Ràdio Falset - 107.6 FM - Totes les notícies

L’Ajuntament de Cornudella de Montsant rebutja que el municipi sigui inclòs en el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Així ho va aprovar el ple del consistori el passat dijous gràcies als vots dels membres de l’equip de govern. En delcaracions a Ràdio Falset, l’alcaldessa, Meritxell Cardona, explica que la decisió s’ha pres després d’analitzar tots els pros i contres i d’haver escoltat els veïns i veïnes del municipi: “després d'haver fet tota una sèrie de consultes, demanar informació, tenir reunions amb el Departament de Territori, d’escoltar a la població de Cornudella i després d'haver vist totes les conseqüències que això pot comportar, hem decidit que és una proposta que a nosaltres no ens encaixa”.

Cardona creu que el model gestió i governança del nou parc natural no contempla una representació suficient ni de l’Ajuntament ni dels propietaris de les finques que s’hi inclouen. “No ens hi veiem inclosos ni en el model ni amb la representació dels nostres veïns com a propietaris”, diu l’alcaldessa, que afegeix que cal tenir en compte que “pràcticament la totalitat de les finques del terme de Cornudella afectades pel nou parc són propietats privades”. Així, sentencia que “els propietaris forestals, el sector d’escalada, el turisme, els representants dels cellers del municipi i els veïns en general no s'hi veuen rempresentats”.

De la mateixa manera, la batllessa de Cornudella també considera que tampoc es valora ni es protegeix prou el mosaic agrari que tant es defensa des de la comarca del Priorat: “tenim un mosaic agrari prioratí que és l'emblema del nostre territori i el pla de gestió del parc natural de les muntanyes de Prades no ho valora amb la suficient importància”. En aquesta línia, Cardona considera que el sector agrari “tindria moltes més dificultats per dur a terme la seva tasca, ja sigui per fer rompudes, per construïr nous cellers o per plantar nous conreus”.

I en el mateix sentit, Cardona també considera que la gestió forestal és clau per evitar grans incendis i que, en canvi, el projecte del nou parc natural és molt conservacionista en aquest aspecte. “No és té en compte la importància de la neteja de les masses forestals, els boscos estan massa sobrepoblats, i el model que ens proposen és de preservació absoluta, pràcticament d’inacció”, explica. “Si comença un incendi al Priorat no el pararan fins a Montblanc”, sentencia.

Per altra banda, l’alcaldessa explica que tampoc han obtingut resposta sobre les demandes que van fer al voltant de com ha de ser la gestió dels recursos hídrics i del riu Siurana ni sobre el pla d’usos per al pantà.

L’alcaldessa de Cornudella, a més, critica el model de parcs naturals de Catalunya i la infradotació de recursos que pateixen alguns, com el de la Serra de Montsant, del qual Cornudella també en forma part. “Els parcs naturals de casa nostra estan fets des de les oficines de Barcelona i amb una gestió d'uns directors que destinen la major part dels recursos a la realització d’estudis i diagnòstics mentre que reverteixen molt poc en el territori”, afirma. “El Parc Natural de Montsant és un parc infradotat que podria haver fet moltíssimes coses però que té les mans lligades per la falta de recursos que pateix”.

És per tot això que l’ajuntament ha iniciat una recollida de signatures. “La recollida de signatures és la mostra viva de quina és la voluntat de la gent del municipi i és una manera de manifestar i de recollir pensament”, diu Cardona.

Malgrat tot, l’alcaldessa no tanca del tot la porta a entrar al parc natural en un futur si hi ha canvis importants en el model de gestió: “si hi ha modificacions, hi ha canvis de gestió, doncs potser s’hi podria encaixar però amb aquest model actual en el qual tota la potestat la tenen les administracions superiors sense tenir en compte els municipis no hi creiem”.

El nou Parc Natural serà el segon més gran de Catalunya ja quede 24 municipis de l’Alt Camp, el Baix Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat.

Foto: Patronat de turisme de Cornudella de Montsant

Detalls: Publicat el 23 Juliol 2025; Vist: 702

Cornudella

Aquest dilluns va tenir lloc a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Falset, i davant una cinquantena d’empreses del sector turístic de la comarca, la presentació de la nova Ruta del Vi de la Comarca del Priorat, impulsada en el marc del Pla Estratègic de Turisme Sostenible del Priorat.

L’objectiu és millorar la competitivitat de la ruta i crear un producte turístic que permeti promoure el Priorat com una destinació de qualitat a la vegada que respecta els valors del paisatge cultural basat en el mosaic agrari mediterrani que caracteritza la comarca. El cap de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Paisatge i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Priorat, Joan Vaqué, destaca que “fins ara teníem els fonaments d’aquesta ruta. Ara, el que es pretén és estructurar-la i donar-li un contingut més ajustat a la demanda”. “Es tracta d’un pla de millora de la competitivitat de les empreses relacionades amb el món del vi, no només cellers, sinó també allotjaments, restaurants empreses d’activitats d’oci, transport, etc.”, afegeix. “Ajudar-los a millorar, significarà, de retruc, una millora de la competitivitat de la destinació en general”, sentencia.

