El Parc Natural de la Serra de Montsant i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) han detectat la presència de llúdrigues dins del parc, en concret, al voltant del riu de Montsant. Quim Vaqué, tècnic de projectes ambientals de l’entitat ecologista, explica en declaracions a Ràdio Falset, que “gràcies a les càmeres de fototrampeig que tenim instal·lades en diversos punts del riu, vam detectar cap a principis d’agost, a Margalef, que hi havia un exemplar de llúdriga”.

Així doncs, aquests resultats confirmen el retorn d’aquest mamífer als rius Montsant i Siurana durant la darrera dècada després d’haver-hi desaparegut a finals dels anys 80 del segle passat. Segons Vaqué, “les polítiques ambientals que s'han dut a terme en les últimes dècades, la prohibició de certs productes químics i la regulació de determinades activitats humanes són factors que afavoreixen la vida natural, però a la vegada, el fet que aquesta espècie estigui en expansió arreu de Catalunya també facilita que poc a poc s’hagi anat desplaçant cap a territoris d’on havia desaparegut”. A més, afegeix que “feia molts anys que el riu Siurana no es connectava amb l’Ebre i enguany, com que hi ha hagut bastanta  pluja, el riu ha pogut arribar fins a la seva desembocadura, fet que ha permès que la llúdriga pugui tornar a entrar dintre d'aquest sistema fluvial”.

La llúdriga és un mamífer que viu en rius, llacs i aiguamolls, on l'abundant vegetació de ribera els proporciona aliments i protecció contra els depredadors. Les llúdrigues es consideren bioindicadors, ja que la seva presència indica una bona qualitat de l’ecosistema. Segons Vaqué, “la seva presència ajudarà a controlar i regular la població d’altres espècies que habiten en l’ecosistema dels rius Siurana i Montsant”.

Un pla de gestió i conservació ecològica del riu Siurana

El GEPEC-EdC ha realitzat aquests seguiments a la zona del riu Montsant per encàrrec del Parc Natural de la Serra de Montsant. A la vegada, però, des de l’entitat s’està treballant en el projecte del Pla de gestió i conservació ecològica de la Conca del Riu Siurana i les Planes del Priorat. En el marc d’aquest projecte, Vaqué destaca que han obtingut resultats “molt interessants” pel que fa a la biodiversitat que hi ha a la zona del Riu Siurana. “Ens trobem en un lloc que és un petit oasis de vida. És un lloc molt poc impactat i, per tant, els resultats que ens surten són molt bons”, explica mentre afegeix que “per exemple, aquí al Priorat, tenim una de les poblacions de rata d’aigua, de bufó, més potents de Catalunya a la vegada que moltes espècies invasores, que ja han aparegut a molts llocs i que estan en expansió, aquí encara no han arribat, com és el cas del bisó americà”.

Amb tot, no tot és positiu, diu Vaqué: “també hi ha espècies invasores que sí que ja es troben entre nosaltres i que estan proliferant. La petxina asiàtica, per exemple, que és un mol·lusc que canvia les propietats de l'aigua i, en conseqüència, això té un efecte en les plantes que s'hi poden trobar”.

Una biodiversitat que, a més, també es veu afectada pels efectes del canvi climàtic. “L'escalfament global és una cosa molt complexa i no sabem, exactament, què ens trobarem. De tota manera, però, hem de tenir en compte que les accions que fem avui tindran efectes d’aquí uns anys”, explica. Així mateix, afirma que “el que sí que podem determinar és que hi haurà una menor disponibilitat de recursos hídrics, que l'aridesa serà cada cop més intensa i les èpoques de sequera cada vegada més freqüents. Per tant, en el futur, els animals i les plantes que es puguin adaptar a aquest nou clima mediterrani proliferaran i es quedaran mentre que altres espècies més sensibles, en canvi, potser acaben desapareixent”.

Una falta d’aigua que, en el cas del Siurana, es veu accentuada pel tranvasament del riu cap a l’embassament de Riudecanyes. Tal i com diu el tècnic de projectes ambientals del GEPEC, “és molt difícil planificar i gestionar la fauna i la flora d’un riu si tenim en compte que la gran majoria dels recursos hídrics són expoliats. És molt complex i paradoxal intentar gestionar l'ecologia fluvial sense aigua”.

Amb tot, la detecció de la presència de la llúdriga és un bri d’esperança que evidencia la necessitat de continuar treballant per preservar els valors ecològics dels nostres rius.

Imatge d'un exemplar de llúdriga captat per les càmeres de fototrampeig instal·lades a la zona del riu Montsant.