El Consell Comarcal del Priorat lamenta la no admissió a tràmit per part del Tribunal Suprem (TS) del recurs de cassació contra la sentència del Tribunal de Justícia de l’Aragó (TSJA) que va avalar la decisió de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) de declarar inadmissible la sol·licitud del Consell Comarcal de revisió de la concessió d’aigües del riu Siurana a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.

Segons el president del Consell Comarcal, Sergi Méndez, “les circumstàncies i la legislació en matèria de conservació i protecció del medi ambient i del medi fluvial han canviat moltíssim des que aquesta concessió es va atorgar l'any 1930”. Així, afirma que “tenint en compte que el riu Siurana, ara, forma part de la Xarxa Natura 2000, i que, a més, la gestió de l'aigua ve donada per un marc normatiu superior, doncs, creiem que la nostra demanda s'hauria d'haver tingut en compte”.

Aquesta demanda, es va fer, ja fa anys a la CHE, que la va considera inadmissible, per la qual cosa, el Consell Comarcal ho va elevar al Tribunal Suoperior de Justicia de l’Aragó, que va donar la raó a la confederació. En aquest punt, des del Priorat es va decidir presentar un recurs de cassació contra la sentència al Tribunal Suprem, que ara, ha decidit no admetre-ho a tràmit.

Tot i acatar la sentència, des de l’ens comarcal es considera que els arguments del Suprem pels quals decideix no pronunciar-se no són prou convincents tenint en compte la necessitat d’aclarir la jurisprudència sobre aquest tema ja que segons el Consell la sentència del TSJA vulnera diverses normes del dret estatal i de la Unió Europea en relació a la conservació i protecció del Medi Ambient.

A més, tal i com explica Méndez, hi ha diverses sentències que deixen clar que cal revocar concessions d’aigua per complir amb tota aquesta legislació com és el cas, per exemple, la que prohibeix explotar més els aqüífers de Doñana. “Hem aportat exemples concrets i sentències que tenen en compte i que generen jurisprudència pel que fa a la revocació de concessions i fins i tot sancions a l'estat espanyol pel no compliment de la normativa”, diu el president del Consell Comarcal que, alhora, afegeix que “sembla que això no s'ha tingut en compte i el Tribunal Suprem ha decidit que no és motiu necessari com per pronunciar-se i admetre a tràmit el recurs de cassació que vam presentar”.

D’aquesta manera, doncs, es posa fi a aquesta via judicial tot i que encara es pot recórrer als tribunals europeus, si bé es tracta d’un camí molt llarg, car i complicat: “La via judicial dins el que seria l'ordenament jurídic espanyol acaba aquí, però encara ens quedaria aquesta possibilitat d'obrir una porta a la justícia europea, sobretot, basant-nos en el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua, tot i que és una qüestió que hem de valorar i veure si és realment una opció viable”.

Amb tot, des del Consell Comarcal seguiran treballant per aconseguir revertir el transvasament del Siurana. “Aquesta inadmissió no tanca cap porta, al contrari, ens fa veure i saber que hem de continuar actius per explorar totes les vies possibles que ens permetin acabar amb aquesta situació injusta que patim des de fa ja massa anys. No podem restar impassibles davant l’espoli del riu Siurana tenint en compte que representa la principal font hídrica de la comarca i que és essencial per a la supervivència del Priorat”, afirma el president del Consell Comarcal.

De la mateixa manera, Méndez creu que el conflicte es podria soluciona amb voluntat i entesa política: “tenim molt clar i som molt conscients de que tot i les accions que puguem dur a terme, la solució es troba en la voluntat política de resoldre-ho”. “Continuarem insistint i demanant espais de trobada, de debat, de taules, diguem-li com vulguem, per tal de poder tractar aquest tema de tu a tu entre tots els agents implicats, ja sigui la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, l'Agència Catalana de l'Aigua, el Departament de Territori, la pròpia Comunitat de Regants de Riu de Canya i tots aquells agents que tinguin alguna cosa a veure amb aquesta qüestió”, afirma. Així, sentencia: “és la via que creiem i que estem convençuts que pot acabar resolent aquest conflicte”.

Detalls

Publicat el 07 Novembre 2025

Vist: 409

Com cada any al mes de novembre, l’associació No Jubilem la Memòria organitza les seves tradicionals jornades, que aquest 2025 arriben, ja, a la XXIa edició.

Enguany, les jornades tindran lloc els dies 8, 15 i 16 de novembre a Capçanes i els Guiamets i per parlar-ne tenim amb nosaltres al seu president, el Miquel Perelló. Escolteu l’entrevista a continuació:

Detalls

Publicat el 05 Novembre 2025

Vist: 489

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha tret a licitació el projecte per renovar els desguassos de mig fons de la presa de l’embassament de Siurana.

