El Parc Natural de la Serra de Montsant i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) han detectat la presència de llúdrigues dins del parc, en concret, al voltant del riu de Montsant. Quim Vaqué, tècnic de projectes ambientals de l’entitat ecologista, explica en declaracions a Ràdio Falset, que “gràcies a les càmeres de fototrampeig que tenim instal·lades en diversos punts del riu, vam detectar cap a principis d’agost, a Margalef, que hi havia un exemplar de llúdriga”.
Així doncs, aquests resultats confirmen el retorn d’aquest mamífer als rius Montsant i Siurana durant la darrera dècada després d’haver-hi desaparegut a finals dels anys 80 del segle passat. Segons Vaqué, “les polítiques ambientals que s'han dut a terme en les últimes dècades, la prohibició de certs productes químics i la regulació de determinades activitats humanes són factors que afavoreixen la vida natural, però a la vegada, el fet que aquesta espècie estigui en expansió arreu de Catalunya també facilita que poc a poc s’hagi anat desplaçant cap a territoris d’on havia desaparegut”. A més, afegeix que “feia molts anys que el riu Siurana no es connectava amb l’Ebre i enguany, com que hi ha hagut bastanta pluja, el riu ha pogut arribar fins a la seva desembocadura, fet que ha permès que la llúdriga pugui tornar a entrar dintre d'aquest sistema fluvial”.
La llúdriga és un mamífer que viu en rius, llacs i aiguamolls, on l'abundant vegetació de ribera els proporciona aliments i protecció contra els depredadors. Les llúdrigues es consideren bioindicadors, ja que la seva presència indica una bona qualitat de l’ecosistema. Segons Vaqué, “la seva presència ajudarà a controlar i regular la població d’altres espècies que habiten en l’ecosistema dels rius Siurana i Montsant”.
Un pla de gestió i conservació ecològica del riu Siurana
El GEPEC-EdC ha realitzat aquests seguiments a la zona del riu Montsant per encàrrec del Parc Natural de la Serra de Montsant. A la vegada, però, des de l’entitat s’està treballant en el projecte del Pla de gestió i conservació ecològica de la Conca del Riu Siurana i les Planes del Priorat. En el marc d’aquest projecte, Vaqué destaca que han obtingut resultats “molt interessants” pel que fa a la biodiversitat que hi ha a la zona del Riu Siurana. “Ens trobem en un lloc que és un petit oasis de vida. És un lloc molt poc impactat i, per tant, els resultats que ens surten són molt bons”, explica mentre afegeix que “per exemple, aquí al Priorat, tenim una de les poblacions de rata d’aigua, de bufó, més potents de Catalunya a la vegada que moltes espècies invasores, que ja han aparegut a molts llocs i que estan en expansió, aquí encara no han arribat, com és el cas del bisó americà”.
Amb tot, no tot és positiu, diu Vaqué: “també hi ha espècies invasores que sí que ja es troben entre nosaltres i que estan proliferant. La petxina asiàtica, per exemple, que és un mol·lusc que canvia les propietats de l'aigua i, en conseqüència, això té un efecte en les plantes que s'hi poden trobar”.
Una biodiversitat que, a més, també es veu afectada pels efectes del canvi climàtic. “L'escalfament global és una cosa molt complexa i no sabem, exactament, què ens trobarem. De tota manera, però, hem de tenir en compte que les accions que fem avui tindran efectes d’aquí uns anys”, explica. Així mateix, afirma que “el que sí que podem determinar és que hi haurà una menor disponibilitat de recursos hídrics, que l'aridesa serà cada cop més intensa i les èpoques de sequera cada vegada més freqüents. Per tant, en el futur, els animals i les plantes que es puguin adaptar a aquest nou clima mediterrani proliferaran i es quedaran mentre que altres espècies més sensibles, en canvi, potser acaben desapareixent”.
Una falta d’aigua que, en el cas del Siurana, es veu accentuada pel tranvasament del riu cap a l’embassament de Riudecanyes. Tal i com diu el tècnic de projectes ambientals del GEPEC, “és molt difícil planificar i gestionar la fauna i la flora d’un riu si tenim en compte que la gran majoria dels recursos hídrics són expoliats. És molt complex i paradoxal intentar gestionar l'ecologia fluvial sense aigua”.
Amb tot, la detecció de la presència de la llúdriga és un bri d’esperança que evidencia la necessitat de continuar treballant per preservar els valors ecològics dels nostres rius.
Imatge d'un exemplar de llúdriga captat per les càmeres de fototrampeig instal·lades a la zona del riu Montsant.
- Detalls
- Vist: 172
Les obres per protar aigua de l’Ebre fins a l’embassament dels Guiamets acabaran a la tardor. Així ho va anunciar el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, en el marc de la reunió que va mantenir aquest dimecres amb representants del Gremi de la Pagesia Catalana per fer seguiment dels acords subscrits el passat 9 de febrer.
Així mateix, el conseller va explicar que el projecte per fer la canonada que connectarà el canal Garrigues Sud amb el pantà de Margalef ja està redactat.
Pel que fa a la resta de punts que hi ha via sobre la taula de negociació amb els pagesos, s’estan tirant endavant qüestions com la tramitació d’ajuts destinats a la manca de floració, per al sector apícola o per adversitats climàtiques i també s’ha ampliat la formació relativa al control poblacional de fauna cinegètica. Alhora, s’ha executat un pla de xoc que ha permès triplicar les captures de conill i se segueix treballant en la simplificació burocràtica per a pagesos i ramaders.
