Informatiu cap de Setmana 28-03-2020

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va inaugurar el passat dijous la nova depuradora de Gratallops. Aquest equipament ha tingut un cost de 920.000 euros i és de tipus biològic amb procés de nitrificació amb fangs actius per aeració perllongada. La planta té una capacitat per tractar 65 m3/dia, equivalent a una població de més de 500 habitants. L’aigua tractada a la planta contribuirà a la millora mediambiental del barranc del Bosquet.

Durant la visita, el conseller Calvet va destacar que “és una inversió important, no només perquè ha suposat una inversió de gairebé 1 milió, sinó perquè les persones d’aquest territori la necessitaven”. L’activació d’aquesta depuradora “és un exemple de l’actual cicle de planificació, combinant la millora de les plantes actives amb la construcció de noves depuradores en municipis de petites dimensions”, va assegurar el conseller. També va destacar que és una obra “visualment adaptada en aquest territori, que compta amb un paisatge molt treballat amb l’home”.

L’Agència Catalana de l’Aigua, dins l’actual cicle de planificació (2016-2021), té previstes dotze actuacions de sanejament a la comarca, sis de les quals estan en curs (barranc de la Vila -Mas-Roig-, la Vilella Baixa, Margalef, Cabacés, millores a la depuradora de Falset i Escaladei). Les sis restants (Siurana Albarca, el Lloar, el Molar, la Vilella Alta i Bellmunt) estan previstes dins l’actual cicle de planificació. 

depuradora gratallops

La comarca del Priorat continuarà perdent població fins l’any 2033 segons es desprèn de la projecció que ha publicat aquesta setmana l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En concret, la nostra comarca perdrà un 1,2% de la població d’ara fins a l’any 2033, és a dir passarem dels 9.216 habitants actuals als 9.133. Per municipis, fins a 14 pobles perdran població mentre que els altres 9 en gaunyaran.

Segons l’Idescat Cabacés serà el municipi amb una pèrdua de població més important, d’un 19,5% menys, seguit de Pradell de la Teixeta (-16,2%), els Guiamets (-13,1%) i el Masroig (-11,1%).

A la part contrària, destaquen per l’important augment de població, la Morera de Montsant (+23,2%) i la Torre de Fontaubella (+16,3%). Els municipis de la comarca més poblats també guanyaran població. A Falset augmentarà un 2,3% mentre que a Cornudella s’enfilarà fins a un 4,8%, el que suposarà que el municipi torni a superar el llindar del miler d’habitants.

Val a dir també, que la projecció de l’Idescat indica que de cara al 2033 la població de la comarca estarà més envellida. Tots els municipis tindran un percentatge de persones més grans de 64 anys que es mourà entre el 20 i el 40% del total de la seva població.

En el conjunt de Catalunya, s’espera que la població arribi fins als 8,2 milions d’habitants el 2033. Això sí, serà de manera molt desigual. En les comarques de l’àrea metropolitana i de la costa és on augmentarà més mentre que a l’interior, especialment a les comarques del Pirineu i les Terres de l’Ebre, és on hi haurà una davallada més acusada de la població.

La comarca que ho farà en major mesura és la Terra Alta (-6,5%), per sobre que les Garrigues (-2,4%), el Pallars Sobirà (-2,3%), el Berguedà (-1,7%), el Priorat (-1,2%), l'Alta Ribagorça (-1%), la Conca de Barberà (-0,6%) o la Ribera d'Ebre (-0,2%). Per contra, cinc comarques creixeran un 10% o més: el Tarragonès (11%), el Baix Penedès (10,9%), el Gironès (10,5%), el Maresme (10,5%) i el Vallès Occidental (10%).

