L'Ajuntament de Falset va aprovar abans d’acabar l’any, un pressupost de 3.836.000 euros per a l'exercici 2024. Els comptes, que es van aprovar per 10 vots a favor i 1 abstenció, preveuen uns ingressos ordinaris d'uns 3.278.000 euros, en els quals es compta l'increment de 60.000 euros com a conseqüència de l'actualització de les taxes de l'aigua i de la recollida d'escombraries, a fi d'ajustar-les al cost efectiu de la prestació d'aquests serveis. L’alcalde de Falset, Carlos Brull, destacava que “és un pressupost de màxims, amb una important dotació, però que també està viu i es pot veure sotmès a canvis al llarg de l’any”.

Així mateix, el consistori va explicar que amb aquests ingressos es cobreixen les despeses ordinàries, xifrades en uns 3.133.000 euros. Entre aquestes, s'hi compten les despeses de personal, considerant els increments de la nova normativa i l'aprovació de la nova relació de llocs de treball; les compres de béns i serveis, ajustades a la baixa amb relació a l'execució de 2023; les despeses financeres, considerant l'increment dels tipus d'interès, i les transferències corrents.

Pel que fa a les inversions, el pressupost ha tingut presents únicament aquelles per a les quals ja es disposa de finançament, via subvencions de capital. En total, 558.000 euros. Entre altres, el consistori preveu realitzar millores en la xarxa d'aigua i la seva gestió per poder fer front a situacions de sequera; la restauració del baluard, la cripta i l'entorn del Castell; projectes d'adequació de l'espai urbà, així com iniciatives de promoció econòmica, desenvolupament social i eficiència energètica.

En relació al tancament de 2023, la regidora d'Hisenda, Àngels Rocamora, va explicar que "tot i que es preveu una liquidació negativa, aquest resultat ha de ser objecte d'ajustaments previstos en la normativa vigent, amb relació a despeses incloses en el pressupost que han estat finançades amb romanent de tresoreria". A més, ha exposat que aquest tancament no comptabilitza encara els 600.000 euros dels fons europeus Next Generation per finançar el centre turístic de la Falbar ni els 174.000 euros dels Fons de Transició Nuclear per a accions de promoció econòmica, ocupació o transició energètica. En tots dos casos, ajuts ja aprovats.

D'altra banda, Rocamora també va remarcar que "la ràtio d'endeutament financer se situarà propera al 50%, per sota de la xifra de l'exercici 2022”.

Detalls

Publicat el 09 Gener 2024

Vist: 1755

Els Guiamets FS va aconseguir la classificació per als quarts de final de la copa Tarragona després de derrotar el Castellvell, equip de categoria superior, als penals.

El partit va estar molt igualat malgrat que van ser els del Baix Camp els que es van avançar primer. A continuació, però, la reacció dels guiametans va permetre posar-se amb 3 a 1 al marcador gràcies als gols d’Aleix Martí i Marc Castellví. El partit va arribar al descans amb un 3-2 al marcador. A la represa va ser el Castellvell l’equip que va dominar i es va posar al capdavant amb un 4-6. Els Guiamets però no es va rendir i Oscar López al 36’ i Oriol Penna al 39’ establien el 6 a 6 definitiu i que enviava el partit als penals.

A la tanda de penes màximes, els Guiametans van imposar-se 5-4 gràcies al llançament d’Eloi Bargalló que va desfermar l’eufòria de l’afició prioratina.

Així doncs, els Guiamets es classifica per als quarts de final, on s’enfrontarà al Futsal Valls el proper 20 de gener.

El Capçanes femení, eliminat

També va jugar l’eliminatòria de la Copa Tarragona, l’equip femení del Capçanes. Les noies van aconseguir un empat a 2 gols davant del Laguna. Per les prioratines van marcar Mariona Barceló i Elleana Prichard. A la tanda de penals, però, les prioratines van caure per 2 a 4 i per tant s’acomiaden de la copa.

Torna la lliga

Aquest cap de setmana torna la competició regular després de l’aturada nadalenca. En futbol 11, el Falset Esportiu, tercer a la classificació, visita dissabte a les 16h el camp del Tarragona FC. El Porrera, en canvi, rebrà al Racing de Bonavista també dissabte, a les 16:15h. Els juvenils del Falset, per la seva banda, defensaran el liderat davant del Pare Manyanet diumenge a les 12h al Nou Domènech Aragonès.

En futbol sala, el Capçanes mirarà d’esgarrapar algun punt de la pista del Móra la Nova dissabte a les 18:30h, mentre que el Priorat Nord rebrà a les 19h el Castellvell. A Segona Catalana, els Guiamets rebrà dissabte a les 17:30h al Platense Calafell mentre que el Masroig defensarà el liderat diumenge a les 16h a la pista del Vinebre.

