Un any més, el Consell Comarcal del Priorat participarà en l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya que se celebrarà l’11 de setembre a Capçanes. La representació de l’ens comarcal estarà encapçalada pel president, Sergi Méndez, que estarà acompanyat de l’alcalde de Capçanes, Sergi Barceló, i d’una bona representació d’alcaldes, alcaldesses i consellers de la comarca.

L’acte, que arrencarà a les 11 del matí i comptarà amb una ofrena floral al monument al Carrasclet que hi ha a l’entrada de la població i els parlaments dels representants polítics prioratins.

També l’esquerra independentista (EI) del Priorat ha convocat el seu tradicional acte de la Diada als peus del monument al Carrasclet. A partir de les 12h tindrà lloc l’ofrena i homenatge al coronel Pere Joan Barceló per part de l’EI de la comarca així com d’altres entitats comarcals i d’arreu del Camp de Tarragona.

A nivell municipal, també s’han organitzat diversos actes per commemorar la Diada Nacional de Catalunya. En el cas de Falset, l’acte institucional de l’11 de setembre tindrà lloc a partir de les 19h al Castell amb la hissada de la Senyera, la lectura del manifest institucional i l’ofrena floral a la placa commemorativa de l’assalt del coronel Vidal l’any 1714. A continuació, tindrà lloc el concert de la Diada amb la Banda de música Vila de Falset.

Per la seva banda, Cornudella celebrarà l’11 de setembre amb la tradicional paella popular, que enguany arriba ja a la seva 34a edició.

Detalls

Publicat el 09 Setembre 2025

Vist: 669

El Govern de la Generalitat ja ha culminat les sessions de participació del Pla territorial sectorial agrari del Priorat, que buscaven recollir les opinions de la ciutadania i consensuar-ne les linies d’acció.

Així doncs, per millorar el procés de recollida de propostes i integrar les inquietuds del territori, es va iniciar un procés de participació ciutadana organitzat en quatre sessions presencials, que van tenir lloc a Falset l’11 de juny, a Cabacés el 18 de juny, a Cornudella de Montsant el 26 de juny i, finalment, al Molar el 2 de juliol.

Totes quatre sessions van ser obertes a tothom, i en cadascuna hi van participar una trentena de persones. Els grups de treball que s’hi van organitzar van valorar diverses propostes sobre la percepció de la ciutadania respecte de l’espai agrari al Priorat. Totes les opinions recollides en aquestes sessions, i també tot allò que la població faci arribar a través del web del procés participatiu serviran per elaborar Pla territorial sectorial agrari del Priorat.

Aquest és el primer pla que es desenvolupa per donar compliment a la Llei dels espais agraris de 2019, per poder establir el Pla territorial sectorial agrari (PTSA) de Catalunya com a instrument d’ordenació en el qual es té en compte l’estimació de recursos disponibles, de necessitats i de dèficits territorialitzats del sector agrari.

El PTSA de Catalunya serà la base de la planificació per establir la conservació de l’activitat agrària. La Llei dels espais agraris permet treballar amb els plans territorials sectorials agraris específics, com és ara el cas del Priorat, que defineixen àrees concretes del territori, del qual es realitza una diagnosi que permetrà determinar les prioritats d’actuació i la definició dels estàndards i normes de distribució territorial. Aquests plans són instruments de planificació que posen en valor l’espai agrari, garantint la continuïtat del seu ús i evitant el seu abandonament.

Detalls

Publicat el 11 Juliol 2025

Vist: 882

L’Ajuntament de Cornudella de Montsant rebutja que el municipi sigui inclòs en el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Així ho va aprovar el ple del consistori el passat dijous gràcies als vots dels membres de l’equip de govern. En delcaracions a Ràdio Falset, l’alcaldessa, Meritxell Cardona, explica que la decisió s’ha pres després d’analitzar tots els pros i contres i d’haver escoltat els veïns i veïnes del municipi: “després d'haver fet tota una sèrie de consultes, demanar informació, tenir reunions amb el Departament de Territori, d’escoltar a la població de Cornudella i després d'haver vist totes les conseqüències que això pot comportar, hem decidit que és una proposta que a nosaltres no ens encaixa”.

