Els Guiamets és el municipi prioratí amb més ingressos segons les dades que ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en l'atles de distribució de la renda de les llars del 2022. El municipi se situa en primera posició amb una renda mediana de 22.050€, força per sobre de la mediana catalana que és de 19.950€.

Gratallops, amb 20.650€, Capçanes i la Torre de Fontaubella, tots dos amb 19.950€, són la resta de municipis de la comarca que es troben per sobre o igual de la mediana catalana. A continuació, i a prop d’aquesta xifra, s’hi situen Falset, el municipi més poblat del Priorat, i la Morera de Montsant, amb una renda mediana de 19.250€.

Per contra, a la part baixa de la taula, hi trobem la Bisbal de Falset, amb uns ingressos de 13.650€ i Cabacés amb 14.3050€.

Si ens fixem en la variació de la renda respecte l’any anterior, podem observar que els canvis més destacats es noten en els municipis més petits, ja que una petita variació pot suposar un percentatge força elevat degut a la seva poca població.

Així doncs, el municipi on el percentatge d’ingressos creix més respecte al 2021 és al Lloar amb una variació del 29,3%. El segueixen, la Vilella Alta amb un 20,9%, la Vilella Baixa amb un 16,2% i Gratallops amb el 15,7%. A Falset, la variació percentual entre un any i l’altre és d’un creixement del 7,8%. En canvi, on les rendes baixen respecte a l’any anterior, és a la Figuera (-4,4%), el Molar (-3,8%) i la Bisbal (-2,5%).

 

guiametspano.jpeg

Captura_de_Pantalla_2024-11-12_a_les_12.53.58.png

Bellmunt del Priorat estrena aquest diumenge el mural que s’ha realitzat durant les darreres setmanes a la plaça del davant del Casal. Impulsat per l’associació “El Casal”, la idea sorgeix de la necessitat de millorar la plaça. El president de l’entitat, Albert Bartolomé, explica en declaracions a Ràdio Falset que “voliem fer un rentat de cara a la plaça. Hem arreglat les parets i hi hem pintat el mural amb un disseny atrevit i xulo amb la voluntat de donar valor a la plaça, que al final és un lloc de trobada i socialització”.

L’autor del mural, el també bellmuntà Pep Walls, explica que ha estat un repte molt important pintar al seu propi poble. “Quan m’ho van proposar era bastant escèptic ja que Bellmunt és un poble petit, amb les seves limitacions, però haver trobat tot aquest suport al meu poble és extraordinari”, explica l’artista. Aquest fet, ha fet que Walls s’hagi pres el projecte molt seriosament perquè “és una gran responsabilitat pintar una obra que formarà part del dia a dia dels meus veïns”.

El mural mostra la tradició minera i l’ofici de l’agricultura i la vinya de Bellmunt. És per això, que el disseny ha comptat amb la participació dels veïns i veïnes del municipi. El president de l’entitat i l’artista creuen que aquesta implicació de la ciutadania ha estat bàsica perquè la creació del mural arribés a bon port. Bartolomé explica que “vam pensar que era necessari fer una reunió oberta a tot el poble per fer una pluja d’idees i, de fet, va ser tot un èxit ja que Bellmunt és un poble molt actiu”.

“Era molt important que els veïns se sentissin part del procés, que poguessin dir-hi la seva i sentir, d’alguna manera, que el resultat també era cosa seva” afirma Walls, que afegeix que “volíem parlar de la identitat i de la història de Bellmunt i, per tant, qui millor que els propis veins per explicarnos-la”.

Així, es va posar en marxa el disseny i creació del mural, que a nivell logístic ha esdevingut tot un repte per a Pep Walls: “És una façana amb una textura molt complicada i molts entrants i sortints, fet que m’ha complicat molt la seva realització. No és el mural més gran que he pintat però sí el més complicat”. Amb tot, l’artista creu que ”la plaça ha canviat molt, és molt lluminosa i espaiosa”.

Pep Walls ha pintat arreu del món i darrerament ha desenvolupat diversos projectes a la comarca, entre d’altres, al Lloar, Capçanes o Falset. L’artista es mostra molt satisfet pel reconeixement que la seva obra està tenint a casa seva. “Sempre havia pensat que per titrar endavant amb la meva carrera hauria de marxar fora, però està sent tot el contrari. Actualment, estic tenint més feina aquí que fora i estic molt content de veure que el meu art rep tot aquest suport”, diu. Així, Pep Walls creu que això ha estat degut, en part, a la seva manera de treballar: “he estat escoltant molt a les persones i incloient les comunitats en tot el procés de creació. De fet, molts murals els hem fet en col·laboració amb els joves, dels pobles i penso que tot aquest procés, tant popular i participatiu, ha fet que el meu art hagi tingut tan bona acollida al Priorat”.

WhatsApp_Image_2024-10-18_at_10.22.08.jpeg

Bellmunt, Falset i el Masroig són els tres municipis prioratins que s’han beneficiat dels ajuts del Departament d’Acció Climàtica per millorar l'enllumenat exterior i reduir la contaminació lumínica. En total, la Generalitat ha atorgat més de 475.000 euros a 13 ajuntaments catalans que pertanyen a entorns amb una protecció ambiental específica del medi natural nocturn com l’Observatori del Montsec, el Parc Natural de la Serra de Montsant, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i les Muntanyes de Prades.

Amb les actuacions d’adequació, es preveu una reducció de la potència mitjana del 50% a les instal·lacions on s’actua; un estalvi en el consum d’energia i cost associat del 67% i una reducció anual en l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) de 82 tones de CO2eq.

La millora ambiental de l’enllumenat no ve donada només per la disminució del consum energètic associat a la introducció de noves tecnologies, sinó també per l’adequació dels nivells lumínics a les necessitats de cada cas i per l’elecció del tipus de llum de menys impacte sobre l’entorn, la llum ataronjada. Així doncs, en tractar-se d’actuacions d’adequació de l’enllumenat exterior que tenen impacte en zones protegides, s’han subvencionat únicament les actuacions que compleixen uns criteris establerts i que garanteixen una òptima il·luminació segons la normativa.

La contaminació lumínica és una amenaça ambiental planetària creixent que afecta els éssers vius i altera els seus hàbitats. Les zones d’especial valor natural o astronòmic s’han de protegir envers la contaminació lumínica de manera específica, per garantir la preservació de la biodiversitat i assegurar que es mantinguin unes condicions de foscor natural que permetin l’observació del firmament en les millors condicions.

*Foto: Ajuntament de Falset

enllumenat_falset.jpg