L’actuació té com a objectiu rehabilitar i modernitzar els desguassos de mig fons, a través de la substitució dels equips hidromecànics. En aquest sentit, es duran a terme actuacions consistents en la neteja de les reixetes de presa del desguàs de mig fons, la substitució de les vàlvules actualment existents a la cambra de vàlvules per unes altres més modernes i més segures, la renovació dels blindatges dels conductes de sortida del desguàs de mig fons, i la retirada d’elements en desús.

En el marc dels treballs també s’instal·laran dues vàlvules de pas per a la regulació dels cabals de manteniment i de rang baix de manera més precisa. L’actuació també comportarà una renovació del sistema d'automatització i telecontrol.

Totes aquestes actuacions faran possible regular amb millor precisió el cabal ecològic del riu Siurana així com cabals de rang baix. El pressupost de licitació és superior al milió d’euros.

Detalls

Publicat el 07 Novembre 2025

Vist: 387

Aquest dissabte, 8 de novembre, tindrà lloc a la Figuera l’acte d’homenatge i record a Joan Abelló Mestres, veí del municipi que va ser deportat i mort al camp de concentració nazi de Gusen l’any 1941. Per aquest motiu s’instal·larà a la porta de la casa on va nèixer i viure una llamborda de la memòria Stolpersteine o pedra que fa ensopegar per tal que tothom que hi passi pugui recordar la barbàrie de l’holocaust i les víctimes del nazisme.

En l’acte hi participaran la família d’Abelló, membres de l’Ajuntament de la Figuera, el president del Memorial Democràtic, Jordi Font, representants de l’Amical de Mauthausen i de l’associació No Jubilem la Memòria així com els veïns i veïnes de la població.

Un mestre als camps de la mort

Joan Abelló Mestres va nèixer a la Figuera el 23 de novembre de 1912. Fill de família pagesa i el més petit de sis germans, va emigrar a Barcelona per buscar-se la vida, tal i com havien fet abans tota la resta dels seus germans. Allà, i amb la seva ajuda, va aconseguir treure’s els estudis de mestre a l’Escola Normal de Barcelona l’any 1931. Va exercir a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), Bescaran (Alt Urgell) i a Oristà, al Lluçanès, on va treballar fins que es va tancar l’escola, el setembre de 1936.

Acabada, la guerra civil espanyola, a finals del mes de febrer de 1939, creua la frontera amb França pel coll del Pertús amb la 25a Divisió de l'exèrcit de la República, de la qual era comissari de cultura. Un cop allà, va ser internat al camp d’Argelers i posteriorment enviat al camp d’Agde, popularment conegut com el camp dels catalans. Va formar part de la companyia de treballadors espanyols 116 i traslladat a la localitat d’Arneke, prop de Lille, al nord del país.

Després de l’invasió de França per part de les tropes alemanyes, Abelló va ser deportat al camp de presoners de Zagan, a l’actual Polònia, des d’on va ser enviat a Mauthausen, el gener de 1941, camp on hi havia interns bona part dels republicans espanyols. D’aquí, Abelló va ser enviat a Gusen, on va morir el 4 de novembre de 1941, segons explica la carta que el Comitè Internacional de la Creu Roja de Ginebra va enviar a la seva mare dos anys més tard, a causa d’una “debilitat cardíaca aguda” als 29 anys d’edat.

Llambordes contra l’oblit

La llamborda Stolpersteine en record de Joan Abelló Mestres és la segona que es col·locarà al Priorat, després de la que ja es va posar davant la casa de la guiametana Neus Català, el 2018. Aquestes pedres que fan ensopegar, creades per l'artista alemany Gunter Demnig, són unes llambordes fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de persones empresonades i deportades. Es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l’empresonament o la deportació. Cada llamborda és única i es realitza a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis. Actualment n'hi ha més de 75.000 distribuïdes a més 1.800 ciutats d'una vintena de països.

Imatge del títol de mestre i una fotografia de Joan Abelló.

Detalls

Publicat el 05 Novembre 2025

Vist: 532

Aquest diumenge se celebra a Falset la primera edició de la Priorat Gravel. La prova està oberta a les modalitats de gravel, BTT i e-bike i té per objectiu combinar la pràctica de l’esport amb el gaudi del paisatge del Priorat. Marian Romero, CEO d’Sport1ion, entitat organitzadora, explica en declaracions a Ràdio Falset que “ja ho tenim pràcticament tot a punt malgrat que aquestes últimes setmanes hem anat bastant enfeinats, sobretot, amb el tema de trobar voluntaris i col·laboradors, una tasca en la que ens han ajudat molt l’Ajuntament de Falset i l'Oficina Jove del Priorat”. “Ara només ens falta acabar de polir petits detalls logístics i esperar amb moltes ganes que arribi diumenge”, afegeix.

Així doncs, aquest diumenge prop d’un centenar de ciclistes participaran en aquesta primera edició de la Priorat Gravel: “estem molt contents perquè vam decidir tancar les inscripcions amb 100 participants per una qüestió de seguretat, logística i perquè és la primera prova que fem, i ara mateix, a divendres, només ens queden dues places lliures. La veritat és que no esperàvem arribar a aquest volum de gent”.

