Butlletí informatiu 03-12-2025

Tota l'actualitat de la comarca del Priorat. Amb Manel Sales Martori.

Aquest dijous té lloc a Cornudella una xerrada informativa per explicar el posicionament de l’ajuntament del municipi respecte al nou Parc Natural de les Muntanyes de Prades. I és que, tal i com us vam explicar fa uns mesos a Ràdio Falset, el consistori cornudellenc va expressar els seus dubtes respecte al nou parc natural i va demanar quedar-ne fora. A

ixí, després que el passat 7 d’octubre, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat presentés a Prades el document amb el resultat de la participació ciutadana sobre el Projecte de Decret de protecció especial de l’espai natural, l’Ajuntament de Cornudella ha decidit convocar aquesta xerrada per deixar clara la seva opinió.

Tal i com explica la seva alcaldessa, Meritxell Cardona, “hem organitzat aquesta xerrada que comptarà amb la presència de Víctor Rescó de Dios, catedràtic d'Enginyeria Forestal de la Universitat de Lleida i una persona amb un coneixement molt profund sobre quina és, avui dia, la importància dels parcs naturals, quines són les condicions que hem de tenir per tirar-lo endavand i quines modificacions s’haurien de fer a la Llei d'espais naturals, que és la que estableix les normes per al funcionament i la protecció del medi natural”.

A banda de, Rescó, també hi intervindran representants d’entitats que han mostrat el seu suport a l’ajuntament de Cornudella. Així, hi prendran la paraula Alex Serrahima, de País Rural, el silvicultor Josep Maria Vila d’Abadal, Jordi Tarradas, en nom de Boscat, Eduard Escolà, en representació del Gremi de la Pagesia Catalana i Joan Llagostera, de l’Associació de Propietaris Forestals del Camp de Tarragona.

WhatsApp_Image_2025-10-21_at_09.27.04.jpeg

 

Aquest diumenge va tenir lloc als Guiamets la descoberta de la llamborda que recorda la figura de Josep Giné Estivill, regidor republicà del municipi durant la guerra civil i que fou afusellat el 19 d’octubre de 1939 després de ser condemnat a mort per un consell de guerra il·legal i enterrat a la fossa comuna del cementiri de Tarragona.

La col·locació de la llamborda és una iniciativa impulsada per l’Associació de víctimes de la repressió franquista de Tarragona (AVRFT) per tal de recordar totes aquestes persones que van ser represaliades pel franquisme. La seva presidenta, i neta d’Estivill, Montse Giné, explicava en declaracions a Ràdio Falset, que es tracta d’un projecte que des de l’associació “hem iniciat amb molta il·lusió per preservar la memòria als pobles però, evidentment, avui hi tenim un afegit, i és que es tracta de la llamborda del meu avi”. “Per nosaltres, per la família, ha estat molt important aquest reconeixement del poble, recordar i deixar aquesta memòria escrita al terra i que tothom pugui saber qui era el Josep Giné Estivill i no s'oblidi què va passar i per què va passar”, destaca.

L’acte també va comptar amb la presència de representants de l'Ajuntament dels Guiamets i del director general de Memòria Democràtica del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez, que va mostrar tot el suport a una iniciativa que “emana de la societat civil” i que vol “homenatjar les persones que van ser afusellades al Turó de l'Oliva i que van ser enterrades a les fosses comunes del cementiri de Tarragona”. “Josep Giné Estivil és un dels gairebé 800 afusellats, els quals no van tenir cap oportunitat, amb un judici injust, un sumari on no es van poder defensar i que els acusava de coses que no havien fet”, afegeix.

Així, Menéndez, explica que des de la direcció general de Memòria Democràtica treballen per reparar la memòria de les víctimes del franquisme i sobretot dels combatents antifranquistes: “Parlem d'exiliats, de deportats, de presoners, de maquis però, clar, els afusellats són un col·lectiu molt sensible. Fins a 3.300 persones van ser assassinades a Catalunya quan, en teoria, s'havia acabat la guerra. Per tant, pensem que és molt important que d’això en quedi constància perquè les joves generacions sàpiguen el que va passar i que mai més torni a succeir”.

En aquest sentit, Menéndez va fer entrega a la família del certificat d’anul·lació del judici que va condemnar a mort a Josep Giné tal i com estipula la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.

