El brindis amb cervesa del programa de les campanades de Cap d’Any de 3Cat ha aixecat polèmica i els consells reguladors de les denominacions d’origen vitivinícoles de Catalunya han expressat la seva profunda indignació perquè la celebració no es fes amb vi o cava, productes emblemàtics del país.
Així doncs, les Denominacions d’Origen han fet arribar al President de la Generalitat, al Conseller d’Agricultura, al Director d’INCAVI i a la Presidenta de 3cat una carta on recorden que Catalunya compta amb una tradició vitivinícola profundament arrelada, amb 12 denominacions d’origen, que formen part del patrimoni cultural i econòmic del territori i contribueixen de manera decisiva al desenvolupament rural, a l’economia i a la projecció internacional del país. En aquest context, el brindis de Cap d’Any hauria de ser considerat un gest de fort valor simbòlic, cultural i identitari.
Els consells reguladors consideren que desvincular aquest moment emblemàtic dels productes propis del país, especialment en una televisió de titularitat pública, transmet un missatge preocupant i allunyat de la funció de servei públic. A més, assenyalen que els mitjans públics haurien de prioritzar l’interès general i la promoció de la cultura i la producció pròpia, evitant que decisions d’aquest tipus responguin a criteris estrictament econòmics, comercials o a possibles pràctiques de product placement.
Els representants del sector vitivinícola subratllen que els mitjans públics tenen una responsabilitat específica que va més enllà de l’audiència o dels ingressos publicitaris: han de ser un reflex i un impuls dels valors, la cultura i els sectors estratègics del país. Així mateix, consideren que les campanades d’enguany suposen una oportunitat perduda per posar en valor un sector clau de la identitat catalana i la supervivència de moltes zones rurals arreu del país, com és el vitivinícola.
Per tot plegat, els consells reguladors demanen que es revisin els criteris que han portat a aquesta decisió i que, en el futur, es garanteixi que els continguts simbòlics de la televisió pública responguin als interessos culturals, socials i econòmics de Catalunya, amb transparència i coherència amb la seva funció de servei públic.
La carta ha estat signada pels 12 consells reguladors de les denominacions d’origen, entre els quals, lògicament, la DO Montsant i la DOQ Priorat.
- Detalls
- Visites: 996
La Biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset arrenca l’any amb diverses activitats previstes per aquest mes de gener. Sense anar més lluny, just aquest dijous tindrà lloc la primera trobada del Club de lectura del 2026. En aquesta ocasió, girarà al voltant de La vida del llibreter A. J. Fikry de Gabrielle Zevin. Per la seva banda, el club de lectura en francès és reunirà el proper dia 24 per conversar sobre el llibre Stupeur et tremblements, d’Amélie Nothomb.
Així mateix, durant aquest gener també hi haurà espai per a les presentacions de llibre. Aquest divendres a les 19h, la guiametana Íngrid Giné presentarà el seu llibre La motxilla vermella de la Judith mentre que el dia 16 serà el torn del falsetà Fede Cortés que donarà a conèixer el seu llibre de poesia Missatge en una ampolla (de vi). L’acte serà conduït per la regidora de cultura de l’Ajuntament de Falset, Rosa Poy.
El dia 23 i a les 19h tindrà lloc la presentació- xerrada de Nervis a la graderia, d’Eva Garcia Navarro, un llibre que vol potenciar un ambient positiu en la pràctica de l’esport dins la família, a l'escola i en les competicions. L’acte està organitzat en col·laboració amb el Falset Esportiu.
Finalment, el dia 30 de gener i a partir de les 17:30h se celebrarà la festa d’aniversari de la Biblioteca, que enguany arriba, ja, als 19 anys de vida.
- Detalls
- Visites: 848
L’atur va augmentar en cinc persones al Priorat durant el mes de desembre. Això fa que, la comarca tanqui el 2025 amb 291 persones sense feina, el que representa una taxa d’atur del 6,88%, un percentatge que, tot i l’augment del darrer mes, és força baix i feia anys que no s’assolia.
Per municipis, on l’atur va pujar més és a Cornudella, on 4 persones es van quedar sense feina el mes passat. També a Capçanes tres persones es van apuntar a les llistes de l’atur. Per contra, durant el desembre, el nombre d’aturats va baixar al Masroig, on dues persones es van incorporar al mercat laboral.
Falset, en tant que és el municipi més gran de la comarca, és el que concentra més persones en situació d’atur. En total, 102. El segueixen Cornudella amb 35, Marçà amb 32, Capçanes amb 12 i el Molar i Poboleda amb 11. A la banda contrària hi trobem la Morera de Montsant i la Torre de Fontaubella, amb dues persones sense feina, i el Lloar amb 3.
