Unes 400 persones es van concentrar aquest diumenge a Falset en suport a l’acord comarcal sobre la implantació d’energies renovables i per mostrar el seu rebuig als macroprojectes de centrals solars i eòliques previstos a la comarca.

L’acte, organitzat per diverses entitats de la societat civil, empreses i ajuntaments i Consell Comarcal i que portava per lema "Renovables sí, però no així", va comptar amb diversos parlaments. La primera en agafar el micròfon va ser la viticultora Sara Pérez, que va llegir l’acord comarcal que ha estat aprovat pel Consell Comarcal del Priorat i els 23 ajuntaments de la comarca i que també ha tingut  milers d’adhesions d’entitats i particulars. Pérez va explicar que la comarca del Priorat “ha apostat per un model basat en la producció agrícola de petita escala, el policultiu de qualitat i en una oferta turistica sostenible”.

En aquest sentit va destacar que a la comarca “sabem que és primordial vetllar pel manteniment de la biodiversitat dels paisatges agroforestals en mosaic com el del Priorat, que afavoreixen la resiliència dels territoris en front de les industrialitzacions i uniformitzacions que els fan més vulnerables i empobrits”.

Pérez també va reivindicar que “cal implementar un nou model energètic descentralitzat que produeixi l’energia prop dels llocs de consum i que cal generar estratègies de xarxes locals efectives en les que la ciutadania tingui un paper central com a productora i com a gestora i no només com a consumidora d’electricitat”.

També el president del Consell Comarcal del Priorat, Xavier Gràcia, va afirmar que en la qüestió energètica “tota la comarca va a una” i va recordar que aquesta unitat va ser essencial per aturar l’allau de projectes eòlics l’any 2001.

Gràcia va explicar que els ajuntaments estan treballant, en la mesura del possible, per un model energètic sostenible i respectuós amb el territori. Així va dir que s’estan duent accions com ara modificacions dels plans urbanístics que obliguin a “limitar l’extensió dels parcs, a sorterrar les línies o que no es puguin imoplantar en zones conreades”, per exemple.

El president del Consell Comarcal del Priorat també es va mostrar molt crític amb el govern de la Generalitat i va advertir que “si volem ser independents hem d’escoltar la veu del territori, protegir els seus espais i valorar el compromís dels catalans amb el seu país. Un govern que no defensi el que vol la gent que viu arreu del país, no és un govern per a nosaltres”.

Pagesos sense terra per treballar

En l’acte també hi van intervenir diversos pagesos i persones afectades pels diversos projectes eòlics i fotovoltaics que actualment estan sobre la taula de la Ponència d’energies renovables de la Generalitat. Antoni Bonfill, de Capçanes, va explicar que al seu terme municipal hi ha projectades dues centrals fotovoltaiques que ocupen 70 hectàrees molt properes al nucli urbà i que afecten a tretze pagesos, “vuit dels quals es quedaran sense terra per treballar”. Bonfill va criticar que “la conselleria de Territori i Sostenibilitat ha de conservar el territori i no trinxar-lo”.

Gerard Cabré, veí de Pradell de la Teixeta, va explicar el cas del seu poble i l’experiència d’haver conviscut amb un parc eòlic des de fa més de 25 anys. “L’any 2007, l’Ajuntament de Pradell només cobrava 1.500€ del parc eòlic, el qual ens ha portat dos incendis produïts per les torres elèctriques i abocaments d’olis incontrolats, entre d’altres agressions al territori”.

Cabré també va explicar que l’actual projecte de repotenciació del parc eòlic de Trucafort preveu la construcció de set macromolins de més de 200 metres d’alçada i d’una pista d’accés d’entre 6 i 10 metres d’amplada “que parteix el terme de Pradell en dos”.

Joana i Josep Maria Beltran van parlar de les afectacions que pateixen a les seves finques a causa del macroprojecte fotovoltaic Tarraco 1, ubicat entre els termes municipals dels Masroig i Bellmunt. Josep Maria Beltran, que és copropietari del celler Orto Vins, va explicar que “el projecte ens afectarà econòmicament i emocionalment per tots els records que ens porta aquest paratge. El Palell és el nom d’un paratge amb una rica biodiversitat i un important patrimoni etnològic que explica qui som i d’on venim”.