Curiosament, la llamborda que recorda Josep Giné s’ubica a pocs metres de la que hi ha dedicada a la supervivent dels camps de concetració nazis, Neus Català. La presidenta de l’AVRFT explica que Català i el seu avi “eren amics” i “van coincidir a França mentre ell estava al camp d’Argelers”. “De fet, la Neus em va explicar que li havia dit a l’avi que no tornés però ell tenia una família amb sis fills, una dona i els pares grans i estava convençut que havia de tornar perquè l'únic que havia fet era defensar la legalitat de la República”, diu.

La llamborda del record que es va col·locar aquest diumenge als Guiamets és una de les quatre que es posaran en diversos pobles de la comarca per recordar a alcaldes i regidors represalitats i afusellats pel franquisme. La propera s’instal·larà a Falset en record de qui va ser l’alcalde de la capital del Priorat, Lluís Martí. L’acte tindrà lloc el proper 16 de novembre i la llamborda es col·locarà a les portes del consistori falsetà.

WhatsApp_Image_2025-10-20_at_10.56.52.jpeg

Aquests dies té lloc la novena edició del Priorat en Persona, una iniciativa del Centre Quim Soler que té per objectiu mostrar la nostra terra a diversos escriptors vinguts d’arreu dels Països Catalans a través de la mirada i la visió de la gent d’aquí. Júlia Viejobueno, membre del Centre Quim Soler, afirma en declaracions a Ràdio Falset que “el Priorat en Persona és el nostre projecte estrella”. “És una trobada d’escriptors dels Països Catalans. Sempre són tres homes, tres dones, un dels quals prové de les Balears i un altre del País Valencià i també sempre n’hi ha un que es dedica a la literatura infantil i juvenil”, explica. Així, continua: “venen a conèixer el Priorat d’una manera diferent, a través de les persones que viuen aquí, que són els que en diem els adalils, i a partir d’aquesta experiència contribueixen a ampliar, amb els seus textos, un diccionari literari del Priorat, que ens presentaran l’any que ve”.

D’aquesta manera, doncs, després de submergir-se en les diverses realitats i vivències de la gent de la nostra comarca, els escriptors han de preparar les seves pròpies entrades per al Diccionari del Priorat en Persona, un diccionari, val a dir, que no és del tot convencional ja que “que tinguin forma d'entrada de diccionari no vol dir que hagi de ser una definició, sinó que poden ser poemes, textos, fotos, il·lustracions o el que sigui”, diu Viejobueno.

En l’edició d’enguany del Priorat en Persona hi participen fins a sis escriptors: el mallorquí Sebastià Alzamora, Maria Arimany, Joan Rioné, Maria Dolors Coll, Martí Sales i Maria Josep Escrivà.

El tarragoní Joan Rioné explica que malgrat que coneix el Priorat des de fa molts anys, entoma el repte amb “alegria, sorpresa i, també, curiositat. És una proposta molt atractiva que, francament, no sé ben bé que ens depararà”. “El que sí que tinc garantia és que estarem tots molt ben acompanyats” afegeix.

També Maria Josep Escrivà afirma que, segurament, l’experiència superarà les seves expectatives: “Tot pinta fabulós. Per començar, tot el que sigui trobar-se amb companys del món literari, és sempre un enriquiment”. Alhora, diu, “si també podem conèixer aspectes de la cultura i de la terra de la mà dels adalils, de la gent d’aquí, les expectatives són màximes”. I és que l’autora valenciana afirma que “la unió entre la terra, la cultura i la literatura és un aspecte que, personalment, m’estimula molt”.

Tots ells descobriran el Priorat més personal dels adalils que, en aquesta ocasió són, el masroijà Joan Asens, la Marta Fortuño de la Vilella Alta, l’Aida Martínez de Poboleda i la Marta Serradell i el Nàhuel Perí, de Falset.

Serradell destaca que per a ella ser adalil és “una responsabilitat”, però a la vegada “em sento molt afortunada que hagin comptat amb mi pel fet que sóc vinguda de fora, malgrat que fa deu anys que visc al Priorat, tinc un negoci i que podria dir que ja em sento gairebé del Priorat”.

Per la seva banda, Perí explica que “els vull transmetre una miqueta que el Priorat és una zona amb molta fauna i flora, que crec que és una comarca de Catalunya que tothom hauria de visitar perquè tot i que totes tenen les seves especificitats, trobo que el Priorat té molt a dir i molt a fer. Per tant, considero important ensenyar-los aquesta terra tan bonica”.