Cardona creu que el model gestió i governança del nou parc natural no contempla una representació suficient ni de l’Ajuntament ni dels propietaris de les finques que s’hi inclouen. “No ens hi veiem inclosos ni en el model ni amb la representació dels nostres veïns com a propietaris”, diu l’alcaldessa, que afegeix que cal tenir en compte que “pràcticament la totalitat de les finques del terme de Cornudella afectades pel nou parc són propietats privades”. Així, sentencia que “els propietaris forestals, el sector d’escalada, el turisme, els representants dels cellers del municipi i els veïns en general no s'hi veuen rempresentats”.

De la mateixa manera, la batllessa de Cornudella també considera que tampoc es valora ni es protegeix prou el mosaic agrari que tant es defensa des de la comarca del Priorat: “tenim un mosaic agrari prioratí que és l'emblema del nostre territori i el pla de gestió del parc natural de les muntanyes de Prades no ho valora amb la suficient importància”. En aquesta línia, Cardona considera que el sector agrari “tindria moltes més dificultats per dur a terme la seva tasca, ja sigui per fer rompudes, per construïr nous cellers o per plantar nous conreus”.

I en el mateix sentit, Cardona també considera que la gestió forestal és clau per evitar grans incendis i que, en canvi, el projecte del nou parc natural és molt conservacionista en aquest aspecte. “No és té en compte la importància de la neteja de les masses forestals, els boscos estan massa sobrepoblats, i el model que ens proposen és de preservació absoluta, pràcticament d’inacció”, explica. “Si comença un incendi al Priorat no el pararan fins a Montblanc”, sentencia.

Per altra banda, l’alcaldessa explica que tampoc han obtingut resposta sobre les demandes que van fer al voltant de com ha de ser la gestió dels recursos hídrics i del riu Siurana ni sobre el pla d’usos per al pantà.

L’alcaldessa de Cornudella, a més, critica el model de parcs naturals de Catalunya i la infradotació de recursos que pateixen alguns, com el de la Serra de Montsant, del qual Cornudella també en forma part. “Els parcs naturals de casa nostra estan fets des de les oficines de Barcelona i amb una gestió d'uns directors que destinen la major part dels recursos a la realització d’estudis i diagnòstics mentre que reverteixen molt poc en el territori”, afirma. “El Parc Natural de Montsant és un parc infradotat que podria haver fet moltíssimes coses però que té les mans lligades per la falta de recursos que pateix”.

És per tot això que l’ajuntament ha iniciat una recollida de signatures. “La recollida de signatures és la mostra viva de quina és la voluntat de la gent del municipi i és una manera de manifestar i de recollir pensament”, diu Cardona.

Malgrat tot, l’alcaldessa no tanca del tot la porta a entrar al parc natural en un futur si hi ha canvis importants en el model de gestió: “si hi ha modificacions, hi ha canvis de gestió, doncs potser s’hi podria encaixar però amb aquest model actual en el qual tota la potestat la tenen les administracions superiors sense tenir en compte els municipis no hi creiem”.

El nou Parc Natural serà el segon més gran de Catalunya ja quede 24 municipis de l’Alt Camp, el Baix Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat.

Foto: Patronat de turisme de Cornudella de Montsant

Detalls

Publicat el 23 Juliol 2025

Vist: 816

El procés de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades segueix endavant. Aquest projecte, que fa anys que està sobre la taula, convertirà aquest espai natural protegit en el segon més gran de Catalunya i inclourà  fins a 3.700 hectàrees de 24 municipis de l’Alt Camp, el Baix Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat. En el cas de la nostra comarca, el futur parc afecta part dels termes municipals de Cornudella de Montsant, Ulldemolins i Porrera.

Tot i que el projecte és una aposta important del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, des del territori, els municipis ho veuen amb algunes reserves i matisos. I és que en el cas del Priorat, el nou parc natural, haurà de conviure, amb el de la Serra de Montsant, creat l’any 2002. De fet, pobles com Cornudella i Ulldemolins tindran part dels seus termes municipals en els dos espais. És per això que, tot i que no s’hi oposen, els ajuntaments demanen ser escoltats i que es tinguin en compte les seves realitats.