Si ens fixem en la taxa d’atur registrat, però, els municipis que tenen un percentatge d’aturats més elevat són Margalef amb el 14,63%, la Figuera amb un 12,5%, Marçà amb l’11,88% i la Vilella Baixa amb el 10,71%. La resta de municipis se situen per sota del 10% i destaquen la Morera amb un 2,44%, Ulldemolins amb el 3,13% i la Vilella Alta amb el 3,51%.
En el conjunt de Catalunya, el 2025 va acabar amb un descens d’11.959 persones registrades a l’atur (-3,6%), el que deixa el nombre de persones en atur en 323.236, la xifra més baixa en un mes de desembre des de 2007. El nombre d’afiliacions a la Seguretat Social va pujar en 83.912 (+2,21%) l’any passat, el que implica que ara hi ha 3.874.736 afiliacions a Catalunya.
- Detalls
- Visites: 831
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va visitar, ara fa uns dies, la finalització de les obres de connexió del pantà dels Guiamets amb el riu Ebre. Aquesta actuació és una de les mesures que el Govern va decidir tirar endavant per garantir el subministrament d’aigua al regadiu del Baix Priorat després de dues campanyes consecutives marcades per l’extrema sequera.
En aquest sentit, l’obra dels Guiamets constitueix una solució estructural a la problemàtica de manca d’aigua als municipis de la Ribera d’Ebre i el Priorat, ja que permet reforçar la seguretat hídrica del regadiu i reduir la vulnerabilitat davant episodis de sequera severa. Tal i com va afirmar el president, “ara que plou és el moment en què s’han de fer les obres”. “Hem fet una inversió important per arribar a un 70% d’autonomia hídrica”, va afegir. I és que l’actuació ha suposat una inversió de 5,9 milions d’euros i ha entrat en funcionament durant la campanya 2025, la qual cosa ha permès assegurar el regadiu després d’un període crític sense disponibilitat d’aigua.
També el president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Carlos Orriozola, va destacar la importància que aquestes obres tenen per a la zona: “Aquesta actuació garantirà la supervivència de la comunitat de regants del Baix Priorat i d’aquest territori ja que no dependrà únicament de les reserves d’aigua que pugui emmagatzemar l’embassament dels Guiamets”.
Per altra banda, el president Illa també va posar de manifest la bona tasca duta a terme per la Comunitat de regants del Baix Priorat i va lloar la seva “actitud exemplar i visió de futur”. “És una comunitat de regants eficient ja que gasta menys aigua de la que té concedida i això és deu al fet que en fa un bon ús”, va dir mentre afegia que “aquest és l’exemple en el què ens hem de fixar. No malbaratar l’aigua és el camí que hem de seguir perquè no n’hi ha cap altre per tal d’adaptar-nos a la nova realitat del canvi climàtic”.
La connexió del pantà dels Guiamets amb l’Ebre és la primera acció d’una estratègia a mitjà i llarg termini per millorar la gestió de l’aigua a la Ribera d’Ebre i al Priorat. En aquest sentit, es treballa en projectes futurs vinculats a la impermeabilització de l’embassament, que permetrien aprofitar millor els cabals hivernals del riu Ebre i reduir la necessitat de bombeig durant els mesos d’estiu.
Paral·lelament, el Departament d’Agricultura està treballant en la preparació de projectes per sol·licitar noves concessions d’aigua que permetin, a llarg termini, ampliar la superfície regada del Priorat històric. Finalment, també s’està tirant endavant la connexió de l’embassament de Margalef amb el Garrigues-sud.
- Detalls
- Visites: 975
Des de mitjans de desembre, l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre disposa d’un nou servei de Ressonància Magnètica Nuclear (RMN), un equipament que permetrà disposar d’aquesta prova al mateix hospital i acostar el servei a la població de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, evitant desplaçaments a altres centres i millorant l’accessibilitat.
La posada en marxa de la RMN s’emmarca en l’objectiu de reforçar l’atenció radiològica i el diagnòstic per la imatge a l’àrea d’influència del centre. El nou equipament contribuirà a reduir els temps d’espera, tant per a la realització de les proves com per a la recepció dels informes, fet que agilitzarà el diagnòstic i reforçarà la qualitat del servei.
La instal·lació d’aquest nou aparell ha suposat una inversió d'1.423.807 euros.
- Detalls
- Visites: 815
