L’atur va disminuïr en deu persones al Priorat durant el mes d’abril. Això fa que actualment hi hagi 295 persones sense feina a la nostra comarca, el que representa una taxa d’atur del 7,32%.
Per municipis, on l’atur baixa més és a Falset, on cinc persones es van incorporar al mercat laboral. També va disminuïr en quatre persones a Cornudella i 3 a Bellmunt. Per contra, durant l’abril el nombre de persones aturades va pujar en quatre persones a la Morera de Montsant i dues a Torroja.
Falset, en tant que és el municipi més gran de la comarca, és el que concentra més persones en situació d’atur. En total, 106. El segueixen Marçà amb 30, Cornudella amb 26, el Masroig amb 14 i Porrera i Capçanes amb 12. A la banda contrària hi trobem la Figuera, amb dues persones sense feina, el Lloar amb 3 i els Guiamets i la Torre de Fontaubella amb 4.
Si ens fixem en la taxa d’atur registrat, però, els municipis que tenen un percentatge d’aturats més elevat són Margalef amb 12,5% i Marçà amb un 11,65%. La resta de municipis se situen per sota del 10% i destaquen el Lloar i la Morera amb un 1,25% i Ulldemolins amb un 3,13%.
En el conjunt de Catalunya, es va registrar un descens de l’atur registrat de 6.048 persones el mes d’abril (-1,8%), el que deixa el nombre de persones en atur registrat en 325.717. En termes interanuals, l’atur registrat baixa a Catalunya 11.313 persones (-3,4%).
El nombre d’afiliacions a la Seguretat Social va pujar en 37.403 persones (+0,98%) de mitjana, el que implica que ara hi ha 3.844.216 persones afiliades a Catalunya. En termes interanuals, es va produïr un augment de 80.046 persones, el que significa un increment del 2,13%.
- Detalls
- Visites: 1295
El tret de sortida de la 30a edició de la fira del vi de Falset va arrencar ahir al vespre amb la seva inauguració a l’escenari del recinte firal de l’Euterpe. L’acte va comptar amb la presència d’autoritats com el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Òscar Ordeig, que va felicitar el certamen per haver arribat a les tres dècades de vida i va destacar que aquest és un èxit, no només del Priorat, sinó del país sencer. “Avui és un dia per reivindicar el món rural, el Priorat i Falset. La Fira del vi, les denominacions d’origen no només són projectes del Priorat, sinó que són projectes de Catalunya ja què sou els representants del país arreu del món”, destacava. Així mateix, Ordeig també va tenir un record per una de les figures clau del procés de la producció del vi: “no ens descuidem dels agricultors, sense ells no hi ha alimentació, no hi ha món del vi i, per tant, cuidem-los”.
En el mateix sentit, s’expressava, un visiblement emocionat alcalde de Falset, Carlos Brull, que va afirmar que la fira ha arribat on és gràcies al treball de molta gent i és que l’acte d’inauguració va comptar, també amb tots els alcaldes que el municipi ha tingut durant aquests 30 anys. “Com a alcalde i com a fill de la comarca i de Falset, veure com ha crescut i evolucionat la fira suposa una emoció molt gran i m’enorgulleix enormement”, afirmava.
També, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va destacar que la Fira del vi ensenya la identitat de tota la comarca: “és una mostra viva de la identitat i d’un projecte col·lectiu que, a més, és una finestra oberta al món per donar a conèixer aquest tresor que tenim al Priorat, un tresor format per les persones, les famílies, el paisatge i un vi amb ànima”.
El president del Consell Comarcal del Priorat, Sergi Méndez, també feia balanç d’aquests 30 anys de fira del vi: “aquests trenta anys de la comarca suposen història del Priorat. La fira ha anat evolucionant a mesura que la comarca evolucionava”. “Estem en una comarca que, malgrat els reptes i problemàtiques que patim, és capaç de generar un esdeveniment de l’envergadura de la Fira del Vi”, va afegir.
Per la seva banda, els presidents de les denominacions d’origen es felicitaven per la importància que aquests 30 anys de fira del vi han tingut per la comarca. Pilar Just, presidenta de la DO Montsant destacava, que la DO, nascuda el 2001, ha crescut de la mà de la fira. “Per nosaltres la fira sempre ha estat aquell aparador que ens ha permès explicar al món el que érem. D’aquí, que gairebé la meitat dels nostres cellers hi participen i això és un goig , ja que permet que el consumidor final pugui conèixer de primera mà la nostra diversitat i riquesa”, explicava.
Salustià Àlvarez, president de la DOQ Priorat, destacava la fortalesa de la fira i del sector vitivinícola de la comarca. “Déu n’hi dó com de bé i com de lluny hem arribat i el forts que som per poder seguir tirant endavant. Tenim una fortalesa que ens permet imaginar-nos un futur millor per d’aquí 25 o 30 anys”, va dir.