L’alcalde d’Ulldemolins, Sergi Méndez, per exemple, destaca que el nou parc “ens permetrà poder tenir un model de gestió de tot un territori que fa molt temps que està abandonat i que fins ara ha estat invisible. A més, suposarà una oportunitat per a la diversificació econòmica, tant pel sector primari com pel terciari”. Amb tot, Méndez, creu que cal seguir treballant sobre la proposta que el departament va presentar el passat mes de gener: “creiem que es pot aterrar molt millor a la realitat del nostre poble i de la nostra comarca”.

En el mateix sentit s’expressa l’alcaldessa de Cornudella, Meritxell Cardona, que també demana millorar l’encaix dels municipis del Priorat en el projecte del nou parc natural de les Muntanyes de Prades: “totes les eines que puguin servir per protegir el territori i donar recursos per al seu desenvolupament són sempre benvingudes. El que passa, es que cal veure quin encaix tenim els diversos municipis dins aquest projecte en el qual, creiem, que no s’han tingut en compte molts dels valors que es defensen des del Priorat”.

El cas de Porrera és especialment particular, ja que una petita part del seu terme municipal ha estat inclosa al parc, a parer del seu alcalde, Joan Carles Garcia, més per fer-ne més entenedors els límits que no pas pel seu valor natural. Garcia creu que malgrat tots els valors positius que pot aportar formar part d’un parc natural, a Porrera, aquest projecte els cau una mica lluny. “Un parc natural pot aportar més projecció i revaloritzar el territori i els productes que s’hi s’elaboren però nosaltres, això, ja ho tenim gràcies al vi i, penso, que tot i que el projecte està bé, no és indispensable per als nostres municipis”, explica. A més, afegeix: “ens sentim molt més identificats amb el Parc Natural de la Serra de Montsant”.

Així doncs, durant els darrers mesos els ajuntaments prioratins, així com entitats i particulars, han aprofitat per fer arribar les seves propostes, consideracions i opinions respecte al projecte del nou parc natural. Entre d’altres qüestions, des de l’Ajuntament d’Ulldemolins s’ha al·legat que s’hagin inclòs dins dels límits del parc instal·lacions com el pou municipal o algunes granges i explotacions ramaderes, infraestructures que necessiten de manteniment i millores constants. L’alcalde també fa referència a alguns terrenys agraris sobre els quals està previst que arribi el regadiu properament.

De fet, Méndez, insisteix en què cal que els municipis del Priorat puguin mantenir el seu model agrari i demana que la proposta no uniformitzi tot el territori que abarcarà el parc. “El pla especial de protecció no s’adiu del tot al model econòmic, social i agrari del nostre municipi i dels municipis del voltant. Per exemple, hem detectat que hi ha una homgeneïtat a l’hora de tractar l’agricultura sense tenir en compte que en un espai tan ampli hi ha models molt diferents. No podem comparar el model agrari de la Selva del Camp amb el d’Ulldemolins o la Pobla de Cèrvoles. Hauríem de ser molt més quirúrgics”, afirma.

També des de Cornudella, Meritxell Cardona reivindica que cal que el projecte contempli qüestions que són importants per al seu municipi. Per una banda, recorda que la gran majoria dels terrenys inclosos en el nou parc natural són de propietat privada i demana que l’òrgan de gestió del parc en contempli la seva participació: “El 85% del territori és de propietat privada i això l’òrgan de governança no ho ha tingut en compte. Els propietaris tenen molt poca participació i esperem que això s’acabi de perfilar en les millores que s’han de fer abans de presentar la proposta final”.

En el mateix sentit, Cardona explica que el projecte no agrada massa als cellers de la zona del Priorat Nord que formen part de la DO Montsant. “Els propis cellers no veuen quin encaix poden tenir en un parc natural que no s’identifica amb els seus valors de treball, de defensa del mosaic agrari ni té en compte les necessitats dels agricultors alhora, per exemple, de fer rompudes o construïr els seus cellers”.

Altres qüestions que estan sobre la taula són l’encaix del pantà de Siurana i del riu, que com recorda l’alcaldessa, continua sent desviat cap a l’embassament de Riudecanyes: “hem demanat un pla d’usos del pantà que tingui en compte les activitats que s’hi fan i la seva protecció, però també volem veure com es gestionaran els residus, per exemple”. “També pensem que cal deixar ben clar com es protegeix el riu Siurana, un dels elements fonamentals del parc natural, i que té una problemàtica, com tots sabem, amb el tema del transvasament”, afegeix.

