La generació de residus municipals al Priorat va disminuir lleugerament durant el 2025. Segons les dades de l'Agència de Residus de Catalunya, la comarca va generar un total de 3.605 tones de residus, davant de les 3.648 registrades l'any anterior. Això representa una reducció de 43 tones, equivalent a l'1,2%.
La disminució també es reflecteix en la generació de residus per habitant, que va passar dels 387 quilos anuals del 2024 als 383 del 2025. Aquesta xifra se situa força per sota de la mitjana catalana, que va arribar als 483 quilos per habitant i any. Així doncs, cada habitant del Priorat genera, de mitjana, uns 100 quilos menys de residus a l'any que el conjunt de Catalunya.
Pel que fa a l'evolució dels darrers anys, la generació de residus al Priorat manté una tendència a la baixa. Després del repunt registrat el 2022, quan es van generar 4.656 tones, la quantitat de residus ha disminuït de manera continuada fins a situar-se en les 3.605 tones actuals, el valor més baix des del 2001.
La recollida selectiva baixa tres punts després de tres anys de creixement
Malgrat la reducció de la generació de residus, les dades de recollida selectiva mostren una evolució negativa. Durant el 2025, al Priorat es van recollir selectivament 2.308 tones de residus, davant de les 2.450 del 2024. Això suposa una disminució de 142 tones, un 5,8% menys.
En conseqüència, el percentatge de recollida selectiva va passar del 67,15% al 64,03%, una davallada de 3,12 punts percentuals. Es tracta del primer descens després de tres anys consecutius de creixement, durant els quals la comarca havia aconseguit incrementar progressivament els seus nivells de recollida selectiva.
Tot i aquesta disminució, el Priorat continua registrant uns resultats notablement superiors als del conjunt de Catalunya, on el percentatge de recollida selectiva es va situar en el 48,13% durant el 2025. La diferència és de gairebé 16 punts percentuals.
El Priorat passa de la quarta a la vuitena posició del rànquing català
El retrocés de la recollida selectiva també s'ha traduït en una pèrdua de posicions en la classificació comarcal. Si el 2024 el Priorat era la quarta comarca de Catalunya amb un percentatge més elevat de recollida selectiva, el 2025 ha baixat fins a la vuitena posició.
El rànquing l'encapçalen el Lluçanès, amb un 75,6%, l'Urgell, amb un 75,5%, Osona, amb un 74,8%, i la Conca de Barberà, amb un 74,2%. Per davant del Priorat també se situen el Bages, amb un 67%, el Moianès, amb un 66,5%, i el Gironès, amb un 64,2%.
En comparació amb les altres comarques que formen part del Consorci de Residus Ribera d'Ebre - Terra Alta - Priorat, la nostra és la que presenta un percentatge més elevat de recollida selectiva, per davant de la Terra Alta, que registra un 59,2%, i de la Ribera d’Ebre, amb un 53%.
La matèria orgànica representa gairebé una quarta part dels residus generats al Priorat
Pel que fa a la distribució dels residus, la matèria orgànica és la principal fracció recollida selectivament al Priorat i representa el 23,4% del total de residus generats. La segueixen els envasos lleugers, amb un 10,3%, els residus voluminosos, el tèxtil i altres fraccions de recollida selectiva, que conjuntament representen un 11,7%, el paper i cartró, amb un 8,5%, i el vidre, amb un 8,4%.
Destaca especialment el pes de la matèria orgànica, que al Priorat representa gairebé el doble que al conjunt de Catalunya, on aquesta fracció suposa el 12,2% dels residus generats. Aquesta diferència és un dels factors que contribueixen a explicar el percentatge més elevat de recollida selectiva que registra la comarca respecte de la mitjana catalana.
Per la seva banda, la fracció resta, és a dir, els residus que no es recullen selectivament, representa el 36% del total generat al Priorat, mentre que el 64% restant correspon a les diferents fraccions de recollida selectiva. En canvi, al conjunt de Catalunya, la fracció resta representa el 51,9% dels residus municipals.