Consulta les dades de la projecció sobre l'evolució de la població municipi a municipi en la taula següent:

projecció població

Cabacés acull aquest dissabte la primera volta de la final conjunta de la Coordinadora intercomarcal de bitlles i birles. Hi participen els primers classificats de la lliga intercomarcal, la lliga del Camp de Taragona i la lliga Priorat/Ebre. En total, uns 120 jugadors de 17 equips diferents es reuniran demà al matí a Cabacés.

bitlles

Diverses entitats ecologistes han reclamat el retorn dels cabals ambientals als rius del territori. Segons afirmen en un comunicat, “la gestió dels rius i aqüífers a Catalunya es troba molt lluny de complir la Directiva Marc de l’Aigua” i critiquen que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), “porta un retard de més de 10 anys en la implantació dels cabals de manteniment als principals rius de Tarragona com el Gaià, el Foix i el Francolí”. A banda, també afirmen que la Directiva Marc de l’Aigua també es veu afectada en el moment en que hi ha diversos transvasaments entre conques: el de l'Ebre cap al Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i el del riu Siurana cap a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.

Els ecologistes també lamenten que els processos de participació de l'ACA “no deixen de ser un mecanisme de maquillatge per a que  les grans corporacions del sector facin negoci amb l'abastament i el sanejament (Aigües Ter-Llobregat, AGBAR, Aigües de Catalunya, SOREA, EMATSA, COMAIGUA, AQUALIA, ACCIONA, AQUAMBIENTE) amb la complicitat dels seus Consorcis i Ajuntaments associats”. En aquest sentit es pregunten “si no seria més senzill ajudar al cicle natural de l'aigua i promoure la reutilització de l'aigua de les depuradores urbanes, com la de Tarragona o Reus, per a usos industrials”.

El comunicat conjunt d’aquestes entitats també critica que “cal que la pagesia comenci a entendre la gestió de l'aigua 2.0, que és aquella que té en compte l'aigua com un recurs limitat i no pas com un dret concessional que va néixer a l'època feudal”. Així doncs, reivindiquen que “aquests drets han anat canviant amb els temps i no podem permetre que, davant de la crisi climàtica global, es garanteixi l'aigua per a usos agrícoles, industrials i urbans, i en canvi els cabals ambientals es considerin una almoina que de forma generosa es dona des de l’ACA”.

“L'aigua dels rius, rieres i torrents no és de l'ACA, ni de les Comunitats de Regants, ni dels propietaris dels embassaments, ni de les hidroelèctriques, ni dels senyors encorbatats que dirigeixen les grans corporacions i que negocien el preu del cànon amb els polítics de torn. L'aigua és de tots, és un bé comú, i com a tal hem de gestionar-la des del territori i per al territori”, sentencien.

Demandes a l’ACA

Per tots aquests motius, el manifest de les entitats ecologistes demana a l’ACA un Pla de disminució i retorn dels transvasaments a les seves conques d'origen (Ebre i Siurana) i el compliment dels cabals ambientals fixats per als rius Gaià, Foix, Francolí i Siurana per a l'any 2020 i en les condicions ja aprovades als plans sectorials.

També reclamen una Llei per a la reutilització de l'aigua de les depuradores urbanes per a usos industrials i agrícoles, en especial les que sanegen nuclis de més de 10.000 habitants i la creació dels Consells de Conca com a organisme territorial permanent, integrats amb les Taules de l'Aigua ja existents, amb representació dels agents socials i ambientals de cada conca. Finalment, també exigeixen la revisió i caducitat dels drets concessionals de les Comunitats de Regants, amb especial èmfasi en aquelles que comparteixen la gestió del recurs amb usos que no són estrictament agrícoles com per exemple el Pantà de Riudecanyes o el del Catllar.

Les entitats signants del manifest són GEPEC Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya, La Canonja 3 - Poble, paisatge i sostenibilitat, l’Associació Terres del Gaià, GATA Grup d’Amics de Toni Achón - Ecologistes de Tarragona, GEVEN  Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès i l’Associació Mediambiental La Sínia.