Així doncs, resumeixen una mica quina és la ruta que han preparat per als autors del Priorat en Persona. “Amb la Marta de la Vilella Alta hem preparat una mica d’explicació sobre les coses més rellevants del seu poble, les que el caratcteritzen i el fan diferent”, diu Perí.

Serradell, per la seva banda, explica que “juntament amb el Nàhuel els ensenyarem Falset, una mica el que és el nucli antic, etc. Així mateix, també parlarem del meu projecte de la Floristeria ja que, al final, és gràcies a ell que estic aquí i el que va fer que jo em quedés al Priorat. És el meu Priorat”.

Un territori invisibilitzat en l’imaginari literari

Una de les raons de ser del Priorat en Persona és que el territori tingui cada cop més presència en l’imaginari literari català. Segons Júlia Viejobueno, poc a poc, això s’està aconseguint i creu que la iniciativa del Centre Quim Soler hi ha contribuït: “el projecte neix a partir de la idea que el Priorat era una terra poc escrita i poc visible”. Així, afirma que “probablement, fins fa poc, el Priorat era desconegut, i en l'àmbit de la literatura encara més, i tot i que potser en els últims anys s'està escrivint i sí que hi ha literatura, el projecte del Priorat en Persona ajuda a fer-lo més visible i a escriure’l”.

Maria Josep Escrivà considera el projecte un “encert” i destaca que aquesta invisibilització també passa amb el seu País Valencià: “jo diria el mateix pel que fa a la meva terra respecte de tota la resta de Països Catalans, com si nosaltres tingéssim menys interès literari. I això no és veritat”. Així, afegeix que “aquest sentiment depèn molt, jo crec, de la gent que l’habita. Cal que la posem en valor, que creguem en el nostre paisatge, en la nostra cultura, que també és digna i mereixedora de tractar-se literàriament”.

Rioné, per la seva banda, destaca que a nivell personal, el Priorat ha estat un lloc on retrobar-se a ell mateix. “Jo sempre l’he tingut molt present i ha estat un lloc d'inspiració i de reflexió”, diu. “La meva relació amb el Priorat ha estat sempre molt literària, ha estat un lloc on he vingut de forma recurrent a buscar certes paraules que abans costaven de trobar”, afegeix.

Una de les novetats en les darreres edicions del Priorat en Persona és el fet de comptar amb la implicació dels joves de la comarca. Tal i com explica Júlia Viejobueno, a banda de treballar els textos elaborats pels autors a les escoles i instituts, en els últims anys també han volgut comptar amb joves adalils. “La participació dels joves sempre hi ha sigut, des de la primera edició”, explica mentre continua afirmant que “a banda de que els alumnes treballen els textos als centres educatius, des de la passada edició vam decidir que volíem que hi hagués una mica més de participació d'aquestes persones joves i vam agafar dos adalils que eren estudiants de l'Institut de Falset. Enguany, com que ens va agradar l'experiència, ho vam tornar a proposar i hi ha dos alumnes de l'INS Priorat de l'any passat, tot i que un ja no està al centre, que són adalils”.

Un exemple d’àixò és, precisament, el Nàhuel Perí, que explica que “l'any passat van demanar a algú de l'institut que s’oferís voluntari i jo, juntament amb una companya meva, ens vam apuntar i, mira, aquí estem”.

La Cloenda

Després de recórrer la comarca, escriptors i adalils és retrobaran aquest diumenge en la cloenda del Priorat en Persona en un acte obert al públic que tindrà lloc a la sala La Closa de Poboleda. L’acte seguirà el mateix format que l’any passat, en què els autors del pòdcast literari Gent Ràndom van fer un programa en directe des del Teatre l’Artesana de Falset. Enguany, però, els encarregats de realitzar l’acte de cloenda seran els solsonins Oriol Gilibets i Eduard Gené, del pòdcast Llegir, i faran un programa en directe en el qual entrevistaran adalils i escriptors per tal que expliquin la seva experiència.

L'Anada de la novena edició del Priorat en Persona acabarà aquí i, a partir d’ara, els autors tenen un any de marge per preparar els seus textos i les seves creacions basant-se en el que han après i descobert aquests dies.

WhatsApp_Image_2025-10-17_at_12.06.40.jpeg

Un any més, la maleta pedagògica del projecte Gara OpenLab, impulsat per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, recorrerà diversos centres educatius de la nostra comarca. L’objectiu és apropar els conceptes d’energia, sostenibilitat i eficiència energètica a l’alumnat de primària, secundària i educació especial a través d’experiments pràctics i dinàmics.

