El Parlament de Catalunya va aprovar aquest dimecres la llei de l’Estatut dels municipis rurals, una norma pionera que dotarà d’eines i recursos els municipis rurals i que servirà per frenar el despoblament, garantir una adequada prestació dels serveis i impulsar-ne el seu desenvolupament econòmic. 

Segons el president del Consell Comarcal del Priorat i d’ARCA, l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya, Sergi Méndez, l’aprovació de l’estatut és una fita important per al reconeixement dels municipis rurals de Catalunya: “suposa, per primera vegada a Catalunya, que hi hagi una llei que reconeix la singularitat i l’especificitat dels territoris rurals del país, que representen el 70% del territori malgrat que tan sols hi viu el 5% de la població”, explica. “Aquesta singularitat té en compte aspectes com la gestió de l’administració, el finançament especial o l’accés a serveis bàsics com l’habitatge, la salut o l’educació”, destaca.

I és que aquesta nova llei beneficiarà a més de 600 municipis catalans, entre els quals els 23 de la comarca del Priorat, que també està definida en el text com a comarca eminentment rural. “El Priorat té una doble consideració, com a comarca per una banda i cadascun dels 23 municipis per l’altra”, diu. En aquest sentit, explica que “això ha estat possible gràcies a una negociació impulsada des del Consell Comarcal ja que, d’entrada, Falset quedava fora de l’Estatut perquè té més de 2.000 habitants”. “És un fet que no tenia cap tipus de sentit. No podia ser que tota la comarca fos definida com a comarca rural però que la seva capital en quedés fora”, insisteix. Amb tot, continua afirmant que “després d’una negociació intensa s’ha aconseguit que els 23 municipis en formin part i som de les poques comarques que de manera íntegra estan incloses en l’Estatut del municipi rural”. A més, afegeix que “18 dels 23 pobles del Priorat tenen la consideració de municipis d’especial atenció pel fet de tenir menys de 500 habitants”.

Així doncs, l’Estatut dels municipis rurals estableix un nou marc legal que té en compte les singularitats del món rural i que vetlla perquè els seus habitants tinguin els mateixos drets que la resta de la població. En aquest sentit, Méndez destaca el que es coneix com a país dels 30 minuts, és a dir, que tothom, visqui on visqui, tingui accés als serveis bàsics a com a molt mitja hora del seu domicili. Amb tot, el president del Consell Comarcal del Priorat creu que és una bona iniciativa però cal veure com s’implanta a la realitat del territori: “haurem de veure com es materialitza perquè no serà una cosa fàcil, per exemple, en una comarca com la nostra, en què el greuge en infrastructures i serveis bàsics és molt important”. Així, explica que “segurament això anirà vinculat a una reformulació completa de com es presten i com es distribueixen aquests serveis, que recordem són educació, salut, serveis a les persones i també habitatge perquè, o es desbloqueja i es troben solucions integrals en aquest àmbit o, evidentment, la resta no acabarà de tenir cap mena de repecussió”. “La nova llei planteja una redefinició profunda sobre com s’ha estructurat el país fins a dia d’avui”, sentencia.

A la vegada, l’Estatut dels municipis rurals també té per objectiu adaptar la legislació a la realitat del territori a través del Mecanisme de Garantia Rural. “Sovint la visió que es té des de la ciutat, des de qui fa la llei, no és conscient de l’impacte que això té en determinades parts del territori. L’Estatut inclou aquest mecanisme per controlar i analitzar l’impacte que tindran les normes en el context rural, i veure si es poden adaptar millor a la seva realitat”, afirma Méndez.

Alhora s’estableix una reducció de la burocràcia per als ajuntaments petits i un finançament específic. “No potser que un Ajuntament de 150 habitants hagi de fer els mateixos tràmits que una ciutat de cinquanta mil, ja que no disposen ni dels mateixos recursos tècnics, ni humans ni econòmics”, destaca. De la mateixa manera la nova normativa també fixa un finançament just i estable per aquests municipis “fet que ens ha de permetre fer una planificació digna, sabent des d’un principi amb quins diners comptaràs”, diu el president del Consell Comarcal.

Malgrat l’aprovació de l’Estatut dels municipis rurals, Méndez anima ara al Govern de la Generalitat a desplegar-lo i a tirar-lo endavant: “està molt bé perquè és una norma pionera però haurem de veure quin es el compromís i la voluntat del govern per fer-la efectiva i que comenci a donar fruits el mes aviat possible”.

*La Vilella Baixa és un dels municipis que es beneficiaran del nou Estatut dels municipis rurals.