Finalment, en futbol sala femení, el Capçanes jugarà diumenge a les 19h a la pista del Cargol Pardinyes mentre que l’Alforja- Priorat Nord se les veurà diumenge a les 11h amb el Morell a la pista dels del Tarragonès.

Foto: Un moment del partit que va enfrontar els Guiamets i el Castellvell (Blai Rosell)

Detalls

Publicat el 09 Gener 2024

Vist: 1703

El Govern de la Generalitat ha executat el primer pagament del Fons de transició nuclear corresponent a l’exercici del 2023. En concret, el Departament d’Empresa i Treball ha distribuït 16.564.803,10 d’euros entre els 97 municipis beneficiaris del Penta I i II de les centrals nuclears Vandellòs i Ascó que serviran per finançar projectes de transició energètica, promoció econòmica i generació de llocs de treball a les zones afectades pel tancament de les centrals nuclears. Es tracta d’un primer pagament ja que l’import definitiu a repartir no es coneixerà fins que es comuniquin els ingressos relacionats amb les activitats de producció, emmagatzematge i transformació d'energia elèctrica d'origen nuclear.

L’objectiu d’aquest fons és donar resposta a l’impacte del tancament, que comportarà la desaparició d’una mitjana de 3.000 llocs de treball directes i incidirà en el teixit econòmic dels municipis del Priorat, el Baix Camp, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, que envolten les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs.

Cadascun dels municipis rebrà més de 174.000 euros en aquest primer pagament. Les centrals nuclears d’Ascó van entrar en funcionament el 1984 i el 1986, mentre que la central de Vandellòs II ho va fer l’any 1988. El Consejo de Seguridad Nuclear ha determinat allargar la vida útil de les centrals fins al 2030 i 2031.

Detalls

Publicat el 09 Gener 2024

Vist: 1428

La Biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset ha presentat el calendari d’activitats previstes per aquest mes de gener. Sense anar més lluny, aquest dijous tindrà lloc la primera trobada de l’any del Club de Lectura. En aquesta ocasió llegeixen Pura passió, d’Annie Ernaux.

Divendres se celebrarà una nova Hora del conte per als més petits i dissabte serà el torn del club de lectura en francès, que ha llegit l’Adversaire d’Emmanuel Carrère.

El divendres 19, i ja per anar fent boca per l’Encamisada, tindrà lloc un taller de flors de paper a càrrec de la Pepita Bartolomé.

Detalls

Publicat el 09 Gener 2024

Vist: 1489

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha posat a licitació la redacció del projecte per ampliar i millorar el funcionament de la depuradora de Marçà amb un pressupost superior als 104.500 euros. Aquesta planta té actualment una capacitat per tractar un cabal de 140 m3/dia, equivalent a una població de 933 habitants i l’aigua degudament tractada s’aporta a la riera de Marçà.

El projecte que es redacti s’haurà de concentrar en el disseny, la descripció i la valoració de les obres necessàries per dur a terme l’ampliació i remodelació de la planta, establint les noves bases de disseny en base a la població futura a tractar, i tenint en compte les dades actuals d’explotació. En el marc del projecte es durà a terme una diagnosi del funcionament de la planta actual, i d’acord amb les noves dades de disseny, s’establiran les actuacions a portar a terme per l’ampliació i remodelació de de la depuradora.

Al Priorat, hi ha actualment 18 depuradores en servei que garanteixen el sanejament a més del 84% de la comarca. En l’actual període de planificació (2022-2027), l’ACA té previst dur a terme un total de 6 actuacions per millorar sistemes de sanejament en funcionament (prop de 420.000 euros) i construir sis depuradores noves, amb una inversió prevista de més de 3,5 milions d’euros.

Detalls

Publicat el 09 Gener 2024

Vist: 1559

No és una novetat que un dels problemes existents al Priorat és la falta d’habitatge. Fa unes setmanes us explicàvem la realitat dels municipis grans de la comarca, Falset i Cornudella, respecte a aquesta qüestió. Avui ens fixem en els municipis petits que també es veuen afectats pel Decret-llei aprovat per la Generalitat per regular el nombre d’habitatges d’ús turístic (HUTS) a Catalunya. Margalef, la Morera de Montsant i la Vilella Baixa tenen realitats i casuístiques diferents però un problema comú: la falta d’habitatge per a ús habitual.

“A Margalef ens trobem en què hi ha gent que vol viure al poble però, per una banda, els preus són desorbitats i, per l’altra, als habitatges que estan buits si han de fer reformes integrals”, explica l’alcalde del municipi, Àlex Vilà. A més, afegeix que “en els darrers anys hi ha hagut un important volum de compra de les vivendes que estaven relativament bé per poder-les destinar a ús turistic”. “Creiem que fa falta una mica de parc d’habitatge perquè la gent que realment vulgui viure al poble ho pugui fer”, afirma.

