidors dels municipis del Priorat afectats pel projecte el dia de la presentació a l'Ajuntament de Falset.

Detalls

Publicat el 03 Setembre 2025

Vist: 544

Marçà va acollir el passat dissabte, la tercera edició de l’Ensofrada, un fira que reuneix editorials independents i cellers de proximitat per fer un maridatge entre la literatura i el vi. Una de les organitzadores de l’acte, la coordinadora del Centre Quim Soler, Roser Vernet, valorava molt positivament tant l’assistència com la qualitat de les activitats: “ha sigut un èxit espatarrant, tant pel que fa a l’assistència com pel que fa a la participació en tots els actes”. Així, Vernet afirmava que “estem molt contents perquè veiem que la gent aprecia molt una proposta que vol ser feta des d’aquí, diferent, petita, i que vol seguir sent petita, però ja ho sabem, al pot petit hi ha la bona confitura”.

L’Ensofrada d’enguany ha comptat amb la participació de noms destacats del panorama literari i cultural català com ara la filòsofa Marina Garcés, les escriptores Teresa Ibars i Montserrat Espallargas, els periodistes David Fernández i Montse Santolino o el poeta i novel·lista Pol Guasch, a qui estava dedicada aquesta tercera eidició. L’autor tarragoní explicava que aquesta iniciativa “és fantàstica”. “Veure com la gent hi ve i ho viu significa que ho vol i ho necessita”, destacava.

També la filòsofa Marina Garcés es mostrava entusiasmada per haver pogut participar a l’Ensofrada: “ha superat les expectatives que tenia, ja que jo havia de venir l’any passat i al final no vaig poder”. “Penso que a l’Ensofrada hi ha una confluència de mons i de gent, on tothom hi posa el millor de sí mateix, i això, en la societat actual no acostuma a passar”, afirmava Garcés.

Tot i els noms destacats que han participat en l’edició d’enguany, des de l’organització de l’Ensofrada, Roser Vernet explicava que no es fixen en els rànquings mediàtics sinó en tot allò que tenen a dir els autors convidats. “No hi ha una pretenció de fer venir aquells que són més habituals a les capçaleres dels mitjans de comunicació. Pensem en la gent que diu coses interessants i els que poden aportar-nos més. És amb aquest criteri que triem els convidats”, afirmava Vernet. En aquest sentit, destacava que “crec que en aquests tres anys hem tingut un nivell de qualitat envejable i volem continuar així”. Finalment, Vernet va assegurar que l’any que ve hi tornarà a haver ensofrada.

Detalls

Publicat el 17 Juny 2025

Vist: 629

El cos d’Agents Rurals ha restringit l’accés a l’Espai d’Interés Natural de la Serra de Llaberia degut a l’alt risc d’incendi que hi ha, sobretot a les comarques del sud del país i a l’Empordà, i a la previsió de fort vent prevista per aquest dilluns.

Així mateix, a banda del tancament de la Serra Llaberia, també hi ha restricció d’accessos a la resta de les Muntanyes de Tivissa- Vandellòs, a la Serra de Cardó-Boix i també a la zona del Cap de Creus i la Serra de l’Albera.

Aquests controls d’accés es fan per evitar la presència humana en aquests espais amb dos objectius: d’una banda, per reduir el risc que es produeixi un foc, ja que 9 de cada 10 incendis a Catalunya són causats d’una manera o altra per l’activitat humana, i de l’altra, per evitar que hi hagi persones en situació vulnerable a la zona en cas que es declari un incendi forestal.

I és que a la comarca del Priorat hi ha fins a sis municipis que es troben en el nivell 4 del Pla Alfa, el més elevat i que significa que hi ha un risc extrem d’incendi forestal. Es tracta de Capçanes, els Guiamets, Marçà, Falset, la Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixeta. Bellmunt, el Masroig, el Molar i Porrera, per la seva banda es troben en el nivell 3.

En el conjunt de Catalunya hi ha fins a 45 municipis en el nivell 4 del Pla Alfa. A banda dels sis del Priorat, també es troben en aquesta situació 10 municipis del Baix Camp, 4 de la Ribera d’Ebre, 6 del Baix Ebre i 19 de l’Alt Empordà.

Detalls

Publicat el 28 Juliol 2025

Vist: 782

Aquest cap de setmana té lloc una nova edició de l’Ensofrada, on la literatura i el vi mariden un any més. Marçà tornarà a ser l’escenari d’aquesta fira que reuneix editorials independents i cellers de proximitat.

Hem conversat a la Roser Vernet, coordinadora del Centre Quim Soler, una de les entitats organitzadores, per tal que ens expliqui tot el que trobarem en aquesta tercera Ensofrada.

Escolteu l’entrevista a continuació:

Detalls

Publicat el 11 Juny 2025

Vist: 836