La Vilella Baixa va acollir el passat dissabte el lliurament de la 5a edició del Certamen Literari Neus Català, organitzat per Òmnium Priorat. L’edició d’enguany ha batut un récord de participació ja que s’hi han presentat fins a 127 obres, entre les categories de poesia i prosa. El president d’Òmnium Cultural a la nostra comarca, Agustí Masip destacava que “estem molt contents i satisfets per la resposta en tots els aspectes. Des de la participació dels escriptors, que ha estat grandiosa, fins a l’assistència en aquest acte, perquè que en un poble com la Vilella Baixa hagin vingut al teatre gairebé un centenar de persones és molt important”.

Així doncs, el jurat del certamen, format per Elvira Asens, Fe Ferré i Montse Farrés, va premiar Les ales de paper, d’Evelyn Megias Carrasco, en la categoria de prosa i Llegat de terra antiga, de Tanit Casado i Baño, en la de poesia. El jurat va valorar-ne la qualitat i els valors literaris en sintonia amb l’esperit de Neus Català.

En aquest sentit, el president d’Òmnium Priorat destacava el fet que les guanyadores hagin estat dos dones, un fet que com a societat hauriem d’encaixar dins de la normalitat més absoluta: “parlem de la Neus Català que és una dona, parlem de les guanyadores que són dues dones, parlem de la presentadora que també era una dona. Jo penso que això és la normalitat i que no hauria de soprendre a ningú. És un missatge important, aquest també”.

Per la seva banda, les autores premiades agraïen haver rebut el premi. Totes dues valoraven molt postiviament la feina de l'organització i feien una defensa de la llengua catalana. Casado afirmava estar “molt feliç i agraïda per la tasca que fa Òmnium per donar impuls a projectes com aquests, que donen valor a la cultura i a la llengua catalanes”. Megias, per la seva banda, destacava que “em fa moltíssima il·lusió, sobretot pel que representen per a mi la Neus Català, amb qui tenim valors molt compartits, i la llengua catalana, que per també és molt important, ja que des de petita he escrit en català”.

També la secretària de la Junta Directiva d’Òmnium, Natalia Touzón, posava de relleu la necessitat de lluitar cada dia per la nostra llengua. “Per Òmnium la llengua sempre ha estat una prioritat, però des de fa tres anys, quan vam començar a constatar, a través de les dades de l'ús de la llengua catalana, que la situació era realment preocupant, s'ha convertit en la prioritat absoluta”, explicava. “Tots els projectes de l'organització sempre tenen un vector de llengua i seguirem treballant perquè tots els catalans que vulguin aprendre català puguin fer-ho i perquè la llengua segueixi sent el que ha estat sempre, un instrument de cohesió social molt important en aquest país”, afegia.

Sobre el certamen literari Neus Català, Touzón destacava que és molt important que existeixin iniciatives com aquesta ja que reivindiquen uns valors que són claus per l’entitat com la llengua, l’antifeixisme i la territorialitat: “és una iniciativa molt interessant per un territori com el Priorat, en què suma dues qüestions que per Òmnium Cultural són de primer ordre com la llengua i la lluita contra el feixisme. Per tant, aquest tipus de premis són un exemple de com es pot treballar en favor del país i fer-ho arrelats al territori, donant sortida i reivindicant escriptors, poetes i prosistes de la comarca del Priorat”.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec de l’Atípica Companyia, que va oferir un espectacle inspirat en el poemari Deix de Valer Gisbert, amb una proposta escènica que va combinar rapsòdia, cant i música en directe a càrrec de Maria Cinta Villamon i Alba Figueroa.

Així mateix, també ja s’ha anunciat que el Masroig serà el municipi que acollirà l’acte de lliurament de premis de la sisena edició del Certamen Literari Neus Català.

certamenliterari2.jpeg

 

Òmnium Priorat celebra aquest dissabte l’acte de lliurament de premis de la cinquena edició del Certamen Literari Neus Català, que enguany ha batut un rècord de participació amb fins a 127 obres presentades, 56 de les quals en poesia i 71 en prosa. El president d’Òmnium Cultural a la nostra comarca, Agustí Masip, destaca que “tot i que no som partidaris de superar rècords, estem contentíssims amb l’elevada participació ja que al primer any es van presentar 30 treballs, la qual cosa, per nosaltres ja va ser un èxit, i ara hem arribat a gairebé les 130”. “Crec que hem aconseguit que el certamen es consolidi en l’imaginari dels escriptors dels Països Catalans, perquè, a més, hem rebut treballs de tot arreu”, afegeix mentre sentencia que “estem molt contents de la importància que se li està donant al certamen”.

