Cornudella, Falset, la Morera de Montsant, la Vilella Baixa, Margalef i Poboleda són els sis municipis de la comarca del Priorat que s’inclouen dins dels 226 de tot Catalunya que hauran de regular els habitatges d’ús turístic (HUTS) que hi ha als seus nuclis. Per fer-ho caldrà l’obtenció d’una llicència urbanística prèvia i d’una autorització turística segons estableix el Decret-llei que va aprovar el Govern de la Generalitat la setmana passada.
Es tracta de municipis que presenten problemes d’accés a un habitatge permanent o que ja tenen més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants, o bé que compleixen el dos requisits. Per exemple, Cornudella, amb gairebé 980 habitants, té una seixantena d’habitatges d’ús turístic. Això vol dir que multiplica per tres el nombre d’HUTS que preveu el decret del govern. La seva alcaldessa, Meritxell Cardona, en declaracions a Ràdio Falset, es mostra molt satisfeta de que l’executiu català hagi decidit intervenir. “És una mesura molt necessària perquè és un problema existent des de fa temps i que en els darrers anys s’ha agreujat força”, afirma. L’alcaldessa, destaca que “en un inici, semblava que podia ser una sortida per rehabilitar els habitatges que estaven en mal estat però ha arribat un moment en que aquesta situació s’ha descontrolat i ara ens trobem en què no disposem d’habitatges destinats a l’ús habitual, ja que tota l’oferta s’ha encaminat a l’ús turístic”.
Falset, en canvi, té, segons les dades facilitades pel consistori, 18 HUTS i, per tant, no supera el barem imposat pel nou decret. El problema de la capital de la comarca és que és un municipi amb el mercat de l’habitatge tensionat, és a dir, que hi ha una manca d’habitatge important des de fa temps. La regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Falset, Maria Peñas, també valora positivament la mesura del Govern, i creu que al municipi hi han de poder conviure els habitatges d’ús residencial i els destinats a l’ús turístic. “És positiu sempre que puguin conviure les dues modalitats. Falset, en tant que és la capital del Priorat, ha de poder acollir les persones que visiten la comarca però també tots aquells veïns i veïnes del poble han de poder tenir accés a l’habitatge”, explica.
Cornudella i l'excés d'habitatges d’ús turístic
I és que l’aparició del fenomen dels pisos d’ús turístic és una de les causes de la disminució del nombre d’habitatges que es lloguen com a allotjament permanent. Això és degut al fet que els pisos d’ús turístic no són de nova construcció, sinó allotjaments existents que canvien de funció. Aquesta tendència dificulta encara més l’accés de les persones i famílies a una llar habitual en un moment de creixement de la demanda de lloguer i en municipis i comarques com el Priorat, això té un efecte directe en el despoblament.
L’alcaldessa de Cornudella afegeix que no estan en contra dels HUTS, i que sovint, suposen un ingrés complementari per les famílies. Malgrat això, Cardona insisteix en que cal una regulació, en part, també, per millorar la qualitat turística de la comarca del Priorat. “No neguem que en un entorn en el que històricament només s’ha viscut de l’agricultura, amb tot el que això comporta, aquesta oportunitat que dóna el turisme és un suport que millora els ingressos de les famílies. Estem contents de que això sigui així, però com totes les coses, en excès, es converteixen en un problema”, diu.
Així mateix, l’alcaldessa posa de relleu totes les passes que ha fet la comarca del Priorat pel que fa al turisme sostenible i de qualitat: “considerem que per garantir una bona qualitat de l’experiència turística a la comarca es necessària una regulació que proposi que els HUTS que es posin en marxa ofereixin un bon servei, cose que, potser actualment, no és el cas.”
En el cas de Cornudella, a més, aquesta proliferació d’HUTS va directament lligada a que el municipi és un referent mundial en la pràctica de l’escalada. Segons explica l’alcaldessa, molts escaladors estrangers han comprat cases als municipi que utilitzen durant una temproada i que després, durant la resta de l’any, lloguen com a habitatge d’ús turístic. “Aquesta gent disposen de l’habitatge durant el període que creuen oportú i la resta de l’any el lloguen com a HUT, amb el problema afegit que ho fan en canals i plataformes poc habituals i d’altres països, la qual cosa en fa més complicat el control per part del consistori”, afirma. Així, també afegeix que “és un tipus de gent que no està gens arrelada al territori i que tan sols veu una oportunitat de negoci i això fa que els pobles perdin poc a poc la seva identitat”.
