La consellera de Salut del govern de la Generalitat, Alba Vergés, ha promès una inversió de 5 milions d’euros a l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre en els propers quatre anys. Vergés, que ha visitat les instal·lacions del centre de la Ribera d’Ebre ha manifestat el compromís ferm del Departament de Salut i ha afirmat que “estem compromesos amb tot el territori i també amb la qualitat del servei de proximitat que prestem a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat”.

Vergés ha explicat que fins a l’any 2022 s’executaran inversions al centre per tal d’actualitzar unes instal·lacions amb més de 30 anys de vida. En concret, la consellera ha explicat que es destinaran 2,2 milions d’euros a la renovació tecnològica i a l’adequació d’equipaments diversos, com ara els quiròfans, les sales de reanimació postquirúrgica, els espais per als metges de guàrdia i també la cafeteria.

Respecte a la gestió del centre, la consellera de Salut ha apuntat que “l’hospital tindrà una direcció i un projecte clínic propis amb un pressupost propi i amb una dependència del Servei Català de la Salut, tal i com correspon”. Respecte a la vessant jurídica d’aquesta empresa que gestionarà el centre, Vergés ha afirmat que el Departament de Salut “recull el sentiment del territori de tenir una empresa jurídicament independent tot i que s’haurà de veure com es governarà aquesta institució”.

Al passar sota control directe del CatSalut, fins ara l’hospital de Móra estava gestionat per GECOHSA, empresa municipal depenent de l’Ajuntament de Reus, Vergés ha volgut tranquil·litzar dient que “no ha de canviar res” i ha afegit que les “aliances amb altres centres per què professionals de diverses especialitats prestin també servei a Móra continuaran perquè hem de poder garantir la millor qualitat del servei”.

Durant la seva visita a Móra d’Ebre, la consellera de Salut s’ha reunit amb la direcció del centre, amb membres del comitè d’empresa de l’hospital i també amb els alcaldes de les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat.

Detalls

Publicat el 25 Gener 2019

Visites: 2077

Els impulsors de la candidatura Priorat- Montsant- Siurana a Patrimoni Mundial de la UNESCO estan ultimant els darrers detalls abans que aquest organisme internacional emeti un veredicte el proper mes de juliol. Un dels temes que de moment està encallant tot el procés, però, és la forma que hauria de tenir l’ens de gestió que s’haurà d’encarregar de tirar endavant el projecte.

Segons el president del Consell Comarcal, Jordi Sabaté, el que es més necessari és la implicació de la Diputació i de la Generalitat. “UNESCO ens diu que tot el dossier es fantàstic, però ensopeguem quan ens pregunten en amb quines eines ho gestionarem”, afirmava Sabaté, que afegia que “interessaria que el govern de la Generalitat digui clarament que es fa seu i participa en aquest ens de gestió”

La presidenta de Prioritat, Pilar Just, també criticava la falta d’implicació de les administracions. Just destacava que “no s’adonen que el 2019 es l’any crucial perquè la candidatura tiri endavant”. “L’ens de gestió és tant o més important que el propi dossier de candidatura i ja no podem esperar més”, apuntava la presidenta de Prioritat.

Sabaté explicava que abans UNESCO no era tan exigent amb la qüestió de l’ens de gestió, “però s’han trobat que algunes candidatures que ara són Patrimoni de la Humanitat són molt difícils de coordinar”.

Tant Just com Sabaté esperen que en les properes setmanes es pugui desencallar la qüestió de l’ens de gestió i que això no faci descarrilar la candidatura. “Espero i desitjo que no, espero que tots els implicats en la candidatura es posin les piles i posin els recursos econòmics i materials per poder engegar tota aquesta maquinària, que no es fàcil, però que, ara sí o sí, ha d’arribar a bon port”, sentenciava Just.

Sabaté era molt clar i es mostrava convençut que “si no som capaços de presentar aquesta forma jurídica que s’ha de fer càrrec de gestionar la candidatura tenim poques possibilitats”. Amb tot, el president del Consell Comarcal també es mostrava esperançat en que “acabarem trobant la manera i dissenyarem l’ens de gestió de la candidatura Priorat- Montsant- Siurana”.

Detalls

Publicat el 25 Gener 2019

Visites: 1666

Fins a 122 famílies de la comarca del Priorat es van beneficiar, al llarg de 2018, dels ajuts al lloguer estipulats per la Generalitat de Catalunya per a “les unitats de convivència a qui el cost de l’habitatge pot situar en risc d’exclusió social residencial i amb especial atenció a les famílies monoparentals i dones en situació de violència de gènere”. La demanda d’aquestes prestacions –que al Priorat gestiona el Consell Comarcal a través de la seva Borsa de lloguer– van créixer notablement respecte a l’any anterior, en haver-se tramitat un 21,7% més d’expedients que el 2017.