O com es gestionarà l’escalada. Cardona recorda que Siurana és un dels santuaris mundials de l’escalada creu que ara és el moment de posar-hi ordre. Tal i com explica, el projecte inclou un registre de totes les vies d’escalada que els principals grups d’escaladors consideren que cal preservar. L’alcaldessa, però, lamenta que no s’hagi consultat als propietaris dels terrenys on s’ubiquen: “els propietaris també hi tenen a dir, ja que mai ningú els ha demanat permís per poder escalar en aquestes finques”.

Una manera de protegir-se de projectes agressius amb el territori

Per altra banda, però, i tal i com va passar fa més de 20 anys quan es va crear el Parc Natural de Montsant, el projecte és veu, en general, com una eina de protecció respecte a possibles agressions al territori com per exemple la instal·lació de macrocentrals d’energia renovable. Segons l’alcalde d’Ulldemolins, “ja no és només una manera de protegir i defensar els espais naturals d’aquestes agressions, sinó que només cal veure com està la Serra de la Llena després d’aquest episodi de sequera. És lamentable i és evident que cal una gestió perquè no només sigui un polvorí i perquè pugui aportar i oferir els serveis ecosistèmics a la població”.

A Porrera, fa poc, es va plantejar un projecte eòlic a la zona de la Vall del Cortiella i Puigcerver, ja en terme municpal d’Alforja. Segons l’alcalde, probablement, formar part del parc suposaria un nivell més alt de protecció tot i que “des del municipi ja es van modificar totes les normatives per fer més difícil la instal·lació de parcs eòlics a la serra del Molló”.

L’alcaldessa de Cornudella es mostra escèptica sobre si la figura del parc natural es suficient per evitar que s’hi puguin instal·lar projectes d’interés públic: “dubtem que la protecció del parc natural sigui efectiva i suficient davant de segons quins projectes que venen amb l’aval de l’Estat i que es consideren d’interés públic. No acabem de veure si n’hi hauria prou amb aquesta figura de protecció”.

Més de 20 anys del Parc Natural de la Serra de Montsant

El Parc Natural de les Muntanyes de Prades arriba dues dècades després de la creació del de la Serra de Montsant, del qual Ulldemolins i Cornudella també en formen part. Tant Sergi Méndez com Meritxell Cardona valoren el que això ha suposat per als seus municipis. “Creiem que en el seu moment va servir per preservar i conservar la puresa del massís de Montsant. Avui dia, però, se’n poden dir coses a favor i coses que podrien haver estat millors”, diu Cardona. Per la seva banda, Méndez està convençut que “sobretot, des del punt de vista immaterial, de retorn al municipi i a tota l’àrea, la creació i el paper que ha jugat el Parc Natural de la Serra de Montsant ha sigut molt important”. Amb tot, els dos alcaldes lamenten que és un dels parcs naturals més infradotats de Catalunya.

Finalment, tant l’alcalde d’Ulldemolins com la batllessa de Cornudella valoren el paper que jugaran els dos municipis com a connectors entre el Parc Natural de la Serra de Montsant i el Parc Natural de les Muntanyes de Prades. “Ulldemolins i Cornudella serem connectors i corredor ecològic entre els dos parc naturals. Crec que ens ha d’engrescar més que preocupar. Hem de veure com es gestionarà i veure quines oportunitats això ens pot oferir. Ho hem d’explorar tot i que penso que pot ser molt interessant”, diu Méndez, que afegeix que “hem de veure també com podem fer aquest transvasament de recursos, de gestió, projectes i d’oportunitats entre un parc que ja té més de 20 anys d’història i un que s’ha de crear de nou”.

Meritxell Cardona creu que és imprescindible que treballin de forma conjunta: “Seria fonamental, perquè al final no deixa de ser un treball en el mateix sentit. Al final, l’objectiu és protegir els territoris amb un alt valor natural del Camp de Tarragona i, en aquest sentit, crec que al Priorat també hauriem de reivindicar l’EIN de la Serra de Llaberia”.

Quin és el calendari?