- Detalls
- Vist: 740
Entitats escologistes com el GEPEC-EdC, Aigua és Vida, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Ecologistes en Acció – GETE, i Riu Siurana Viu denuncien que el Govern de la Generalitat aposta, una vegada més, per una política de l’aigua basada en transvasaments i grans infraestructures.
En un acte organitzat a la sortida de l’aigua de la depuradora de Reus la setmana passada, les entitats alertaven que aquestes iniciatives responen a una política de subministrament a gran escala que, a mitjà i llarg termini, pot ser insostenible. En parlava el portaveu d’Aigua és Vida, Quim Pérez, en declaracions als mitjans de comunicació: “el Govern està apostant per grans infrastructures per poder oferir grans volums d’aigua a tots els usos. En una zona de clima mediterrani com la nostra i amb els efectes del canvi climàtic, això és insostenible”.
Com a principals exemples d’aquesta política, els ecologistes van posar el focus en la dessalinitzadora del Foix, degut al seu elevat cost energètic i l’impacte que tindria en l’encariment de la factura de l’aigua i al fet que questa infraestructura facilitarà la interconnexió entre el sistema d’Aigües Ter-Llobregat (ATL) i el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), la qual cosa pot obrir la porta a nous transvasaments en el futur.
Per altra banda, pel que fa al Priorat, els ecologistes van fer referència als diversos projectes que s’estan duent a terme a la nostra comarca. Tot i que creuen que les connexions de l’Ebre amb l’embassament dels Guiamets i del de Margalef amb el canal Garrigues Sud ajudaran a millorar els abastaments, insisteixen en què cal eliminar el transvasament del riu Siurana cap a Riudecanyes, ja que aquesta derivació impedeix garantir un cabal ecològic suficient, afectant també a l’agricultura i al subministrament local. Andreu Escolà, representant del GEPEC, explicava que “es deriven entre 500 i 600 litres per segon cap a Riudecanyes i al riu només en deixen anar 60, és a dir, el riu només es queda un 10% de l’aigua”.
És per això, que reclamen, una vegada més, que s’acceleri el projecte de reutilització d’aigua depurada a la planta de Reus així com la construcció de noves basses de reg com a solucions que permetrien reduir la pressió sobre els embassaments i sobre el sistema d’aigua potable del territori.
- Detalls
- Vist: 986
Com cada estiu, el Parc Natural dela Serra de Montsant organitza un nou cicle de xerrades sobre patrimoni cultural amb la col·laboració de Carrutxa. Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria. Durant les properes setmanes els diversos municipis de l’àmbit del parc acolliran diverses conferències relacionades amb la història i cultura dels pobles de Montsant i l’empremta que això ha deixat en el paisatge.
Així doncs, tant la Vilella Baixa com la Morera acolliran xerrades que situen aquestes poblacions en temps medievals: el seus orígens, jurisdiccions territorials a les quals pertanyien, l’exercici del poder feudal... però també hi haurà una aproximació a la gent que hi habitava i a la seva vida quotidiana.
A mitjans d’agost, a Albarca, es farà ressò del patrimoni arqueològic de Montsant, i en concret, de les recerques efectuades per Salvador Vilaseca, enguany que es compleixen 50 anys de la seva mort.
Les altres tres xerrades que es proposen ens aproximen a la toponímia popular: “El nom de les roques. Una lectura cultural del paisatge”. Aquesta xerrada es fixa en els noms amb que anomenem les diferents parts del nostre entorn. Concretament, amb l'exemple dels noms de les roques de Montsant ens aproparem a aquesta part del patrimoni cultural que ens ha arribat oralment i mitjançant de la documentació. Aquesta xerrada farà durant la segona quinzena de juliol a la Vilella Alta, la Bisbal de Montsant i Margalef.
- Detalls
- Vist: 606
Les pluges dels darrers dies han sigut molt beneficioses i han afavorit l’augment de les reserves hídriques dels pantans prioratins. Fa uns dies us explicàvem que tant l’embassament de Siurana com el dels Guiamnets es trobaven per sota del 10 % de la seva capacitat. Doncs bé, després de les últimes pluges, la situació ha començat a canviar.
Si a finals de febrer l’embassament de Siurana es trobava al 9,38% de la seva capacitat, a dia d’avui arriba gairebé al 15%. Més important ha estat l’augment al pantà dels Guiamets, que ha passat del 8,02% de fa unes setmanes al 17,1%. L’embassament de Margalef, per la seva banda, continua ple.
- Detalls
- Vist: 798
Les pluges registrades durant el mes d’abril segueixen ajudant a recuperar les reserves hídriques dels embassaments prioratins si bé encara es troben molt lluny dels nivells als quals han arribat la resta de pantans del país.
Així doncs, a dia d’avui, l’embassament de Siurana se situa al 25,3% de la seva capacitat mentre que el dels Guiamets es troba al 23,4%. En canvi, Margalef, el més petit de tots tres, continua ple.
- Detalls
- Vist: 772
La comarca del Priorat segueix en una situació de sequera important. Després d’un hivern en què no ha plogut, els embassaments de la comarca segueixen patint per la falta de reserves malgrat la lleugera pujada del mes de novembre amb les precipitacions causades per la DANA.
Així doncs, a dia d’avui, l’embassament de Siurana es troba al 9,38% de la seva capacitat. Per la seva banda, el pantà dels Guiamets, encara es troba més avall, concretament al 8,02%. Finalment, l’embassament de Margalef és el que es troba en una situació millor degut a les seves petites dimensions i a que gràcies a les pluges de novembre va fregar el 100% de la seva capacitat.
- Detalls
- Vist: 1003
Pàgina 1 de 2
- Estàs aquí:
-
Inici
-
Informatius
- Margalef de Montsant