La cursa té 53 km i 900 metres de desnivell amb sortida i arribada a Falset i passa, entre d’altres, per Bellmunt, el Molar, Garcia, Móra la Nova, els Guiamets o Capçanes. Segons Romero, es tracta d’un “recorregut representatiu del paisatge del Priorat. Passa per camins envoltats de vinyes, amb trams panoràmics i també alguns punts més tècnics però que són assequibles per tothom”. Així, destaca que “hem volgut combinar l'esperit d'aventura gravel amb el paisatge i la tranquil·litat de la comarca tot i que el traçat també es desvia una mica cap la comarca veïna de la Ribera d'Ebre per tal de reduir el desnivell, ja que si l’haguéssim fet tot pel Priorat, haguéssim arribat als 1.800 o 2.000 metres”.

La Priorat Gravel, a més, també té un component solidari ja que una part dels beneficis es destinaran a l’Associació de crohn i colitis ulcerosa de Catalunya (ACCU) per a la investigació d’aquestes malalties inflamatòries intestinals. “Vam creure que seria interessant poder relacionar tot el que és aquest circuit amb transmetre el missatge de que l'esport pot ser una una eina de superació i benestar”explica Romero. Així, continua: “donarem un euro per participació de totes les curses del circuit, no només la de Falset, a l’ACCU. Ells ho invertiran en la investigació d’aquestes malalties intestinals i en el projecte No puc esperar, que vol facilitar el dia a dia a aquestes persones que necessiten utilitzar un lavabo de manera urgent i a través del qual s’ha creat una xarxa d’establiments, en els que els afectats per aquestes malalties poden entrar sense haver de demanar res i poden anar al bany”.

La de Falset és la primera d’un circuit de curses de gravel que en els propers mesos també passaran per Maspujols, Reus, Alcover i Prades. “Després de la de Falset, tindrem la de Maspujols, al mes de gener, i més endavant anirem a Alcover, gràcies, sobretot, a la implicació del club ciclista del municipi, a Reus, on l’ajuntament també hi ha apostat molt fort, i, finalment, a Prades”, explica Romero. “Creiem que el circuit servirà per potenciar tot el que és el gravel a la vegada que es donen a conèixer territoris com el Priorat, l’Alt i el Baix Camp”, afegeix.

I és que el gravel és una disciplina que cada cop té més aficionats. Romero creu que combinar la bicicleta de muntanya i la de carretera dona mes possibilitats per recórrer el territori: “ja fa un temps que es parla del gravel i cada vegada hi ha més gent que té bicicletes adaptades a aquesta modalitat que, al final, combina la carretera i la BTT, fet que permet circular per llocs amb menys trànsit a la vegada que pots gaudir del paisatge. És una disciplina més bonica”.

Detalls

Publicat el 07 Novembre 2025

Vist: 437

L’atur va augmentar en 3 persones al Priorat durant el mes d’octubre. Això fa que actualment hi hagi 287 persones sense feina a la nostra comarca, el que representa una taxa d’atur del 6,8%, un percentatge força baix que feia anys que no s’assolia.

Per municipis, on l’atur puja més és a Falset, on 3 persones es van quedar sense feina el mes passat. Destaquen, també, Bellmunt, el Molar i la Vilella Baixa on l’atur va augmentar en dues persones. Per contra, durant el setembre el nombre d’aturats baixar a Poboleda i Ulldemolins, on dues persones de cada municipi es van incorporar al mercat laboral.

Falset, en tant que és el municipi més gran de la comarca, és el que concentra més persones en situació d’atur. En total, 101. El segueixen Cornudella amb 32, Marçà amb 28, el Masroig amb 13 i el Molar amb 11. A la banda contrària hi trobem la Morera de Montsant, amb tan sols una persona sense feina, i la Torre de Fontaubella i la Vilella Alta amb 3.

Si ens fixem en la taxa d’atur registrat, però, els municipis que tenen un percentatge d’aturats més elevat són Margalef amb el 14,63%, Marçà amb un 10,65% i la Figuera amb 10,26%. La resta de municipis se situen per sota del 10% i destaquen la Morera amb un 1,23%, Porrera amb un 3,15% i Bellmunt amb el 3,85%.

En el conjunt de Catalunya, es va registrar un descens interanual de l’atur de 10.344 persones (-3,1%), fet que situa en 324.495 els homes i dones sense ocupació a Catalunya, la xifra més baixa en un mes d’octubre des de l’any 2007. Pel que fa a l’afiliació a la Seguretat Social, es va registrar un increment mensual de 19.205 (+0,50%), i això implica que ara hi ha 3.882.857afiliacions a Catalunya.

Detalls

Publicat el 05 Novembre 2025

Vist: 327