En el mateix sentit, Masip afegeix que segons el jurat hi ha hagut un augment important de la qualitat de les obres: “cada vegada el nivell literari és més alt i això també ens produeix una gran satisfacció”.

L’acte de lliurament de premis tindrà lloc, en aquesta ocasió, al teatre de la Vilella Baixa, seguint, com cada any, amb la tradició de fer arribar el certamen als diversos municipis de la comarca. “Des del primer moment vam tenir clar que els premis s’entregarien cada any a un poble diferent. Som Òmnium Priorat i per tant, ens debem a tots els pobles de la comarca”, explica Masip.

A més, enguany, l’acte de lliurament dels guardons comptarà amb la presència de Natàlia Touzón, secretària de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural. Segons Masip “cada any ve algú en representació de la nostra entitat a nivell nacional fet que significa, en certa manera, que des de la Central d'Òmnium Cultural tenen molt present aquest certamen, que cada dia és una mica més gran”.

L’entrega de premis del Vè certamen literari Neus Català acabarà amb l’espectacle Deix, de l’Atípica Companyia. Aquesta peça escènica està inspirada en el poemari Deix de Valer Gisbert i ret homenatge a la natura, als mites, a la vida i a la mort, i a la memòria històrica. L’obra combina rapsòdia, cant i so, i inclou composicions musicals creades expressament per a l’espectacle, interpretades en directe per Maria Cinta Villamon i Alba Figueroa.

WhatsApp_Image_2025-10-03_at_17.00.03.jpeg

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) invertirà fins a 6,8 milions d’euros al Priorat per millorar el sanejament de les aigües residuals. Bàsicament, aquesta inversió se centra en dues infraestructures. Per una banda, l’ampliació i millora de la depuradora de Falset i per l’altra la construcció de la depuradora de la Vilella Baixa.

En el cas de Falset, s’ha tret a licitació el contracte per a fer les obres d’ampliació i millora de l’EDAR amb un pressupost de 4,3 milions d’euros. Segons l’ACA, l’actual depuradora funciona al 80% de la seva capacitat i es considera que cal ampliar la instal·lació, tant per adequar-se a les necessitats de sanejament actuals i futures, com per a millorar la qualitat de l'aigua tractada.

També ho considera així, l’alcalde de Falset, Carlos Brull, que explica que “l’actual EDAR estava construïda amb unes dimensions i, actualment, s’ha quedat limitada degut a que al municipi hi ha més cellers, més indústria, més allotjaments turístics i per evitar problemes en un futur s’ha decidit fer-la més gran”.

Els treballs d'ampliació i millora de la depuradora es duran a terme al costat de la depuradora existent, en una parcel·la a 320 metres sobre el nivell del mar i sense risc d’inundació, i consistiran en una planta de tipus biològic amb sistema d'aeració perllongada amb capacitat per tractar 800 m3/dia, equivalent a una població de més de 4.000 habitants.

També s'ha optat per la construcció d'un procés de desnitifricació, amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'aigua tractada. En el marc dels treballs, es construirà un nou col·lector en alta i un sobreeixidor i també s’habilitarà un parc fotovoltaic en els diferents edificis de la planta i al damunt d’una pèrgola metàl·lica, amb l’objectiu d’afavorir l’autoconsum de la depuradora.

Nova depuradora a la Vilella Baixa

Pel que fa a la depuradora de la Vilella Baixa, l’Agència Catalana de l’Aigua ha formalitzat el contracte per a iniciar les obres, amb una inversió de 2,5 milions d’euros per a materialitzar els treballs de construcció de la planta, així com del període de proves i d’explotació.

El projecte contempla la construcció d’una planta de tipus biològic amb fangs activats i quatre llits de rizomes, amb una capacitat per tractar 95 m3/dia. A més de la depuradora, es construirà una estació de bombament per a impulsar les aigües residuals i 138 metres de col·lectors en alta.

