El Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó ha admès a tràmit la denúncia presentada pel GEPEC perquè la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) revisi la concessió d’aigua del riu Siurana a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.
Segons Andreu Escolà, portaveu de l’entitat ecologista en matèria d’aigua i especialment en la qüestió del Siurana, la decisió del tribunal és una molt bona notícia, tot i que es mostra prudent respecte a la resolució final que es pugui prendre: “és una notícia positiva que s’hagi admès a tràmit. És positiu pel que representa per al GEPEC, però també per la defensa dels drets dels rius, que són patrimoni de tothom, i per a la gent del Priorat. Ara bé, també som prudents i escèptics respecte al resultat final del procés”. Així, afegeix que “creiem que tot l’esforç i el desgast que ha comportat defensar aquest riu durant tants anys, com a mínim, ha servit per tornar a posar el focus sobre aquesta problemàtica i evidenciar que les coses potser estan començant a canviar. O, almenys, això és el que esperem”.
La concessió d’aigua del Siurana cap a Riudecanyes, que data de l’any 1930, preveia inicialment una derivació de 2.000 litres per segon, però actualment aquesta quantitat arriba als 4.000 litres per segon i 200 litres per segon destinats a aprofitaments inferiors. Uns 200 litres que, segons denuncia el GEPEC, tampoc s’alliberen a causa de la renúncia signada l’any 2001 a canvi del TOPOGRAPO.
Escolà defensa que aquesta concessió s’ha d’actualitzar i adaptar a la realitat actual, marcada pel canvi climàtic i per les necessitats ecològiques del riu i del seu entorn, un espai integrat dins la Xarxa Natura 2000. “No pot ser que una concessió d’aigua concedida fa gairebé cent anys, i plantejada pràcticament a perpetuïtat, no es revisi. Aquest és el primer argument. El segon és que, per poder signar el TOPOGRAPO, es va obligar a renunciar als 200 litres per segon que eren fonamentals per a la supervivència del riu. Fins aleshores, aquests 200 litres garantien que, quan plovia, almenys una part de l’aigua continués baixant pel riu. Ara, en canvi, potser baixen vint litres i se n’arriben a derivar cinc-cents cap a Riudecanyes quan l’aigua arriba a l’assut”, explica mentre continua: “creiem que aquest fet ja és, per si sol, un argument prou contundent per revisar la concessió. I encara n’hi ha un altre de molt important: estem parlant d’espais naturals protegits que també cal preservar”.
No és la primera vegada que es reclama la revisió de la concessió d’aigües del Siurana a Riudecanyes. El Consell Comarcal del Priorat ja ho va intentar anteriorment, però en aquell cas el tribunal va avalar la decisió de la CHE de declarar inadmissible la petició de revisió.
Segons el portaveu del GEPEC, la diferència principal entre aquell procediment i l’actual és que el recurs del Consell Comarcal no feia referència a la modificació de l’any 2001, que permetia deixar de desembassar els 200 litres per segon riu avall. Un fet que, segons Escolà, podria haver comportat l’anul·lació del TOPOGRAPO. “Ells es van centrar únicament en la qüestió ambiental, i això fa que tot sigui molt més discutible. Nosaltres, en canvi, més que plantejar l’eliminació de la concessió, el que demanem és que es modifiqui i s’adapti a la realitat actual”, diu. “A més, posem sobre la taula la modificació de l’any 2001, que considerem que no té cap validesa legal i que, malgrat això, s’està aplicant. Aquest és un aspecte que no es va abordar en la demanada del Consell. I no es va fer perquè està directament relacionat amb el TOPOGRAPO: si es recupera l’obligació de deixar anar els 200 litres per segon riu avall, el TOPOGRAPO queda en qüestió”, insisteix.
Malgrat la incertesa sobre la decisió final del tribunal, des del GEPEC asseguren que continuaran treballant conjuntament amb entitats i administracions en defensa del riu Siurana.
Així doncs, ara caldrà esperar el pronunciament del Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó, un procés que es preveu llarg i complex. “Ara tenim un procés llarg per davant. Primer hauran de respondre a la demanda i, després, arribarà tota la fase de proves pericials. Per tant, tot apunta que fins al 2027 difícilment podrem tenir novetats importants sobre el cas”, sentencia Escolà.