Clam per l'aigua del Siurana
A la vegada, en l’acte inaugural també hi va haver lloc per una reivindicació històrica de la comarca: l’aigua del riu Siurana. En van parlar els presidents de les dues denominacions d’origen. Àlvarez va insistir en què “la gent del territori reclamem l’aigua del Priorat, no perquè no siguem generesos i no la volguem repartir, sinó perquè el projecte del Priorat no té futur si no té aigua”. Per la seva banda, Just, afegia que “l’aigua és necessària perquè les nostres vinyes puguin produïr la quantitat suficient per fer viables tots els projectes vitivinícoles”. “L’aigua és vida i reivindiquem que l’aigua del Priorat s’ha de quedar al Priorat”, sentenciava.
I en aquest sentit, també el conseller Ordeig va demanar una reflexió de país al voltant del tema hídric: “el canvi climàtic o els canvis bruscos en la meteorologia continuaran en els propers anys i, per tant, cal que ens dotem de les infraestructures necessàries per ser resilients”. En aquest sentit, va recordar que ja fa setmanes que estan en marxa les obres per fer arribar aigua de l’Ebre fins al pantà dels Guiamets i en en breu arrencaran les que han de permetre la connexió del Garrigues-Sud amb l’embassament de Margalef. Així mateix, va dir que “és cert, hem de fer una reflexió de país amb el tema del Siurana”. L’acte inaugural de la fira del vi de Falset va acabar, com no podia ser d’altra manera, amb una copa de vi per part de tots els assistents.

- Detalls
- Visites: 1758
Fa uns mesos la guiametana Dèlia Perpiñà va ser nomenada nova directora gerent de Prodeca, empresa pública adscrita al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, que té per objectiu la promoció dels productes agroalimentaris i forestals elaborats a Catalunya.
Aprofitant, que Falset és aquest cap de setmana l’epicentre del món vitivinícola amb la celebració de la 30a Fira del Vi, la tenim amb nosaltres per parlar sobre el futur del món del vi, també de l’oli, en el context actual. Amb ella parlem de la promoció dels productes catalans, de la guerra aranzelària encetada pel president dels Estats Units, Donald Trump, i de com, tot això, pot afectar al sector.
Escolteu l’entrevista a continuació:

- Detalls
- Visites: 1974
Els centres educatius de primària del Priorat participen un any més a la Ràdio a l’escola. Aquest projecte pretén apropar aquest mitjà de comunicació als més petits alhora que busca potenciar aspectes tant importants del currículum com l’expressió oral o el vocabulari dels alumnes.
Remei Domènech, directora del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) del Priorat, entitat que impulsa l’activitat en col·laboració amb Ràdio Falset, explica que és un projecte molt engrescador i que agrada molt als alumnes: “la Ràdio a l’escola és una activitat molt completa ja que en una primera fase els nens preparen el guió amb els seus mestres, després es fa l’enregistrament, ja sigui als estudis de la ràdio o bé amb el desplaçament del tècnic a les escoles, i unes setmanes després els mateixos alumnes es poden escoltar i això no té color”. Així, afirma que “és una activitat on els alumnes participen amb moltes ganes i on es treballen molts aspectes com l’expressió oral, la lectura, el silenci, ja que si no hi ha silenci no es pot gravar, etc.”.
Cristina València, professora de l’escola Garbí de Poboleda, també posa èmfasi en la importància del projecte a nivell pedagògic. “A la nostra escola, la ràdio està relacionada amb el projecte interdisciplinar que fem durant tot el curs i els nens i nenes escullen tota la informació que volen explicar a partir del que hem treballat i ens ajuden a fer el guió. Així mateix, hi ha tota una feina d’ensenyar-los a fer una bona entonació, conèixer que és un diàleg, a vocalitzar i també a treballar en equip, la qual cosa permet que els alumnes més grans ajudin als més petits”, explica.
I l’Arlet, el Bernat, la Laia, l’Oriol i la Ivet són alguns dels alumnes de l’escola de Poboleda que aquesta setmana han participat en l’enregistrament del seu programa i que enguany ha estat dedicat als oficis. L’Arlet explica que “la Ràdio a l’escola m’agrada molt perquè sempre m’ho he passat molt bé i m’ajuda a exercitar la memòria” mentre que el Bernat destaca que “és com el resum del que estem fent aquest any en un únic programa, que després podem escoltar i repassar”. La Laia i l’Oriol, per la seva banda, destaquen que s’ho han passat molt bé i que “tothom ha fet silenci i ha respectat el torn dels companys”. Finalment, la Ivet diu que “la Ràdio a l’escola ens serveix per compartir tota la informació que hem après durant tot aquest curs”.