La planta, que es construirà en un període de 12 mesos, garantirà les necessitats de sanejament actuals i futures. A més, té en compte l’alta estacionalitat del municipi, que en els mesos d’estiu incrementa el número d’habitants. L’aigua tractada s’aportarà al riu Montsant, contribuint així a la seva millora mediambiental.

Al Priorat hi ha, actualment, 19 depuradores en servei que garanteixen el sanejament al 86,5% de la comarca.

depuradora.jpg

El Consell Comarcal del Priorat gestiona, aquest curs 2025- 2026, el servei de menjador escolar de vuit centres d’educació infantil i primària de forma conjunta i directa. Tal i com destaca el president de l’ens comarcal, Sergi Méndez, és una manera de garantir una estabilitat del servei que no existia quan era cada centre qui ho havia de gestionar pel seu compte. “En els últims anys havíem detectat una inestabilitat en la prestació d’aquest servei i hi havia una preocupació important per part dels centres educatius i també de les famílies per no poder garantir un servei tan essencial i necessari”, afirma. Així, el president explica que “s’ha decidit unificar la gestió en una única licitació que depèn del Consell Comarcal i que garanteix que en els propers anys aquest servei es prestarà de manera unitària i estable”.

A més, Méndez afegeix que el servei de menjador escolar és bàsic per poder facilitar la conciliació de les famílies. Segons ell, no tenir-lo podria implicar una pèrdua d’alumnes, fet que per les escoles més petites és una qüestió de supervivència: “avui dia un menjador escolar és un element essencial i totalment necessari per garantir la conciliació familiar i escolar amb les obligacions laborals professionals que tenim moltes famílies”. “Hem de garantir la igualtat d'oportunitats de les escoles de la nostra comarca i que puguin oferir els mateixos serveis que les escoles ubicades en zones urbanes perquè totes aquelles famílies que viuen al poble o aquelles que hi vulguin venir en puguin gaudir i la falta de serveis no representi un obstacle”, diu el president.

Així doncs, aquest curs, el Consell Comarcal del Priorat gestiona directament el servei de menjador de vuit escoles. En d’altres, en canvi, ho fan les associacions de famílies o els ajuntaments. “Tenim un mapa força heterogeni. Al Priorat Nord, per exemple, el servei té un funcionament similar al que fem des del Consell, però la gestió dels menjadors ha estat delegada als ajuntaments i després hi ha algunes escoles que no han volgut entrar en aquesta licitació perquè o bé es gestiona des de les mateixes associacions de famílies o bé perquè l'ajuntament també hi dona suport i ara per ara no ho han vist oportú”, explica Méndez.

Concretament, el servei de menjador gestionat pel Consell Comarcal es realitza a través d’un sistema de càtering de cuina calenta a les escoles Galena del Molar, Serra Major de la Vilella Baixa, 11 de setembre del Masroig, Anicet Villar de Marçà. Rossend Giol de Porrera, Sant Isidre de Capçanes i Montsant de la Bisbal de Montsant. Per altra banda, a l’Escola Antoni Vilanova de Falset el menjar es fa a través del sistema de cuina in situ, és a dir, que s’elabora a les pròpies instal·lacions del centre.

*L'escola Antoni Vilanova de Falset. (Foto: Ajuntament de Falset).

DSC_0048.jpg

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha resolt la convocatòria d’ajuts per a pal·liar la sequera a les conques del Siurana, Riudecanyes i el Montsant, amb un import de subvenció total de 4,2 milions d’euros, que permetran executar una inversió global de 4,9 milions d’euros.

En aquest sentit, dels 31 ajuts que s’han atorgat, 21 són per a municipis de la nostra comarca. Entre d’altres, s’han concedit fins a 250.000€ per a la construcció d’un nou pou a la Vilella Baixa o per buscar alternatives per millorar l’abastament d’aigua de Poboleda. Marçà, en canvi, s’ha beneficiat de més de 230.000€ per finançar la instal·lació d’un filtre de carbó i Gratallops també ha rebut 200.000€ per a l’adequació i millora de la captació d'aigua des del pou del riu Siurana fins al nou dipòsit.