Així doncs, per millorar-ne la competitvitat s’ha elaborat un pla que que recull una sèrie de requisits que les empreses hauran de complir si volen formar part de la nova Ruta del Vi. Tal i com explica Vaqué: “hem preparat un manual que defineix quins són els mínims que es poden exigir a les empreses que s'adhereixin voluntàriament a aquesta ruta del vi”. “N’hi ha un per cada tipus d’empresa i hi ha uns requisits obligatoris que s'han de complir al 100% i uns requisits recomanables”, afirma.

A partir d’aquí, les empreses que siguin seleccionades per formar part de la ruta gaudiran també d’un procés de mentoria que les ajudarà i assessorarà amb l’objectiu de millorar contínuament. “Se’ls farà un acompanyament, els farem una visita i avaluarem quines millores es poden fer, quins requisits es compleixen i quins no i establirem un pla de millora”, explica el cap de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Paisatge i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Priorat. “Cal treballar per complir tota una sèrie de condicions que ens permetin homologar un estàndard de qualitat”, aclareix.

Un cop les empreses aconsegueixin l’adhesió a la Ruta tindran poder de decisió i influència en la seva gestió i governança, que es basarà en una eina que s’anomena club de producte turístic. “Aquest mètode permet a les empreses decidir quines accions duran a terme i, per tant, aconseguirem que es corresponsabilitzin del bon funcionament de la iniciativa”, diu Vaqué.

Miradors del paisatge i una marca gastronòmica

El Pla de millora de la ruta del vi de la comarca del Priorat, igual que el de la ruta de l’oli, són dues de les accions que formen part del projecte de turisme sostenible Priorat- Montsant- Siurana: mosaic agrari mediterrani. A banda, també forma part del projecte la creació d’una xarxa de miradors del paisatge de la comarca. Segons Vaqué: “el paisatge és una cosa que s'ha d'explicar ja que el rastre que hi hem deixat els que hi vivim, la història, la cultura… això s'ha de poder donar a conèixer als que venen de fora”. Així, s’ha plantejat la creació de quatre miradors, de moment, que siguin representatius i “ens ofereixin quatre mirades diferents del mosaic agroforestal de la comarca”. En aquest sentit, està previst que s’ubiquin a Torroja, Marçà, Capçanes i la Figuera.

Per altra banda, també es planteja la creació i valorització d’una marca gastronòmica sota el nom “La Cuina del Paisatge”. “Volem posar les primeres bases, tot i que sabem que és un tema molt complex”, explica mentre afegeix que “la nostra cuina del paisatge és aquella que feien els restaurants i les padrines a casa seva, cosa que està desapareixent ràpidament”. “Hem d’intentar no perdre aquesta essència per poder-la documentar, per poder-la registrar, i un cop aconseguim això, veure si som capaços de bastir una marca gastronòmica”, destaca.

El projecte de turisme sostenible Priorat- Montsant- Siurana: mosaic agrari mediterrani està finançat en bona part pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic del Govern Espanyol i també pels 8 socis impulsors: el Consell Comarcal, la DOQ Priorat, la DO Montsant, PIMEC, Priorat Enoturisme, Prioritat, el Parc Natural de la Serra de Montsant i l’EIN de la Serra de Llaberia.

Imatge de l'acte de presentació de la Ruta del Vi de la Comarca del Priorat, aquest dilluns.

Detalls: Publicat el 23 Juliol 2025; Vist: 720

El Parlament de Catalunya va aprovar aquest dimecres la llei de l’Estatut dels municipis rurals, una norma pionera que dotarà d’eines i recursos els municipis rurals i que servirà per frenar el despoblament, garantir una adequada prestació dels serveis i impulsar-ne el seu desenvolupament econòmic.

Segons el president del Consell Comarcal del Priorat i d’ARCA, l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya, Sergi Méndez, l’aprovació de l’estatut és una fita important per al reconeixement dels municipis rurals de Catalunya: “suposa, per primera vegada a Catalunya, que hi hagi una llei que reconeix la singularitat i l’especificitat dels territoris rurals del país, que representen el 70% del territori malgrat que tan sols hi viu el 5% de la població”, explica. “Aquesta singularitat té en compte aspectes com la gestió de l’administració, el finançament especial o l’accés a serveis bàsics com l’habitatge, la salut o l’educació”, destaca.