Així doncs, la maleta conté el material per realitzar fins a cinc experiments relacionats amb la mesura del consum elèctric, les mesures d’aïllament tèrmic, la generació d’energia solar, l’hidrogen com a vector energètic, o l’eficiència energètica i el confort tèrmic.

El viatge per la comarca de la maleta pedagògica ha començat aquest mes d’octubre a l’Institut Priorat i al llarg del curs també farà parada a l’Institut Escola Corbatera de Cornudella de Montsant, i a les escoles Llicorella de Gratallops, Serra Major de la Vilella Baixa, Galena del Molar.

IMG_1920.jpeg

La DO Montsant celebrarà el proper 20 d’octubre una jornada professional amb l’objectiu de mostrar al sector les seves novetats i noves anyades. El seu secretari, Pau Sabaté, destaca en declaracions a Ràdio Falset que l’objectiu és crear un vincle més profund entre els viticultors i els professionals de la restauració, la distribució i la comunicació: “volem reprendre aquesta acció que havíem deixat de fer després de la pandèmia amb la voluntat d’apropar els cellers al sector i celebrar una festa que esdevingui un punt de trobada”.

La jornada porta per títol “DO Montsant. Excel·lència i identitat”. Segons el seu secretari són dos conceptes que cada cop més estan més vinculats amb la denominació d’origen. “L’excel·lència apareix quan la gent reconeix la feina feta i la qualitat dels teus vins mentre que la identitat es froja a partir de tots aquests estudis d’autoconeixement que hem anat realitzant en els darrers anys i que ens permeten saber què és el que tenim, quina és la nostra matèria prima, els climes, els sòls, etc.”, explica Sabaté.

Així doncs, el palau de la Llotja de Mar de Barcelona serà l’escenari d’aquest showroom de la DO Montsant. Sabaté posa de relleu la importància que la capital catalana té per a la denominació d’origen: “creiem que Barcelona és una plaça molt destacada per nosaltres i, per tant, ens havíem de mostrar en un edifici emblemátic com és la Llotja de Mar”.

Una cita que comptarà amb la participació de 42 dels 54 cellers que té la DO, la qual cosa, per al secretari de la DO Montsant, “evidencia l’interés dels nostres viticultors per participar-hi”. “Podem dir que és un ple total, que quasi tots els cellers de la DO seran allà aquest dia”, afegeix.

D’aquesta manera, la jornada comptarà amb un espai perquè cadascun dels cellers pugui mostrar els seus productes als visitants. A la vegada, però, també s’ha organitzat un tast exclusiu de deu vins seleccionats, representatius de la diversitat i la identitat del territori i, en el marc de l’any en què Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia, un maridatge d’alguns dels seus vins més emblemàtics amb propostes gastronòmiques protagonitzades per productes de proximitat, elaborats amb criteris de temporada i amb una mirada al territori, la sostenibilitat i la tradició culinària que inspira el caràcter dels vins Montsant.

Una verema llarga i normal després de dos anys de sequera

La DO Montsant està a punt de donar per finalitzada la verema 2025, una campanya que ha estat llarga però en què la vinya ha presentat una extraordinari estat sanitari i en què s’ha recuperat la producció prèvia als dos darrers anys de sequera.

“La verema ha estat molt llarga, ja que va començar a mitjans d’agost i s’ha allargat fins ara”, explica Sabaté que, continua afirmant que “tot i les calorades, partíem d’un estat sanitari molt bo, ja que l’estiu ha estat sec però la tardor i la primavera havíen estat força humides. A més, el fet que durant la campanya no hi ha hagut ni pluges ni fortes calors ha permès que és pogués collir el raïm de forma pausada i, de fet, a dia d’avui encara tenim alguns cellers que estan veremant”.

Pel que fa a la producció, des de la DO Montsant compten que enguany es quedaran una mica per sota dels 6,5 milions de quilos, un increment molt gran respecte a l’any passat, quan se’n van collir prop de 4,2 milions. Sabaté afirma que “recuperem xifres de l’any 2023 i estem tranquils després d’un parell d’anys que han estat molt complicats a causa de la sequera”.

WhatsApp_Image_2025-10-14_at_18.43.21.jpeg

El Falset Esportiu va sumar la primera derrota de la temporada en perdre per 0 gols a 2 davant de l’Hospitalet. Els nois de la capital del Priorat no van ser capaços d’obrir el marcador i això els va condemnar a la derrota.