Fins a 14 de les 18 escoles de la comarca participen en la que ja és la 27a edició de la Ràdio a l’escola. Domènech explica que al llarg de tots aquests anys totes les escoles del Priorat han participat en alguna ocasió i ja es marca el repte d’arribar a la trentena edició: “en un moment o altre totes les escoles de la comarca hi han participat i, precisament enguany, és un dels cursos en què més centres s’hi han sumat”. Així, afegeix que “són molts anys de ràdio i esperem arribar als 30 i fer una festa ben grossa”.
Abans, però, just aquesta setmana han acabat els enregistraments dels programes de les diverses escoles i després de passar per la fase d’edició i muntatge, durant el mes de maig s’emetran per l’antena de Ràdio Falset.

- Detalls
- Visites: 1753
Entitats socials i ecologistes del Priorat reclamen la fi del tranvasament del Siurana a Riudecanyes
Entitats socials i ecologistes del Priorat s’han concentrat aquest diemecres a la presa del pantà de Siurana per reclamar, una vegada més, que es posi punt i final al transvasament del riu cap a l’embassament de Riudecanyes i que els drets de gestió de l’aigua siguin del Priorat i deixin d’estar en mans d’una entitat privada com és la comunitat de regants del Pantà de Riudecanyes.
Oriol Ponti, portaveu de la Plataforma pel riu Siurana, explica en declaracions a Ràdio Falset que el transvasament es fa clarament per una motivació econòmica: “és evident que el Priorat necessita l’aigua per al seu desenvolupament i que el cabal ambiental fixat per la Confederació hidrogràfica de l’Ebre (CHE) és insuficient. A més, el Baix Camp és pot abastir a partir d’altres fonts que suposen un cost ambiental i social molt més petit, per la qual cosa només entenem que aquest transvasament es fa per diners, ja que l’aigua els és molt més barata”.
Mike Holt, de l’associació Prioritat, entitat que també s’ha sumat a l’acte, destaca que sense el riu el paisatge del Priorat està mort. “Una de les principals raons de l’existència de Prioritat és el seu paisatge, que s’entèn com una eina de desenvolupament de la comarca, amb sectors importants com l’agricultura o el turisme, i sense l’aigua del Siurana podem dir que el paisatge que ens quedarà serà com el de la lluna”, afirma.
La concentració ha tingut lloc, precisament avui, perquè està previst que el proper dilluns 5 de maig es reuneixi la comissió de desembassament del pantà de Riudecanyes, que probablement establirà la quantitat d’aigua que es pot transvassar durant la campanya de reg d’enguany. Tal i com explica Ponti, “ho hem fet a correcuita perquè les males llengües ens han dit que ja està decidit que la setmana vinent es fixarà el volum que es transvasarà durant aquest estiu”.
Tant des de la Plataforma pel Siurana com des de Prioritat demanen voluntat política per part de la Generalitat per tal de posar fi al transvassament del riu. “La Generalitat és la gestora de la Xraxa Natura 2000 i, per tant, té la responsabilitat de la conservació i de la regeneració del riu”, afirma Ponti, que afegeix que, “tot i que sempre s’excusen en què qui fixa el cabal ambiental és la CHE, és el govern català qui té l’última paraula en la decisió sobre el transvasament, ja que no es tracta de deixar anar més o menys aigua riu avall sinó que suposa treure aigua d’un pantà cap a un altre”.
En el mateix sentit, Holt també diu que la Generalitat “té poder de decisió en el camp mediambiental i pot insistir en què es protegeixi el riu, la seva llerai el seu entorn”. “Si volguessin i hi hagués voluntat política podrien aturar el transvasament ara mateix”, sentencia.
La concentració d’aquest dimecres ha comptat amb el suport d’administracions com el Consell Comarcal del Priorat i diversos ajuntaments, els tres partits polítics amb representació a la comarca (Esquerra, Junts i la CUP), les dues denominacions d’origen vitivinícoles de la comarca, comunitats de regants i altres entitats de la societat civil. Ponti destaca el consens que hi ha a la comarca respecte a la qüestió del Riu Siurana: “aquesta unanimitat ha sigut determinant. Això ens ha donat tota la força i visibilitat. El que falta ara, és quels polítics d’aquí s’atreveixin a passar per davant dels interessos dels seus partits i defensar decididament les prioritats del Priorat”. “La comarca no només s’hi juga tenir un paisatge més bonic, sinó una manera de viure i això no és negociable”, conclou.
A dia d’avui, l’embassament de Siurana se situa al 25,6% de la seva capacitat mentre que el de Riudecanyes es troba gairebé al 60%.
Foto: GEPEC.

- Detalls
- Visites: 1719
- El projecte de turisme sostenible Priorat- Montsant- Siurana, mosaic agrari mediterrani continua endavant
- El Falset Esportiu torna a perdre i s'acosta perillosament a Quarta Catalana
- Carlos Brull, alcalde de Falset: “Ens estem convertint en un territori referent en el desenvolupament del món rural”
- La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, visita Bellmunt del Priorat per conèixer les diverses millores que s'han realitzat al municipi



