Butlletí Informatiu 13-05-2026

Amb Manel Sales Martori.

Notícies

El Centre d’Estudis Falsetans (CEF) ha fet entrega aquesta setmana del pendó de Sant Antoni a la parròquia de...

El Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó ha admès a tràmit la denúncia presentada pel GEPEC perquè la...

Divendres, 15 Mai 2026 13:55

El proper dilluns, 18 de maig, s'obre el termini per sol·licitar els nous ajuts destinats a la rehabilitació...

Dijous, 14 Mai 2026 12:04

El Montsant i les Muntanyes de Prades continuen consolidant-se com a espais de referència en la divulgació astronòmica...

Dijous, 14 Mai 2026 10:13

L’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) ha publicat aquesta setmana el seu informe anual sobre la...

Dijous, 14 Mai 2026 09:58

Batea acull aquest dijous la 20a edició del TRADIJOC, la trobada intercomarcal de jocs tradicionals de...

Dijous, 14 Mai 2026 09:38

La DO Montsant participa aquesta setmana en una missió comercial a Mèxic i Costa Rica, una acció que s’emmarca dins la...

Dimarts, 12 Mai 2026 17:56

La Diputació de Tarragona ha concedit una subvenció de 2.572,02 euros a l’Associació Cultural per a la Creació...

Dimarts, 12 Mai 2026 10:39

Aquest diumenge va tenir lloc als Guiamets la descoberta de la llamborda que recorda la figura de Josep Giné Estivill, regidor republicà del municipi durant la guerra civil i que fou afusellat el 19 d’octubre de 1939 després de ser condemnat a mort per un consell de guerra il·legal i enterrat a la fossa comuna del cementiri de Tarragona.

La col·locació de la llamborda és una iniciativa impulsada per l’Associació de víctimes de la repressió franquista de Tarragona (AVRFT) per tal de recordar totes aquestes persones que van ser represaliades pel franquisme. La seva presidenta, i neta d’Estivill, Montse Giné, explicava en declaracions a Ràdio Falset, que es tracta d’un projecte que des de l’associació “hem iniciat amb molta il·lusió per preservar la memòria als pobles però, evidentment, avui hi tenim un afegit, i és que es tracta de la llamborda del meu avi”. “Per nosaltres, per la família, ha estat molt important aquest reconeixement del poble, recordar i deixar aquesta memòria escrita al terra i que tothom pugui saber qui era el Josep Giné Estivill i no s'oblidi què va passar i per què va passar”, destaca.

L’acte també va comptar amb la presència de representants de l'Ajuntament dels Guiamets i del director general de Memòria Democràtica del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez, que va mostrar tot el suport a una iniciativa que “emana de la societat civil” i que vol “homenatjar les persones que van ser afusellades al Turó de l'Oliva i que van ser enterrades a les fosses comunes del cementiri de Tarragona”. “Josep Giné Estivil és un dels gairebé 800 afusellats, els quals no van tenir cap oportunitat, amb un judici injust, un sumari on no es van poder defensar i que els acusava de coses que no havien fet”, afegeix.

Així, Menéndez, explica que des de la direcció general de Memòria Democràtica treballen per reparar la memòria de les víctimes del franquisme i sobretot dels combatents antifranquistes: “Parlem d'exiliats, de deportats, de presoners, de maquis però, clar, els afusellats són un col·lectiu molt sensible. Fins a 3.300 persones van ser assassinades a Catalunya quan, en teoria, s'havia acabat la guerra. Per tant, pensem que és molt important que d’això en quedi constància perquè les joves generacions sàpiguen el que va passar i que mai més torni a succeir”.

En aquest sentit, Menéndez va fer entrega a la família del certificat d’anul·lació del judici que va condemnar a mort a Josep Giné tal i com estipula la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.

Curiosament, la llamborda que recorda Josep Giné s’ubica a pocs metres de la que hi ha dedicada a la supervivent dels camps de concetració nazis, Neus Català. La presidenta de l’AVRFT explica que Català i el seu avi “eren amics” i “van coincidir a França mentre ell estava al camp d’Argelers”. “De fet, la Neus em va explicar que li havia dit a l’avi que no tornés però ell tenia una família amb sis fills, una dona i els pares grans i estava convençut que havia de tornar perquè l'únic que havia fet era defensar la legalitat de la República”, diu.

La llamborda del record que es va col·locar aquest diumenge als Guiamets és una de les quatre que es posaran en diversos pobles de la comarca per recordar a alcaldes i regidors represalitats i afusellats pel franquisme. La propera s’instal·larà a Falset en record de qui va ser l’alcalde de la capital del Priorat, Lluís Martí. L’acte tindrà lloc el proper 16 de novembre i la llamborda es col·locarà a les portes del consistori falsetà.

WhatsApp_Image_2025-10-20_at_10.56.52.jpeg

Publicitat