Benvinguts al butlletí de Ràdio Falset, iniciar i mantenir les actuacions de protecció de la flora i la fauna autòctona del Priorat, alhora que continuar la catalogació del patrimoni cultural són el dos grans eixos que ha seguit la direcció del parca natural de la Serra del Montsant en els primers cinc anys de gestió del parc. Així ho va expressa Neus Miró, directora del parc natural en les quartes jornades de l'espai natural que ahir van començar a Falset i que s'allargaran fins el proper divendres. La directora del parc natural prioratí també va parlar de les línies de treball del futur de les que va destacar la redacció del pla rector d'ús i gestió del parc i la finalització de les obres de la seu a la Morera del Montsant .

La sessió inaugural de les jornades van comptar amb la participació de Josep Lluís Pau, director dels serveis territorials del departament de medi ambient i habitatge de la generalitat a Tarragona. Pau va aplaudir la gestió feta fins ara.

La directora del parc va avançar que en breu es preveu la redacció del pla rector d'ús i gestió però va recordar que el parc ja disposa d'un document de propostes i criteris de gestió que inclou entre d'altres punts inclou la promoció de l'agenda 21 dels municipis del parc, la promoció de l'espiritualitat, com a valor afegit del parc.

Demà la jornada es centra en l'element vertebrador de la jornada: l'aigua al Montsant: usos, gestió i biodiversitat.

La plataforma en defensa del paisatge del Priorat s'ha sumat a les crítiques del Independents del Priorat- Esquerra Republicana de Catalunya respecte la petició de recreixement de la presa de Margalef. Segons la plataforma el recreixement de l'embassament comportarà la destrucció d'entre 300 i 400 metres d'ecosistema fluvial aigües amunt de l'actual cua del pantà. A més, l'augment de capacitat del pantà comportaria la inundació de la cova de la Taverna, espai on es va descobrir la figura coneguda com el cérvol de la cova de la Taverna, que data de l'època del Paleolític superior. La plataforma en defensa del paisatge del Priorat també critica que, segons les seves dades, la meitat de l'aigua emmagatzemada al pantà de Margalef s'utilitza al municipi de la Palma d'Ebre, a la Ribera d'Ebre, el que suposa un transvasament.