Un altre problema amb què s’han trobat a Cornudella és que cada vegada hi ha més habitatges que s’usen com a allotjaments turístics fora del nucli urbà i això suposa que l’Ajuntament tingui una altra dificultat afegida per controlar la proliferació d’HUTS. “S’oferten habitatges d’ús turístic en casetes de tros, que no poden tenir llicència turística i, que per tant, són il·legals”, explica l’alcaldessa. És per això que Cardona fa una crida a les administracions superiors per tal que els ajudin a identificar i controlar tots aquests habitatges turístics il·legals: “els pobles petits no tenim la capacitat de controlar-ho i necessitem que la resta d’administracions ens ajudin en aquest sentit”.
Falset, edifcis buits i degradats
Maria Peñas, per la seva banda, explica que a Falset el principal problema és que hi ha molts edificis buits que cal rehabilitar. “L’oferta d’habitatge es pràcticament inexistent malgrat que es disposa d’immobles buits. D’edificis no en falten, però, o bé no es posen al mercat o bé estan en molt mal estat i no compleixen les condicions mínimes d’habitabilitat”, afirma mentre afegeix que “cal destacar que les necessitats del context actual han canviat i ara es busca més el confort i la practicitat per sobre de cases molt grans i difícils de mantenir”.
És per això que des de l’Ajuntament de Falset treballen en diverses mesures per facilitar la rehabilitació de cases al nucli antic i crear edificis de nova construcció. Per una banda, el consistori està treballant, de la mà del Consell Comarcal del Priorat, en l’elaboració d’un cens d’habitatges “que ens permeti tenir una imatge de la situació habitacional del municipi”. Així mateix, “estem estudiant reduïr els metres quadrats útils mínims perquè un pis pugui ser considerat habitatge ja que el POUM actual marca un mínim de 60m2. Això permetria, per exemple, fer diversos habitatges en una casa vella perquè les persones joves es puguin independenditzar”, explica Peñas. Una altra mesura que planteja el consistori falsetà són les bonificacions de l’ICIO en la rehabilitació de cases del nucli antic.
A més, l’ajuntament de Falset també treballa en la búsqueda de nous terrenys per urbanitzar. “Estem parlant amb l’Incasòl per buscar solars públics per a ubicar-hi habitatges de nova construcció i volem estudiar algunes modificacions del POUM per poder aconseguir noves parcel·les”, afirma la regidora d’Urbanisme. Finalment, el consistori també ha adquirit una casa al carrer de Dalt amb l’objectiu de fer-hi un parc públic d’habitatge, que a més incorpori mecanismes d’estalvi d’aigua i eficiència energètica i “que sigui un model d’habitatge exemplar”.
Tornant a Cornudella, el consistori també treballa en l’elaboració del cens d’habitatges i amb el desplegament de mesures per aconseguir que cases que actualment estan buides es destinin a un ús residencial. Meritxell Cardona explica que “ens trobem en què hi ha persones d’edat avançada que han hagut de deixar casa seva perquè ja no podien viure soles. Llavors, una de les mesures que hem pres ha estat contactar amb els responsables d’aquestes vivendes per intentar, des de l’Ajuntament, fer una espècie de borsa d’habitatge i posar en circulació aquestes cases”. L’alcaldessa afirma que “hi ha moltes cases que en el moment que es tanquen estan en un estat precari i és important que aquests edificis continuïn tenint vida per no trobar-nos després en que tenim edificis molt degradats”.
Respecte a la proliferació de pisos turístics a Falset, on encara se n’hi poden crear perquè no s’arriba al topall, l’Ajuntament està estudiant la fórmula que eviti que tots aquests habitatges es concentrin en el nucli antic. La regidora d’Urbanisme diu que “hem de regular el nombre d’habitatges d’ús turístic al casc antic per permetre la compatibilitat i la convivència amb l’ús residencial dels edificis del centre del municipi. Al final, el que cal és trobar l’equilibri”.
Malgrat tot, el Decret de la Generalitat paralitza qualsevol atorgament de llicències per a nous habitatges d’ús turístic fins que els ajuntaments no modifiquin els seus planejaments urbanístics. És aquí on els consistoris podran fer les modificacions que considerin oportunes per tal de garantir i fer compatibles l’ús turístic amb el residencial. Això només serà possible si, alhora, també poden justificar que compten amb prou sòl per a habitatges destinats al domicili habitual i permanent de la població resident. I, en qualsevol cas, es podran atorgar com a màxim 10 llicències de pisos turístics per cada 100 habitants.