*Imatge d'arxiu de l'embassament de Siurana.

siurana

A partir del proper dilluns arrenquen les primeres Jornades gastronòmiques de la tòfona i el safrà del Priorat. Fins al 8 de març diversos restaurants de la comarca oferiran a la seva carta plats elaborats amb aquests productes. Així mateix, el proper 7 de març s'han organitzat a Falset diversos actes al voltant d'aquests productes força desconeguts a la nostra comarca. N'hem parlat amb un dels seus impulsors, Pere Pellejà. 

Escolteu l'entrevista a continuació: 

 

jornades gastro tofona i safrà

El Falset Esportiu va aconseguir una important victòria per 2 gols a 3 al camp de la Unió Astorga. Tot I que els de la capital del Priorat van avançar-se gràcies a un gol de Julià Piqué, els locals van arribar al descans amb avantatge al marcador. En la segona part, un encertat Marlington Olvera va fer els dos gols necessaris per capgirar el marcador. Tres punts per al Falset, doncs, que escala fins a la sisena posició a la classificació amb 33 punts.

També va guanyar el Porrera, que es va imposar a l’Escuela San Pedro y San Pablo per 2 a 3. Els porrerans es van avançar fins a en tres ocasions gràcies a les dianes de Mustapha Amghar i Andreu Ortiz. El Porrera és onzè a la taula amb 23 punts.

Els juvenils del Falset van perdre de nou, en aquest cas per 3 a 6 contra la Canonja. Els falsetans van arribar al descans guanyant per 3 a 2 però en la represa els visitants van posar la directa i van fer els qautre gols que van establir el resultat definitis. Els juvenils continuaran una setmana més penúltims amb 3 punts.

Finalment, també va tornar a perdre el femení del Falset. Les noies no van tenir res a fer contra el Cambrils Unió, que es va imposar per 16 gols a 1. El gol de l’honor de les falsetanes va ser obra d’Olga Pellejà. L’equip femení del Falset continua penúltim amb 4 punts.

La setmana que ve s’atura la competició esportiva degut al carnaval. 

Resultats esportius dels equips prioratins en la darrera jornada: 

Tercera Catalana. Grup 2.

- Unió Astorga 2 - 3 Falset Esportiu

- Escuela San Pedro y San Pablo 2 - 3 Porrera, UE

Juvenil Primera Divisió. Grup 10.

- Falset Esportiu 3- 6 La Canonja

Femení 7. Grup Tarragona.

- Cambrils Unió 16 – 1 Falset Esportiu 

El Parlament de Catalunya va aprovar aquesta setmana la Llei de viticultura, una normativa que protegeix i reforça la garantia de qualitat dels vins catalans I que pretén millorar la regulació del sector I actualitzar-lo segons la normativa europea.

A grans trets, la Llei permet avançar en qüestions abans no regulades com ara les autoritzacions de plantació i replantació, el potencial vitícola i la creació del Catàleg de varietats. També es perfeccionen els sistemes de garantia i control en concentrar-se la inspecció en el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i en l’INCAVI en matèria de verificació del compliment dels plecs de condicions per part dels cellers que emparen els seus vins a les diferents Denominacions d’Origen.

La nova Llei també potencia el foment de l’enoturisme i la cultura del vi per part de l’INCAVI, conjuntament amb altres departaments de la Generalitat, entitats i institucions. D’aquesta manera, es fa un pas més per posar en relleu el turisme del vi com un instrument important de connexió del consumidor amb els viticultors i cellers i de comercialització de producte.

Altres elements destacables de la Llei són aquells relacionats amb l’adaptació als efectes del canvi climàtic: per exemple, per facilitar l’adaptació de la viticultura, es pretén agilitar i facilitar la incorporació de noves varietats, especialment les recuperades i ancestrals, en el potencial vitícola català i fomentar l’agricultura de muntanya.

La indústria vitivinícola, amb un volum de negoci anual proper als 1.500 milions d’euros l’any, constitueix el tercer sector agroalimentari de Catalunya i el 19,9% del sector del vi a l’Estat espanyol.

paisatgepriorat

Publicitat
feed-image Subscriu-te al canal de notícies de Ràdio Falset