El Porrera, en canvi, va aconseguir la primera victòria aquesta temporada en superar a la Unió Astorga per 2 a 4. Tot i que els prioratins van arribar al descans perdent per 0-1, a la represa, Alexis Miret va revolucionar el partir amb un hat-trick. Ayoub Zarrouk, a les acaballes del partit, va fer el quart gol dels porrerans.

D’aquesta manera, doncs, després de la tercera jornada, el Falset és tercer amb 6 punts, mentre que el Porrera és novè amb 3. En la jornada del proper cap de setmana, el Falset visita el camp del Mont-roig, dissabte a les 16h. Tres quarts d’hora més tard arrencarà el partit entre el Porrera i el Mas Iglesias de Reus.

El Priorat Nord cau al Palau d’Anglesola

En futbol sala, el Priorat Nord va perdre per 4 a 1 a la pista del Palau d’Anglesola. Malgrat que Adrià va avançar ben aviat als prioratins, al minut 2, l’equip lleidatà va ser superior i es va acabar enduent la victòria. Així, els del nord de la comarca són dotzens amb tres punts. En la propera jornada, el Priorat Nord visita la pista del cuer, l’Experience Amposta, diumenge a les 17h.

A segona catalana, el Priorat Nord B va sortir escaldat de la pista de la Presentació de Reus. I és que els nois del nord de la comarca van acabar golejats per 15 a 0. Així, l’equip prioratí acaba la quarta jornada com a cuer després d’haver perdut tots els partits que ha disputat. Dissabte a les 19h, el Priorat Nord B rep al CFS Reus B al pavelló poliesportiu de Cornudella.

Més sort hi va haver a l’altre grup amb representació prioratina ja que els tres equips de la comarca van guanyar. Els Guiamets va superar el Batea sub- 23 per 7 a 4. Aleix Martí, amb 5 gols, Guillem Benet i Marc Castellví van ser els autors dels gols que permeten que els guiametans sumin la segona victòria consecutiva. També va guanyar el Masroig, que es va imposar per 8 a 2 al Vilalba i els Arcs. Els golejadors masroijans van ser Xavier Carrascosa, Daniel Caballero, Arnau Mallafré, Adrià Ardevol i Mohamed El Oujli.

Finalment, el Capçanes es va imposar al Rasquera per 10 a 6. Joan, amb tres gols, Marc Llagostera, Pere Avante i Joquim Torné amb dos, i Ignasi Pena van ser els artífex de la victòria capçanenca.

D’aquesta manera, el Capçanes té 9 punts i és el líder en solitari del seu grup després d’haver sumat tres victòries en tres partits. Els Guiamets per la seva banda és quart amb 6 i els Masroig cinquè amb tres.

En la propera jornada, el calendari ens oferirà el primer derbi de la temporada. Dissabte a les 17h, el Masroig rep els Guiamets. El Capçanes, per la seva banda, visitarà, diumenge a les 17h, la pista del Riudoms B.

Finalment, en futbol sala femení, el Priorat Nord va sortir golejat per 4 a 0 de la pista de la Pobla de Montornès. En la jornada del proper cap de setmana, les noies del nord de la comarca, que són novenes amb 2 punts, rebran al Gandesa, dissabte a les 17:30h al poliesportiu de Cornudella.

futbol.jpg

El passat 11 d’octubre van arrencar les primeres jornades gastronòmiques de la Cuina del Paisatge del Priorat, una iniciativa que vol potenciar la gastronomia prioratina i el producte local. Tal i com explica Víctor Miró, coordinador de les jornades, l’objectiu és donar a conèixer la cuina tradicional de la comarca: “en un moment en el que la cuina tradicional, potser, ha anat quedant al marge, el que volem és recuperar-la i donar-la a conèixer, ja que és la cuina d’on venim”. Així, afirma que “l’única condició que hem posat per participar a les jornades és que el producte sigui de la comarca ja que el que defineix la cuina del paisatge del Priorat és, precisament, aquest producte”.

En el mateix sentit, també s’expressa el vicepresident primer i responsable de turisme del Consell Comarcal del Priorat, Antoni Muntané. “Volem que la gent vingui, conegui el nostre producte, disfruti del paisatge i de la nostra cuina i gaudeixi d’una bona estada al Priorat”, diu.