Vilà, a més, destaca que aquest augment del nombre d’HUTS al municipi va estretament lligat a l’auge de l’escalada. “És directament proporcional. Des que l’escalada ha arribat al nivell que està actualment i tenim el volum de turisme que tenim, el nombre d’habitatges d’ús turístic ha proliferat molt. Pràcticament, cada dos o tres mesos ens entra una sol·licitud de comunicació prèvia per poder obtenir la llicència”, diu.

Per la seva banda, l’alcaldessa de la Vilella Baixa, Marta Camp, destaca que una de les causes que fa que moltes persones, sovint del poble, destinin habitatges a l’ús turístic i no al lloguer habitual és la inseguretat jurídica que suposa el lloguer per als propietaris. “Hi ha massa HUTS perquè els propietaris tenen una inseguretat jurídica i els fa por posar els seus habitatges en lloguer. És una realitat, i a la Vilella en tenim exemples. La gent ha tingut males experiències en posar la seva casa en lloguer. Llogar la casa, que no els paguin i a sobre, tenir problemes per fer-los fora. La gent té por i s’agafen als HUTS per estalviar-se aquests problemes”, explica. L’alcaldessa creu que cal que l’administració doni seguretat jurídica que permeti que hi hagi més cases en lloguer.

Margalef té poc més d’un centenar d’habitants però té donats d’alta 25 habitatges d’ús turístic. A la Vilella, per la seva banda n’hi ha, segons les dades facilitades pel consistori, una vintena mentre que a la Morera n’hi ha 10, que es reparteixen entre els nuclis de la Morera i Escaladei, cinc a cada lloc.

Meritxell Martorell, alcaldessa de la Morera de Montsant, destaca que “si aquesta pregunta me l’haguessis fet fa un any, diria que no era una preocupació ja que teniem molt poquetes cases, però d’un temps cap aquí hem rebut moltes peticions i ara sí que és un tema que ens amoïna”. 

Martorell, a més, destaca que una de les principals causes de la falta d’habitatge al seu municipi és el gran nombre de segones residències que hi ha. Reflexió que comparteixen també els batlles de Margalef i la Vilella Baixa. “La Morera és un poble amb molta segona residència. Es tracta de gent que descendeix de la Morera però que viuen fora” explica Martorell. També Marta Camp diu que a la Vilella “hi ha entre un 10% i un 15% més de segones que de primeres residències”. Segons les dades aportades per l’ajuntament de Margalef, al municipi hi ha un 25% d’habitatges de segona residència.

Davant d’aquesta situació els alcaldes reflexionen sobre la regulació plantejada per la Generalitat. “No hem de perdre de vista, que el que necessitem els micropobles és gent que hi vingui a viure, que s’hi instal·lin i que el facin créixer. La regulació ens ajuda a promocionar que la gent vingui a viure aqui”, explica l’alcadessa de la Morera. Des de Margalef, Àlex Vilar creu que “cal normativitzar i regular d’alguna manera el nombre d’HUTS perquè aquests establiments contribueixin amb el municipi”, mentre que Marta Camp afegeix que “si la regulació ha de ser en benefici de que hi hagi habitatges de residència habitual durant tot l’any ens sembla perfecte”.

Amb tot, els alcaldes consideren que no només la falta d’habitatge és el que provoca el despoblament dels municipis de la comarca. Tots tres creuen que cal tenir una bona oferta laboral i millorar serveis com la fibra òptica o el transport públic. “Hem d’oferir uns bons serveis, no només a nivell de municipi, sinó de comarca. Quan fa vent perdem la cobertura, quan plou marxa l’internet, i el transport public al Priorat és inexistent”, explica Martorell mentre que Camp posa èmfasi en què “hem de crear llocs de treball, millorar els serveis i fer que sigui atractiu venir a viure als pobles. Només millorant l’habitatge no ho solventarem”. 

L’alcalde de Margalef per la seva banda afegeix que “cal tenir una oferta potent de llocs de treball i que siguin dignes. Per venir a viure al poble, cal que s’hi pugui treballar” Així, també aposta per la millora d’infraestructures: “si tinguéssim una carretera decent estaríem a mitja hora de Lleida”. Vilà també demana que les administracions apostin per fer arribar la xarxa de fibra òptica a tots els municipis rurals i millorar la cobertura mòbil per poder garantir el teletreball.

En l’actualitat, tots tres municipis estan treballant, de la mà del Consell Comarcal del Priorat, en l’elaboració d’un cens d’habitatges que ofereixi una imatge clara de la realitat habitacional de cada municipi. A partir d’aquí, cada poble planteja possibles solucions. En el cas de Margalef, per exemple, l’ajuntament està treballant per poder llogar diversos habitatges que són propietat del consistori mentre que a la Morera s’han bonificat alguns impostos per afavorir la rehabilitació d’habitatges. Accions diverses per fer front a un problema que és comú, la falta d’habitatge.

Detalls

Publicat el 23 Desembre 2023

Vist: 1792