El projecte del nou Parc Natural de les Muntanyes de Prades ha finalitzat fa poques setmanes el procés de participació ciutadana. Ara, des del Departament de Territori, Habitatge i Trasició ecològica de la Generalitat és valoraran tots les propostes i aportacions realitzades per administracions, empreses, entitats i particulars i s’inclouran o no en la proposta final, que posteriorment, es sotmetrà a un procés d’audiència pública on tothom qui ho cregui convenient hi podrà presentar les al·legacions oportunes.

Està previst que aquesta proposta final pugui veure la llum cap al mes d’octubre i si no hi ha gaires entrebancs el Govern de la Generalitat podria aprovar el decret de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades a principis del 2026.

Detalls

Publicat el 19 Juny 2025

Vist: 1164

Com cada estiu, el Parc Natural dela Serra de Montsant organitza un nou cicle de xerrades sobre patrimoni cultural amb la col·laboració de Carrutxa. Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria. Durant les properes setmanes els diversos municipis de l’àmbit del parc acolliran diverses conferències relacionades amb la història i cultura dels pobles de Montsant i l’empremta que això ha deixat en el paisatge.

Així doncs, tant la Vilella Baixa com la Morera acolliran xerrades que situen aquestes poblacions en temps medievals: el seus orígens, jurisdiccions territorials a les quals pertanyien, l’exercici del poder feudal... però també hi haurà una aproximació a la gent que hi habitava i a la seva vida quotidiana.

A mitjans d’agost, a Albarca, es farà ressò del patrimoni arqueològic de Montsant, i en concret, de les recerques efectuades per Salvador Vilaseca, enguany que es compleixen 50 anys de la seva mort.

Les altres tres xerrades que es proposen ens aproximen a la toponímia popular: “El nom de les roques. Una lectura cultural del paisatge”. Aquesta xerrada es fixa en els noms amb que anomenem les diferents parts del nostre entorn. Concretament, amb l'exemple dels noms de les roques de Montsant ens aproparem a aquesta part del patrimoni cultural que ens ha arribat oralment i mitjançant de la documentació. Aquesta xerrada farà durant la segona quinzena de juliol a la Vilella Alta, la Bisbal de Montsant i Margalef.

Detalls

Publicat el 15 Juliol 2025

Vist: 915

Aquesta setmana han arrencat les obres de millora del pont de l’Íntim a Cornudella i que durant 5 mesos obligaran a tallar la circulació a la C-242, al seu pas pel municipi.

Com ja va explicar l’alcaldessa, Txell Cardona, ara fa uns mesos a Ràdio Falset, s’ha dissenyat un pla de circulació per garantir la mobilitat a la zona. Així, per una banda, s’ha habilitat un pas alternatiu pel camí de la presa del pantà de Siurana “S’utilitza la pista que passa per sobre la presa del l’embassament, la qual cosa és una opció per als vehicles particulars i petits. Així mateix, també ha calgut adaptar el transport públic i el transport escolar per tal que els alumnes que venen de Prades i Ulldemolins puguin arribar al centre educatiu”, afirma Cardona.  Per altra banda, també s’ha habilitat un circuit de sentit únic i circular per dins el nucli de Cornudella.

Amb tot, qui tindrà més dificultats per circular per la zona nord del Priorat i el Baix Camp mentres durin les obres seran els vehicles de gran tonatge. “La carretera C-242 comunica la zona del nord del Camp de Tarragona amb el Pla de Lleida. És una carretera molt freqüentada però que necessita una millora i, fins a dia d’avui no hi ha alternativa”, explica l’alcaldessa, que continua afirmant que “per tant, mentre durin les obres els vehicles de gran tonatge que hagin d’arribar a aquests municipis ho hauran de fer per la part de Montblanc, les Muntanyes de Prades o per la zona de la Serra la Llena”.

Els treballs preveuen l’enxamplament del vial sobre el pont per millorar-ne la circulació dels vehicles i permetre també el pas de vianants. L’alcaldessa recordava que era una obra llargament reivindicada: “ja fa més de trenta anys que això és demana ja que, precisament, aquest tram urbà de la carretera, que té un gran volum de trànsit, no té ni vials peatonals ni una barana que garanteixi la seguretat de les persones que hi transiten”.

Detalls

Publicat el 17 Juny 2025

Vist: 880