Apareixen tres capelles i dues cel·les del segle XIII a la Cartoixa d'Escaladei

Detalls

Publicat el 01 Agost 2020

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va visitar aquest divendres la cartoixa d’Escaladei durant la primera fase de les obres de rehabilitació de l’església i d’adequació del claustre major. Arran dels treballs han sortit a la llum tres capelles i dues cel·les de l’etapa més primitiva de la Cartoixa, que romanien enterrades en el subsòl.

Una de les cel·les excavades es deixarà com a espai visible, així com també les capelles individuals gòtiques aparegudes arran l’església. L’arqueòleg Josep Maria Vila explicava que “d’una banda tenim el projecte d’enjardinament i adequació del claustre major i per l’altra un projecte de recerca que esn premetrà estudiar i completar la investigació al voltant de les capelles del segle XIII aparegudes en les darreres excavacions”. Vila va afegir que “és importantíssim recuperar el màxim d’informació per poder, així, explicar als visitants l’evolució de la cartoixa al llarg dels segles”.

Les cel·les recuperades a l’interior del pati del claustre major són dues de les dotze construïdes en el moment de la fundació de la cartoixa, al segle XIII. Els monjos hi van residir fins al segle XVII i són de gran importància arqueològica, històrica i simbòlica, perquè el seu origen es remunta als temps fundacionals de la cartoixa.

Per la seva banda, la consellera Vilallonga va destacar que la cartoixa “uneix patrimoni cultural i patrimoni natural” i va reivindicar aquests valors com a “essencials per a que el paisatge del Priorat pugui ser declarat patrimoni mundial de la UNESCO”.

A Escaladei, les obres, que tenen un termini d’execució de 24 mesos, preveuen el desenrunat, la reconstrucció i adequació de l’església, el sagrari de la cartoixa i d’altres dependències annexes, com la galeria sud del claustre o les restes de capelles individuals a llevant de la sagristia vella. Amb aquestes actuacions es vol garantir la conservació i estudi del conjunt, així com fer la visita més amable i el desenvolupament d’altres usos que siguin compatibles amb la preservació i la recuperació morfològica de l’església del segle XVIII.