Així doncs, més de 20 establiments de restauració de la comarca oferiran plats, menús o tapes elaborats amb producte local, receptes tradicionals i reinterpretacions contemporànies. Miró destaca que les diferents propostes que s’ofereixen en les jornades reflecteixen la diversitat que hi ha al Priorat: “som una comarca amb molts establiments diferents, la majoria dels quals, ja per sistema, treballen amb producte d’aquí. Hem de donar valor a aquest producte perquè en tenim de molt bona qualitat; des de la carn de xai o porc ecològic, criat i matat al Priorat, passant pels formatges, fins als dos grans pilars de la nostra cuina: l’oli d’oliva i el vi”.

És per això que el programa de les jornades, que se celebren de l’11 d’octubre al 8 de desembre, també inclou actes destacats com el Tasta Porrera, la Festa del Vi Novell del Celler Masroig, la Fira de Sant Andreu de Falset, les Festes de l’oli nou de la Bisbal de Montsant i la Serra d'Almos i la Fira de l’oli de la Baronia de Cabacés. Segons Miró, han decidit incloure-hi aquests actes “perquè per una banda és una manera de donar suport a aquest tipus de fires populars que fa molts anys que se celebren i, per l’altra, perquè realment són els llocs on és posa amb més valor el prodcute”. “No hi ha millor lloc per tastar l’oli nou que als esmorzars populars que tenen lloc a la comarca”, aclareix.

Preservar la transmissió oral i l'herència culinària de les dones prioratines

De la mateixa manera, el coordinador de les jornades destaca que també es vol recuperar i posar en valor la transmissió oral i l’herència culinària de les dones del Priorat: “poc a poc, la comarca ha anat perdent o oblidant les receptes tradiconals. El que busquem és recuperar les bases d’una cuina, que malgrat que a tots ens ve al cap la truita amb suc, es caracteritzava per utilitzar els aliments que les cuineres tenien a l’abast en un moment determinat”.

En aquest sentit, i seguint en aquesta línia de promoció de la cuina tradicional prioratina, des de l’organització de les jornades també s’han elaborat uns dossiers amb diverses receptes perquè no només es puguin impulsar des dels restaurants sinó perquè tothom les pugui elaborar a casa seva. “Hem fet un recull d’unes sis o set receptes que hem considerat com les bàsiques de la cuina de la comarca”, explica Miró, que afegeix que “es tracta d’uns dossiers que hem fet arribar als establiments d’hostaleria i que properament difondrem ja que perquè la cuina tradicional no es perdi és important que la gent la faci a casa seva. Que tothom pugui fer una truita amb suc, un conill a la cassola amb vi ranci o unes mandonguilles”. “Llavors, el que busquem és una mica això, acabar donant a conèixer totes aquestes receptes que havien sigut a base dels restaurants i les antigues fondes de la comarca i evitar que la recepta s’acabi perdent”, insisteix.

Un ambiciós projecte turístic per a la comarca

Les jornades gastronòmiques de la Cuina del Paisatge del Priorat són una de les accions incloses en el projecte de turisme sostenible Priorat-Montsant-Siurana, mosaic agrari mediterrani. Un projecte, cofinançat pel Ministeri de Transició Ecológic i Repte Demogràfic del govern de l’Estat espanyol, i que compta amb la implicació d’alguns del principals agents polítics i socials de la comarca com són el Consell Comarcal del Priorat, la DOQ Priorat, la DO Montsant, el Consorci de la Serra de Llaberia, Priorat Enoturisme, Prioritat i Pimec. També hi col·laboren el Parc Natural de la Serra de Montsant i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.

Segons el vicepresident primer del Consell Comarcal, desenvolupar aquestes accions no seria possible sense la implicació i complicitat de tothom: “això és clau. Hem d’anar tots a l’una i col·laborar perquè és, llavors, quan les coses surten bé”. “En el moment d’elaborar el projecte tothom hi ha pogut participar i expressar la seva visió, la qual cosa ha estat la base de molta feina i moltes reunions per aconseguir que aquest projecte, que és obra de tots, vegi la llum”, diu.

El projecte de turisme sostenible Priorat-Montsant-Siurana, mosaic agrari mediterrani. contempla, també, la creació d’un pla de millora de la competitivitat de la Ruta del vi i de l’oli, la construcció d’una xarxa de miradors del paisatge agroforestal de la comarca, la renovació de la marca de la destinació i la millora dels circuits curts de comercialització del producte agrari.

Priorat_CUINA_Post-1.jpg

Publicitat
feed-image Subscriu-te al canal de notícies de Ràdio Falset