El president del Consell Comarcal del Priorat, Sergi Méndez, ha participat aquesta setmana a Brussel·les en els seminaris d’acció política sobre com apropar a la ciutadania el Pacte Rural Europeu, que impulsa la Comissió Europea. En el marc d’aquestes jornades, es va presentar l’experiència de la Carta del Paisatge del Priorat.
Tal i com explica el president de l’ens comarcal, la bona feina feta en els darrers anys al Priorat “és un exemple per a altres regions europees”. “La Carta del Paisatge, en vigor des del 2012, és un instrument que permet determinar quins són els objectius que volem treballar com a territori per conservar el nostre paisatge, un paisatge entès en un sentit molt ampli, no tan sols des del punt de vista estètic o natural, si no també des del punt de vista social i econòmic”, destaca en declaracions a Ràdio Falset.
En aquest sentit, Méndez, afirma que la Carta del Paisatge és la llavor que ha portat la comarca a presentar candidatura per ser declarada patrimoni mundial de la UNESCO i que l’ha convertit en un referent: “Tot aquest procés, que va començar amb el moviment en contra de la implantació de parcs eòlics al Montsant i que va continuar amb la Carta, va ser l’espurna que va servir per desenvolupar un model propi de gestió del territori que avui dia, com hem pogut comprovar a Brussel·les, és un referent europeu”.
El Pacte Rural Europeu treballa per fer front als reptes i oportunitats per al desenvolupament rural a nivell de tota la Unió Europea. “És una iniciativa que vol posar en marxa mecanismes de garantia i treball que incideixin directament en el desenvolupament rural”, explica Méndez, que continua: “vindria a ser un símil a la feina que s’està fent a nivell català amb l’Agenda Rural, és a dir, establir accions concretes per fer front als reptes que s’estan vivint des de la ruralitat, com per exemple la connectivitat, la mobilitat, l’accés a l’habitatge, les sobiranies energètica i alimentària, i també amb una especial incidència en el model de governança, és aquí on el Priorat és un clar exemple, per plasmar aquestes inciativies en un model participatiu i de cogovernança entre agents públics i privats”.
Així, durant les jornades, també es van posar exemples d’altres regions rurals europees. “Vam conèixer les experiències de la Vall del Loira i d’una àrea de muntanya de la zona dels Apenins italians. Tots compartim aquests models de participació público-privada i també som el que s’anomena bottom-up, és a dir, que moviments sorgeixen de la societat civil i van pujant per les administracions”, explica el president del Consell Comarcal.
La participació del Priorat en aquestes jornades europees s’ha dut a terme de la mà de l’Observatori del Paisatge i de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya.