El Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va visitar aquest dilluns l’inici de les obres de la canonada que permetrà la interconnexió de la conca del riu Montsant amb el canal Garrigues Sud. L’objectiu del projecte és dotar d’aigua l’abastament urbà i els regadius de la conca del Montsant que actualment s’abasteixen de l’embassament de Margalef. D’aquesta actuació se’n beneficiaran els regants deles vora 2.550 hectàrees de regadiu dels municipis de Margalef, la Bisbal de Montsant, la Figuera, Cabacés, la Vilella Baixa i la Palma d’Ebre.

Així, la nova interconnexió permetrà incrementar la seguretat en el subministrament d’aigua per al reg, especialment en situacions d’emergència, minimitzar les pèrdues d’aigua per evaporació als embassaments oberts i reutilitzar infraestructures existents en la interconnexió entre regadius. Paral·lelament, contribuirà a millorar l’eficiència energètica en el bombament i la distribució de l’aigua, i permetrà establir mecanismes de control i gestió automàtica mitjançant sistemes de telecontrol.

Malgrat això, per posar en funcionament la canonada caldrà l’autorització de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). En aquest sentit, actualment, s’està redactant un projecte que recull les modificacions de la concessió per disposar de dos punts de captació. Es preveu finalitzar el projecte, que suposarà una inversió de 2,26 milions d’euros, durant l’any 2026 i llavors es presentarà a la CHE per tal de tramitar l’autorització necessària per impulsar aigua de l’Ebre cap a la conca del riu Montsant.

Detalls

Publicat el 13 Gener 2026

Vist: 340

El Parc Natural de la Serra de Montsant i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) han detectat la presència de llúdrigues dins del parc, en concret, al voltant del riu de Montsant. Quim Vaqué, tècnic de projectes ambientals de l’entitat ecologista, explica en declaracions a Ràdio Falset, que “gràcies a les càmeres de fototrampeig que tenim instal·lades en diversos punts del riu, vam detectar cap a principis d’agost, a Margalef, que hi havia un exemplar de llúdriga”.

Així doncs, aquests resultats confirmen el retorn d’aquest mamífer als rius Montsant i Siurana durant la darrera dècada després d’haver-hi desaparegut a finals dels anys 80 del segle passat. Segons Vaqué, “les polítiques ambientals que s'han dut a terme en les últimes dècades, la prohibició de certs productes químics i la regulació de determinades activitats humanes són factors que afavoreixen la vida natural, però a la vegada, el fet que aquesta espècie estigui en expansió arreu de Catalunya també facilita que poc a poc s’hagi anat desplaçant cap a territoris d’on havia desaparegut”. A més, afegeix que “feia molts anys que el riu Siurana no es connectava amb l’Ebre i enguany, com que hi ha hagut bastanta  pluja, el riu ha pogut arribar fins a la seva desembocadura, fet que ha permès que la llúdriga pugui tornar a entrar dintre d'aquest sistema fluvial”.

La llúdriga és un mamífer que viu en rius, llacs i aiguamolls, on l'abundant vegetació de ribera els proporciona aliments i protecció contra els depredadors. Les llúdrigues es consideren bioindicadors, ja que la seva presència indica una bona qualitat de l’ecosistema. Segons Vaqué, “la seva presència ajudarà a controlar i regular la població d’altres espècies que habiten en l’ecosistema dels rius Siurana i Montsant”.

Un pla de gestió i conservació ecològica del riu Siurana

El GEPEC-EdC ha realitzat aquests seguiments a la zona del riu Montsant per encàrrec del Parc Natural de la Serra de Montsant. A la vegada, però, des de l’entitat s’està treballant en el projecte del Pla de gestió i conservació ecològica de la Conca del Riu Siurana i les Planes del Priorat. En el marc d’aquest projecte, Vaqué destaca que han obtingut resultats “molt interessants” pel que fa a la biodiversitat que hi ha a la zona del Riu Siurana. “Ens trobem en un lloc que és un petit oasis de vida. És un lloc molt poc impactat i, per tant, els resultats que ens surten són molt bons”, explica mentre afegeix que “per exemple, aquí al Priorat, tenim una de les poblacions de rata d’aigua, de bufó, més potents de Catalunya a la vegada que moltes espècies invasores, que ja han aparegut a molts llocs i que estan en expansió, aquí encara no han arribat, com és el cas del bisó americà”.