I és que aquesta nova llei beneficiarà a més de 600 municipis catalans, entre els quals els 23 de la comarca del Priorat, que també està definida en el text com a comarca eminentment rural. “El Priorat té una doble consideració, com a comarca per una banda i cadascun dels 23 municipis per l’altra”, diu. En aquest sentit, explica que “això ha estat possible gràcies a una negociació impulsada des del Consell Comarcal ja que, d’entrada, Falset quedava fora de l’Estatut perquè té més de 2.000 habitants”. “És un fet que no tenia cap tipus de sentit. No podia ser que tota la comarca fos definida com a comarca rural però que la seva capital en quedés fora”, insisteix. Amb tot, continua afirmant que “després d’una negociació intensa s’ha aconseguit que els 23 municipis en formin part i som de les poques comarques que de manera íntegra estan incloses en l’Estatut del municipi rural”. A més, afegeix que “18 dels 23 pobles del Priorat tenen la consideració de municipis d’especial atenció pel fet de tenir menys de 500 habitants”.

Així doncs, l’Estatut dels municipis rurals estableix un nou marc legal que té en compte les singularitats del món rural i que vetlla perquè els seus habitants tinguin els mateixos drets que la resta de la població. En aquest sentit, Méndez destaca el que es coneix com a país dels 30 minuts, és a dir, que tothom, visqui on visqui, tingui accés als serveis bàsics a com a molt mitja hora del seu domicili. Amb tot, el president del Consell Comarcal del Priorat creu que és una bona iniciativa però cal veure com s’implanta a la realitat del territori: “haurem de veure com es materialitza perquè no serà una cosa fàcil, per exemple, en una comarca com la nostra, en què el greuge en infrastructures i serveis bàsics és molt important”. Així, explica que “segurament això anirà vinculat a una reformulació completa de com es presten i com es distribueixen aquests serveis, que recordem són educació, salut, serveis a les persones i també habitatge perquè, o es desbloqueja i es troben solucions integrals en aquest àmbit o, evidentment, la resta no acabarà de tenir cap mena de repecussió”. “La nova llei planteja una redefinició profunda sobre com s’ha estructurat el país fins a dia d’avui”, sentencia.

A la vegada, l’Estatut dels municipis rurals també té per objectiu adaptar la legislació a la realitat del territori a través del Mecanisme de Garantia Rural. “Sovint la visió que es té des de la ciutat, des de qui fa la llei, no és conscient de l’impacte que això té en determinades parts del territori. L’Estatut inclou aquest mecanisme per controlar i analitzar l’impacte que tindran les normes en el context rural, i veure si es poden adaptar millor a la seva realitat”, afirma Méndez.

Alhora s’estableix una reducció de la burocràcia per als ajuntaments petits i un finançament específic. “No potser que un Ajuntament de 150 habitants hagi de fer els mateixos tràmits que una ciutat de cinquanta mil, ja que no disposen ni dels mateixos recursos tècnics, ni humans ni econòmics”, destaca. De la mateixa manera la nova normativa també fixa un finançament just i estable per aquests municipis “fet que ens ha de permetre fer una planificació digna, sabent des d’un principi amb quins diners comptaràs”, diu el president del Consell Comarcal.

Malgrat l’aprovació de l’Estatut dels municipis rurals, Méndez anima ara al Govern de la Generalitat a desplegar-lo i a tirar-lo endavant: “està molt bé perquè és una norma pionera però haurem de veure quin es el compromís i la voluntat del govern per fer-la efectiva i que comenci a donar fruits el mes aviat possible”.

*La Vilella Baixa és un dels municipis que es beneficiaran del nou Estatut dels municipis rurals.

Detalls: Publicat el 18 Juliol 2025; Vist: 543

El Departament de Política Lingüística de la Generalitat ha creat una nova subvenció per a finançar cursos de català per a adults durant el curs 2025-26. Aquesta nova línia d'ajuts forma part del pla de xoc per a l'ensenyament de català a adults aprovat pel Govern, que preveu un conjunt de mesures d'aplicació urgent per incrementar l'oferta global de places per aprendre català.

El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, destaca que amb aquesta nova línia d'ajuts es vol garantir que tothom que visqui a Catalunya, sigui quin sigui el municipi on resideixi, tingui l'oportunitat d'aprendre català.

D’aquesta manera, ajuntaments i consells comarcals poden sol·licitar aquests ajuts així com també empreses sense ànim de lucre que tinguin la seu a Catalunya.

Se subvencionaran cursosdels nivells A1 o A2 d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR), hauran de tenir una durada mínima de 45 hores i s'hauran d'iniciar amb un mínim de set alumnes i un màxim de 25.

Detalls: Publicat el 22 Juliol 2025; Vist: 606

L’Associació Prioritat va escollir la nova junta en l’assemblea celebrada ara fa uns dies al Masroig. Així doncs, el nou president de l’entitat és Àngel Cortadelles, que estarà acompanyat de Víctor Miró, Mike Holt, Natàlia Tersa, Joan Asens, Pilar Just, en representació de la D.O. Montsant, Josep Garriga, com a membre d’Unió de Pagesos, i un representant, encara per designar, de la D.O.Q. Priorat.