La seva neboda, Joana Beltran, va explicar que amb el seu pare van plantar fa uns anys unes vinyes de les quals en fa un vi que s’anomena “Cuculut” (nom al que s’anomena un tipus de formiga en alguns pobles prioratins) i va afirmar que “no és just que ens vulguin prendre aquestes terres que hem cuidat amb tant d’esforç. No és just que ens robin la il·lusió de treballar aquestes terres que són nostres i que ens estimem tant”.

Foto: Júlia Viejobueno

Detalls

Publicat el 10 Mai 2021

Visites: 2509

L’Institut Priorat ha creat en els darrers mesos el Grup Lila i el grup LGTBI del centre. Aquesta inciativa sorgeix de la col·laboració amb el Servei d’intervenció especialitzada (SIE) de Tarragona i el SIAD del Priorat i amb la sempre incondicional implicació del l’institut i dels alumnes del centre.

És per això, que des de Ràdio Falset hem volgut parlar amb els membres d’aquests grups que reivindiquen la igualtat de drets i la no discriminació per raons de gènere i d’orientació sexual.

Podeu escoltar l’entrevista a continuació:

Detalls

Publicat el 10 Mai 2021

Visites: 3173

La renda per càpita de la comarca del Priorat de l’any 2018 es va situar en els 14.500€, el que suposa un increment del 3,5% respecte a l’any 2017, que la renda per habitant era de 14.000€. Segons les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el Priorat es troba entre les deu comarques que més van créixer el 2018. Al davant hi té la Cerdanya, on la renda per càpita va créixer un 6,6% o el Solsonès amb un 6,2%, entre d’altres.

Tot i això, la nostra comarca se situa per sota de la mitjana catalana, que és de 17.600€, amb una renda similar a la de comarques com l’Alt Empordà, el Pallars Jussà o la Segarra. Les comarques amb una renda per habitant més elevada són el Barcelonès amb 19.800€, el Baix Llobregat amb 18.300€ i el Vallès Occiental I el Garraf amb 17.900€.

En canvi, a la part baixa, hi trobem el Montsià amb 12.900€, la Noguera i l’Alt Urgell amb 13.800 i el Baix Ebre amb 13.900€.

Les dades de l’Idescat també contemplen la renda per càpita dels municipis de més de 1.000 habitants. En el cas de Falset, aquesta es va situar l’any 2018 en els 15.000€. L’any 2018 a Catalunya els municipis més rics eren Peralada, Riudarenes i Sant Just Desvern, mentre que els més pobres van ser Aitona, Lloret de Mar i la Sénia.

Detalls

Publicat el 10 Mai 2021

Visites: 1729

Les dades de l’atur a la comarca del Priorat segueixen millorant i el passat mes d’abril el nombre d’aturats va disminuïr en 27 persones, el que actualment suposa que a la comarca hi hagi 469 persones sense feina i un atur registral del 10,46%.

Per municipis, aquells on milloren més les dades són Falset, on 10 persones es van reincorporar al mercat laboral el mes d’abril, el Masroig amb 4 persones que van trobar feina i Porrera, Margalef, Gratallops i Bellmunt, amb dues persones cadascú. Per contra, l’atur va augmentar amb una persona als Guiamets i a la Figuera.

Falset, en tant que és el municipi més gran de la comarca, és el que concentra més persones en situació d’atur. En total, 160. El segueixen Cornudella amb 49, Marçà amb 45 i el Masroig amb 26. A la part baixa de la taula hi trobem el Lloar i la Vilella Alta amb, només, 3 persones sense feina.

En el conjunt de Catalunya es va registrar un descens de l’atur registrat de 8.715 persones el mes d’abril (-1,7%), el que deixa el nombre de persones en atur en 497.185.

El nombre de persones afiliades a la Seguretat Social va pujar en 21.928 persones (+0,65%) de mitjana, el que implica que ara hi ha 3.398.065 persones afiliades a Catalunya.

Detalls

Publicat el 10 Mai 2021

Visites: 1673