Amb tot, no tot és positiu, diu Vaqué: “també hi ha espècies invasores que sí que ja es troben entre nosaltres i que estan proliferant. La petxina asiàtica, per exemple, que és un mol·lusc que canvia les propietats de l'aigua i, en conseqüència, això té un efecte en les plantes que s'hi poden trobar”.

Una biodiversitat que, a més, també es veu afectada pels efectes del canvi climàtic. “L'escalfament global és una cosa molt complexa i no sabem, exactament, què ens trobarem. De tota manera, però, hem de tenir en compte que les accions que fem avui tindran efectes d’aquí uns anys”, explica. Així mateix, afirma que “el que sí que podem determinar és que hi haurà una menor disponibilitat de recursos hídrics, que l'aridesa serà cada cop més intensa i les èpoques de sequera cada vegada més freqüents. Per tant, en el futur, els animals i les plantes que es puguin adaptar a aquest nou clima mediterrani proliferaran i es quedaran mentre que altres espècies més sensibles, en canvi, potser acaben desapareixent”.

Una falta d’aigua que, en el cas del Siurana, es veu accentuada pel tranvasament del riu cap a l’embassament de Riudecanyes. Tal i com diu el tècnic de projectes ambientals del GEPEC, “és molt difícil planificar i gestionar la fauna i la flora d’un riu si tenim en compte que la gran majoria dels recursos hídrics són expoliats. És molt complex i paradoxal intentar gestionar l'ecologia fluvial sense aigua”.

Amb tot, la detecció de la presència de la llúdriga és un bri d’esperança que evidencia la necessitat de continuar treballant per preservar els valors ecològics dels nostres rius.

Imatge d'un exemplar de llúdriga captat per les càmeres de fototrampeig instal·lades a la zona del riu Montsant.

Detalls

Publicat el 08 Octubre 2025

Vist: 756

El nivell dels pantans de la nostra comarca ha augmentat substancialment gràcies a les pluges de les darreres setmanes. El cas més espectacular és el de l’embassament dels Guiamets. A meitats de desembre, el pantà se situava poc per sobre del 4% de la seva capacitat. A dia d’avui, en canvi, el volum d’aigua emmagatzemada s’ha disparat i arriba ja al 48%. També les pluges han fet que el pantà de Margalef, més petit, estigui gairebé ple.

Pel que fa a Siurana, el seu creiexement ha estat més modest. Si abans de les pluges del darrer mes el pantà es trobava al 12,5%, ara se situa gairebé al 18% de la seva capacitat.

Detalls

Publicat el 09 Gener 2026

Vist: 422

Les obres per protar aigua de l’Ebre fins a l’embassament dels Guiamets acabaran a la tardor. Així ho va anunciar el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, en el marc de la reunió que va mantenir aquest dimecres amb representants del Gremi de la Pagesia Catalana per fer seguiment dels acords subscrits el passat 9 de febrer.

Així mateix, el conseller va explicar que el projecte per fer la canonada que connectarà el canal Garrigues Sud amb el pantà de Margalef ja està redactat.

Pel que fa a la resta de punts que hi ha via sobre la taula de negociació amb els pagesos, s’estan tirant endavant qüestions com la tramitació d’ajuts destinats a la manca de floració, per al sector apícola o per adversitats climàtiques i també s’ha ampliat la formació relativa al control poblacional de fauna cinegètica. Alhora, s’ha executat un pla de xoc que ha permès triplicar les captures de conill i se segueix treballant en la simplificació burocràtica per a pagesos i ramaders.