En declaracions a Ràdio Falset, el nou president, Àngel Cortadelles, destaca la voluntat de la nova junta de treballar de forma compartida: “vam decidir que volíem ser una junta molt col·legiada, per tant, ja al dia de l’assemblea al Masroig, vam explicar quin seria el repartiment de les tasques dels nous mebres amb la voluntat de fer visible la diversitat d’opinions existent a l’òrgan de direcció de l’entitat”.

La nova junta de Prioritat presenta una línia continuïsta però centrada en temes essencials. La principal raó de ser, en bona part, de l’associació és la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO. “Volem replantejar i analitzar de nou el dossier de la candidatura Priorat- Montsant- Siurana per tal d’adaptar-la als requeriments actuals i mantenint un diàleg constant amb les administracions competents”, explica Cortadelles, que insisteix en el fet que la candidatura “continua sent el gran objectiu de la nostra entitat i, per tant, els esforços de la nostra junta han de tirar cap aquí”.

En el mateix sentit, des de Prioritat es vol potenciar la difusió i l’enfortiment dels valors del paisatge de la comarca del Priorat. “Els valors que inspiren la candidatura, en sí mateixos, són una de les línies clau que volem defensar, independentment del procés de presentació de la candidtaura” destaca el nou president de l’entitat. Així mateix, el nou president creu en la defensa de valors com el model agrícola, basat en el mosaic agroforestal de paisatge mediterrani, i en un model de turisme sostenible. En aquest sentit, afirma que “no volem que la comarca mori d’èxit i hem de ser conscients que tenim una capacitat de càrrega de turistes determinada”. “Volem que el model turístic del Priorat s’ajusti a aquests valors que defensem des de Prioritat”, diu.

Així mateix, la junta de Prioritat vol ser la veu de la gent de la comarca davant de les administracions i remarcar el paper que té com a associació que forma part dels diversos espais de debat i decisió de la comarca: “per ser útils hem de ser el reflex de la veu diversa de la gent de la comarca”. “No tindria sentit que com a entitat agafem un paper de representació de la societat civil i d’interlocució amb les administracions i no representem la diversitat d’opinions que hi ha a la comarca”, insisteix Cortadelles.

Alhora, Prioritat també es marca com a repte millorar tant la comunicació dins l’associació com amb l’exterior amb la voluntat de reflectir claredat i transparència. “Pensem que la transmissió de la informació de tota la feina que es fa és la millor manera per fer que les diverses opinions i visions que hi ha dins l’entitat puguin conviure i puguin ser consensudades”, explica.

*Els nous membres de la junta de Prioritat durant l'assemblea celebra al Masroig. (Foto: Prioritat)

Detalls: Publicat el 18 Juliol 2025; Vist: 709

Masroig

El festival Garbinada Pop de Falset arriba enguany a la cinquena edició. Tot i que, oficialment, el concert inaugural tindrà lloc el proper dia 26 de juliol, ja aquest cap de setmana podrem gaudir d'un primer aperitiu amb el concert d'Alosa i Amina Roots Trio en el marc de la 3a Nit d'Ancestrals i Vins d'Estiu, que se celebra dissabte a l'esplanada de la Cooperativa Agrícola Falset- Marçà.

Hem parlat de tot plegat amb el director del festival, l'Isaac Albesa. Podeu escoltar l'entrevista a continuació:

*Doctor Prats actuarà a l'envelat de l'Euterpe el proper 15 d'agost.

Detalls: Publicat el 18 Juliol 2025; Vist: 475

Falset

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha convocat els ajuts per a la diversificació econòmica de les zones rurals Leader de Catalunya 2025. L’import total dels ajuts és de 7.000.000 d’euros que es repartiran entre els diferents grups d’acció local Leader, entre els quals el del Camp, que inclou la comarca del Priorat. Concretament, el pressupost per al Consorci Leader de desenvolupament rural del Camp és de gairebé 680.000€.

Els objectius principals d’aquests ajuts són fomentar la realització d’inversions que generin activitat econòmica en les zones rurals i la creació i/o manteniment de llocs de treball, principalment de dones i joves. Estan adreçats a actuacions per a la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris, la creació i desenvolupament de microempreses i pimes, el foment d’activitats turístiques, i la conservació i millora del patrimoni rural, així com els serveis a les persones.

Amb els projectes d'inversió que es fomentaran amb els ajuts objecte d'aquesta nova convocatòria està previst generar una inversió de més de 20.000.000 € en els territoris rurals Leader de Catalunya, amb l'execució de més de 200 projectes que comportaran la creació de més 150 llocs de treball i la consolidació d'uns 800 més.