Les famílies beneficiàries d’aquestes prestacions han de ser titulars d’un contracte de lloguer d’un habitatge destinat a domicili habitual i permanent i han de complir un seguit de requisits, com ara estar en risc d’exclusió social i acreditar uns ingressos de la “unitat de convivència” no superiors a 2,35 vegades l’IRSC (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya). S’entén com a “unitat de convivència” la persona o el conjunt de persones empadronades en un domicili, amb independència que tinguin relació de parentiu entre elles o no.

D’acord amb aquests paràmetres, la Borsa de lloguer del Consell Comarcal del Priorat va tramitar 129 expedients el 2018 davant dels 106 de 2017.

Pel que fa l’estadística de consultes d’informació ateses a l’Oficina d’habitatge i Borsa del Lloguer del Consell Comarcal, les xifres de 2018 també evidencien un interès creixent per aquest servei, en atendre 1.429 consultes i un total de 1.102 persones al llarg de l’any.

Detalls

Publicat el 25 Gener 2019

Visites: 1700

El Consell Comarcal del Priorat ha emès avui un comunicat en el que vol “aclarir” alguns aspectes en relació a la primera reunió de treball de la Taula del Siurana, que va tenir lloc aquest dimecres, i a la declaració aprovada el passat dimecres pel Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Baix Camp.

Segons el comunicat, “els representants institucionals del Priorat no tenim cap intenció d’entrar en una guerra de territoris amb la comarca del Baix Camp, en el benentès que és del tot legítim que cada institució defensi els interessos dels seus conciutadans”. En aquest sentit, destaca que des del Consell Comarcal entenen “que seure en una taula a parlar és tot el contrari a una guerra entre comarques, i que conversar obertament és l’única cosa que ara mateix fem en la Taula del Siurana”.

El comunicat del Consell Comarcal del Priorat ressalta que “la gran complexitat jurídica, institucional, social, ambiental i històrica” de la qüestió dels usos de l’aigua del Siurana- Riudecanyes suposa “una bona dosi de paciència i respecte per part de tothom”, en una clara al·lusió a la declaració aprovada pels alcaldes i alcaldesses del Baix Camp el passat dimecres. El president del consell comarcal del Priorat, Jordi Sabaté, afirmava que “nosaltres respectem l’opinió dels alcaldes de la mateixa manera que esperem que es respecti l’opinió dels batlles del Priorat”.

Amb tot, des del Priorat es defensa que “hi ha un fet que és d’una lògica indiscutible”. Segons el comunicat, els municipis i institucions de la conca natural del riu Siurana no poden “seguir de braços creuats davant un transvasament gairebé íntegre de tot el cabal d’un riu cap a una altra conca hidrogràfica, amb importants perjudicis socials, econòmics, naturals i ambientals per a la comarca del Priorat”.

Finalment, en el comunicat prioratí també es felicita que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) actuï “honestament i amb valentia” a l’hora de posar damunt la Taula de Siurana “informació rigorosa i actualitzada sobre la situació del riu Siurana” tot i que això, “pugui resultar incòmode”. “La veritat és la base de qualsevol acord” sentencia el comunicat.

El Baix Camp denuncia falta de neutralitat de l’ACA

Per la seva banda, la declaració que va aprovar el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Baix Camp el passat dimecres qüestiona la “neutralitat” de l’ACA en relació a la gestió dels recursos hídrics dels embassaments de Siurana i Riudecanyes.

En aquest sentit, el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus, Dani Rubio, afirmava en declaracions al Diari de Tarragona que l’ACA “prioritza els interessos dels municipis integrats en la comunitat TOPOGRAPO (Torroja, Poboleda, Gratallops i Porrera) respecte als del Baix Camp”.

El text aprovat també fa referència a aquesta “defensa exclusiva dels interessos d’una sola de les parts” i no està d’acord en què “la solució passi per qüestionar els únics drets legalment adquirits per la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes ni per menystenir la labor feta per la gent del Baix Camp durant anys”.

La declaració dels alcaldes i alcaldesses del Baix Camp també apunta a que “la petició de la comarca del Priorat no té en compte que el Siurana no és un riu exclusiu de la comarca prioratina i que la regulació del sistema Siurana- Riudecanyes tan sols afecta una petita part, el 8,8%, de la conca del riu Siurana”.

Detalls

Publicat el 24 Gener 2019

Visites: 1623