Detalls

Publicat el 01 Agost 2025

Vist: 1246

Al llarg d’aquest estiu, el Servei Comarcal de Català (SCC) del Priorat ha visitat fins 26 establiments comercials de Cornudella de Montsant, Cabacés, la Bisbal de Montsant i Margalef amb l'objectiu de conèixer la situació sociolingüística del territori i difondre els serveis del Centre de Normalització Lingüística.

Els resultats d’aquestes visites són molt positius en una comarca majoritàriament catalanoparlant com és el cas del Priorat. En el cas de Cornudella, les visites s'han fet a proposta de l'Ajuntament, i s'han visitat 18 establiments. Així, el 95% dels negocis eren regentats per persones que s'expressen en català i no han requerit els serveis del SCC del Priorat. En un cas, però, de l'establiment se n'encarregava una persona estrangera que s'ha mostrat interessada en el projecte Comerços aprenents.

Aquesta és una iniciativa que consisteix en una formació bàsica de llengua catalana de poques sessions de durada, que s'imparteix al mateix comerç a càrrec de personal del SCC del Priorat. Aquesta acció formativa permetrà que el personal de l'establiment pugui adreçar-se als clients en català en interaccions senzilles.



Per altra banda, de l'observació sociolingüística es desprèn que el 100 % de botigues de Cornudella compleixen la legislació lingüística pel que fa a la retolació identificativa i informativa.



Pel que fa a les localitats del nord-oest de la comarca, Cabacés, la Bisbal de Montsant i Margalef, s'han visitat 8 establiments. Igual que a Cornudella, el 100% d'aquests comerços compleixen la legislació lingüística pel que fa a la retolació identificativa, tot i que la informativa un la té majoritàriament en castellà. Quant a la llengua de salutació, en dos casos va ser en castellà o majoritàriament en castellà

Les dues botigues regentades per persones estrangeres van mostrar interès pels serveis del SCC del Priorat, i una és un possible destinatari del projecte Comerços aprenents.



Segons el Servei Comarcal de Català, aquestes dades tan positives mostren l'alt grau de coneixement i ús del català de la comarca del Priorat, que també s'ha observat en la resta de poblacions analitzades anteriorment.

Detalls

Publicat el 29 Octubre 2025

Vist: 888

Com cada estiu, el Parc Natural dela Serra de Montsant organitza un nou cicle de xerrades sobre patrimoni cultural amb la col·laboració de Carrutxa. Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria. Durant les properes setmanes els diversos municipis de l’àmbit del parc acolliran diverses conferències relacionades amb la història i cultura dels pobles de Montsant i l’empremta que això ha deixat en el paisatge.

Així doncs, tant la Vilella Baixa com la Morera acolliran xerrades que situen aquestes poblacions en temps medievals: el seus orígens, jurisdiccions territorials a les quals pertanyien, l’exercici del poder feudal... però també hi haurà una aproximació a la gent que hi habitava i a la seva vida quotidiana.

A mitjans d’agost, a Albarca, es farà ressò del patrimoni arqueològic de Montsant, i en concret, de les recerques efectuades per Salvador Vilaseca, enguany que es compleixen 50 anys de la seva mort.

Les altres tres xerrades que es proposen ens aproximen a la toponímia popular: “El nom de les roques. Una lectura cultural del paisatge”. Aquesta xerrada es fixa en els noms amb que anomenem les diferents parts del nostre entorn. Concretament, amb l'exemple dels noms de les roques de Montsant ens aproparem a aquesta part del patrimoni cultural que ens ha arribat oralment i mitjançant de la documentació. Aquesta xerrada farà durant la segona quinzena de juliol a la Vilella Alta, la Bisbal de Montsant i Margalef.

Detalls

Publicat el 15 Juliol 2025

Vist: 1125