Altres municipis com Porrera o Falset han aprofitat aquests ajuts de l’ACA per finançar les cisternes d’aigua amb les quals van haver d’abastir-se durant els moments més crus de la sequera.

Les principals novetats d’aquesta subvenció, donada la situació actual, són que, per una banda, permet avançar els diners per al desenvolupament de les obres, i per l’altra, s’ofereix flexibilització en cas que s’opti per una altra solució per garantir l’abastament. En aquest sentit, a partir de la publicació de la resolució d’atorgament de les subvencions, queda autoritzat el pagament de bestretes de fins al 100% de la subvenció concedida, prèvia sol·licitud dels ens beneficiaris.

*Imatge d'arxiu de la construcció d'un nou pou a Falset l'any passat.

treballs_del_nou_pou.jpg

Com cada estiu, el Parc Natural dela Serra de Montsant organitza un nou cicle de xerrades sobre patrimoni cultural amb la col·laboració de Carrutxa. Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria. Durant les properes setmanes els diversos municipis de l’àmbit del parc acolliran diverses conferències relacionades amb la història i cultura dels pobles de Montsant i l’empremta que això ha deixat en el paisatge.

Així doncs, tant la Vilella Baixa com la Morera acolliran xerrades que situen aquestes poblacions en temps medievals: el seus orígens, jurisdiccions territorials a les quals pertanyien, l’exercici del poder feudal... però també hi haurà una aproximació a la gent que hi habitava i a la seva vida quotidiana.

A mitjans d’agost, a Albarca, es farà ressò del patrimoni arqueològic de Montsant, i en concret, de les recerques efectuades per Salvador Vilaseca, enguany que es compleixen 50 anys de la seva mort.

Les altres tres xerrades que es proposen ens aproximen a la toponímia popular: “El nom de les roques. Una lectura cultural del paisatge”. Aquesta xerrada es fixa en els noms amb que anomenem les diferents parts del nostre entorn. Concretament, amb l'exemple dels noms de les roques de Montsant ens aproparem a aquesta part del patrimoni cultural que ens ha arribat oralment i mitjançant de la documentació. Aquesta xerrada farà durant la segona quinzena de juliol a la Vilella Alta, la Bisbal de Montsant i Margalef.

Xerrades-Carrutxa-2025.jpg_1489405309.jpg

El conseller de la Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, va visitar el passat 28 de desembre la Vilella Baixa, on va juntament amb l’alcaldessa del municipi, Marta Camp, va fer un repàs de les actuacions que s’estan desenvolupant per garantir la suficiència hídrica del poble i passar pàgina a les situacions viscudes en els moments més crítics de la sequera, on durant mesos es va haver d’abastir la població amb garrafes d’aigua. En aquest sentit, l’Agència Catalana de l’Aigua finançarà el 80% d’un nou dipòsit d’aigua, la construcció del qual començarà al llarg d’aquest 2025. El 20% restant serà finançat per la Diputació de Tarragona. L’obra té un cost de 620.000 euros.

En paral·lel, durant la primera quinzena de l’any es publicarà la convocatòria de subvencions de 6 milions d’euros destinades a cofinançar les despeses extraordinàries per resoldre els problemes de mancança o de potabilitat d’aigua. En el cas de la Vilella Baixa, aquesta línia de subvencions que impulsa l’Agència Catalana de l’Aigua servirà per facilitar la construcció d’una planta potabilitzadora. Finalment, s’està ultimant l’estudi que ha de determinar la ubicació d’un nou pou de captació d’aigua, necessari també per la suficiència hídrica del municipi.

Les obres per portar aigua de l’Ebre al pantà dels Guiamets començaran aquest gener

D’altra banda,també està previst començar en els propers dies, durant el mes de gener, les obres de canalització per l’abastiment d’aigua a la Comunitat de Regants del Baix Priorat, en els municipis de Tivissa, Móra, Els Guiamets, Masroig, Garcia, Capçanes i Marçà, a través de l’embassament de Guiamets. Es tracta d’una actuació necessària per garantir l’aigua per a les demandes de reg de les 2.500 hectàrees de cultiu d’aquesta zona.

WhatsApp_Image_2024-12-28_at_12.06.07.jpeg