17-12-02
Benvinguts al butlletí informatiu.
Falset encara no té alcaldable de Convergència i Unió per les eleccions municipals del pròxim 25 de maig. Això és el que es va despendre de l'acte de proclamació de candidats que es va celebrar ahir a Ulldemolins. La coalició va mantenir alguns contactes amb l'actual alcalde de Falset, Jaume Domènech, d'Independents per Falset, però sembla que aquestes no van prosperar. Segons el diari El PUnt, és segur que Joan Pi, candidat per Convergència el 1999, no es tornarà a presentar. Un altre dels municipis pel qual no s'ha proclamat cap candidat és Cornudella de Montsant.
A nivell comarcal, Convergència té la intenció d'aconseguir les 16 alcaldies que va guanyar en els anteriors comicis. En aquest sentit, s'han previst presentar fins a 19 candidatures, cinc de les quals no s'han definit. D'altra banda, no hi han hagut canvis en les candidatures, i els 16 alcaldes que governen actualment al Priorat, tornaran a presentar-se en els pròxims comicis.
Un altre dels objectius de la coalició és mantenir-se la presidència del Consell Comarcal del Priorat. Cal destacar que el Consell ha afrontat la polèmica sobre els parcs eòlics que va dividir les forces polítiques en dues bandes: la dels independents, els socialistes i la Plataforma, i per una banda, Convergència i Unió.
L'alcalde de Falset, Jaume Domènech creu que cal revisar el paper de l'escola d'enologia de Falset i que cal convertir-la en l'eix vertebrador d'aquesta cultura del vi que s'està intentant implantar a la comarca. Així ho manifestat en una entrevista al diari La Vanguardia. Aquestes són algunes de les propostes de l'alcalde per assegurar un futur per l'escola d'enologia que corre perill de ser clausurada per la manca d'alumnes i per l'aparició d'altres centres que ofereixen estudis similars o superiors.
Domènech proposa que els actuals estudis es complementin amb altres idiomes , comerç, gastronomia i turisme. D'altra banda, també s'ha pensat en implicar el sector productiu de la comarca amb l'escola, i aconseguir per exemple que els professionals de la comarca donin classes magistrals. Un altre factor important a tenir en compte és el finançament del centre. En aquest sentit, l'alcalde falsetà defensa la necessitat de trobar un acord amb les institucions públiques i també amb el sector privat.
Per la seva banda, el departament d'Ensenyament de la Generalitat ha pres algunes mesures per fer front aquesta crisi d'alumnat. D'entrada, per al curs vinent, s'ha preparat un pla per donar a conèixer els estudis de Falset tant a Catalunya com a la resta d'Espanya. En aquest sentit, i pensant en l'acollida d'estudiants forans, la generalitat i l'ajuntament estan negociant l'obertura d'una residència d'estudiants.
Tal i com els hi vam anunciar divendres, Móra d'Ebre va acollir la celebració de l'Eurocongrés 2000. Durant aquesta jornada, s'hi va celebrar una taula rodona sobre el desenvolupament de la comarca de la Ribera d'Ebre, de la qual alguns participants no en van sortir massa satisfets. Segons unes declaracions recollides al diari El Punt, Joan Josep Duran, un membre del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, va expressar el malestar de l'entitat que representa amb el president del consell comarcal de la ribera i alcalda de móra d'ebre, Santiago Campos, perquè tant ell, com el secretari del govern de la Generalitat, Antoni Vives van limitar-se a presentar la taula rodona, i van marxar sense participar en el debat. Una de les conclusions més destacades d'aquesta sessió és que la comarca de la ribera d'ebre genera uns recursos, que posteriorment no reverteixen en el territori.
Les vinyes del Priorat apareixen retratades en un llibre que on s'hi recullen imatges i fotografies del camp català de la primera meitat de segle XX. Es tracta de l'obra que porta per títol "La catalunya rural en fotografies" i que ha estat elaborada per Llorenç Ferrer. Es tracta d'una col·lecció de més de tres-centes fotografies en blanc i negre que s'han classificat segons els tipus de conreu i usos del camp, i procura abastar tot el país. D'aquesta manera, i sota epígrafs com el blat, la vinya, l'oli, l'aviram, la transhumància, l'arròs, els mercats i fires, la família i el mas, l'autor ha intentat reflectir, sobretot, la vida dura i abnegada de la gent del camp, els seus hàbits, els seus rituals i les seves tradicions ancestrals.
Fins aquí el nostre butlletí informatiu.
