Informatiu cap de Setmana 06-04-2024

La població del Priorat va augmentar en 49 persones el 2022. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), a 1 de gener de l’any passat a la nostra comarca hi vivien 9.360 persones, el que significa un augment de 5,4 punts respecte a l’any anterior.

Malgrat això, fins a 11 pobles van perdre població. Entre d’altres, la població va baixar a la Morera de Montsant, les dues Vilelles, el Masroig, els Guiamets o Marçà mentre que va pujar a Falset, Cornudella, Capçanes, Porrera o Ulldemolins.

Si ens fixem amb les dades de creixement natural, al Priorat la diferència entre naixements i defuncions va ser de -89, xifra que es veu compensada pel saldo migratori positiu, que va ser de 113.

Cal afegir, també, que el Priorat segueix sent una de les comarques menys poblades de Catalunya. Concretament és la tercera, només per darrera de l’Alta Ribagorça, que té poc més de 4.000 habitants I el Pallars Sobirà, on hi viuen gairebé 7.300 persones.

Respecte a l’evolució de la població per comarques, L’any 2022 la població va augmentar en 40 comarques i a Aran i només va disminuir a les Garrigues. La Selva (31,4‰), el Baix Penedès (30,2‰) i la Garrotxa (27,6‰) van ser les comarques amb majors creixements en termes relatius. D’altra banda, la població de les Garrigues va disminuír en gairebé 5 punts i el Solsonès (2,9‰) i la Terra Alta (4,7‰) van ser les comarques amb menor creixement.

Finalment, si analitzem lestructura de la població per edats constatem que la nostra comarca és la segona de Catalunya amb un percentatge més elevat d’habitatnts que tenen 65 anys o més, concretament, aquesta xifra és del 26,2% i només hi ha la Terra Alta per davant. A més, el Priorat és la tercera comarca amb menys població de 0 a 15 anys, un 12%, només seguida de la Terra Alta i el Pallars Jussà.

aaec82f2-49b7-412e-8095-a4f98ed3418a.jpg

Els alumnes de l'optativa de Comunicació de l'Institut Escola Corbatera de Cornudella van visitar fa uns dies els estudis de Ràdio i TV Falset. A banda de conèixer les instal·lacions també van poder elaborar una notícia que, posteriorment, va ser emesa pels informatius de l'emissora. Concretament, ens parlen sobre l'activitat Coneguem el Priorat, que a finals de mes tindrà lloc a Torroja.

Escolteu-la a continuació:

WhatsApp_Image_2024-02-29_at_20.03.22.jpeg

Aquest dijous va tenir lloc la constitució del Consell del vi de la província de Tarragona, el qual aglutina per primer cop les seves 8 denominacions d’origen vitivinícoles amb l’objectiu de promocionar el vi del territori vinculat a la gastronomia del destí i de potenciar el fet que Tarragona és la província d’Espanya amb més denominacions d'origen vitivinícoles.

El Consell del vi és una iniciativa impulsada per la Federació d' Associacions d'Empresaris de l'Hostaleria de Tarragona (AEHT) que promourà les sinergies entre el sector de la gastronomia i el del vi, per potenciar el consum de referències de la província als seus restaurants i hotels, així com per posicionar la marca territori dins el mercat enogastronòmic català i convertir el destí en referent.

El vicepresident de l’AEHT, Vicenç Ferré, va explicar les primeres accions que durà a terme el Consell del Vi. La primera és la distribució d’una carta de benvinguda per incloure en les cartes dels restaurants i hotels de la província, suggerint als clients que escullin vins del territori. El consell també començarà a treballar en un uns nous premis que s’entregaran durant el sopar anual de l’AEHT a la millor carta de vins de la província. També es donarà continuïtat a una acció que ja s’havia iniciat anteriorment: la inclusió d’un espai fix a la revista A La Carta de l’AEHT que parlarà, en cada número, sobre cada una de les denominacions d'origen.

Amb totes aquestes actuacions i d’altres que aniran definint, el Consell del Vi pretén aportar identitat de marca a la província amb més denominacions d’origen de l’Estat espanyol.

20240221_104930-1-2048x1536.jpg

El Banc de terres i el Fòrum agrari del Priorat reprenen l'activitat amb la incorporació d'una nova tècnica al Projecte Treball a Comarques "Horitzó Priorat". La tasca principal d’aquesta professional és tornar a posar en funcionament i dinamitzar aquestes dues eines que es van crear per seguir donant suport al teixit agrari del Priorat.

En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Priorat, Sergi Méndez, ressalta que l’aposta per aquestes eines és clau per a la nostra comarca. “És una aposta estratègica per al manteniment del teixt agrari, un dels sectors en els quals es basa el desenvolupament social i econòmic de la comarca. Calen eines per garantir el futur de l’activita agrària al Priorat”, explica.

El Banc de terres del Priorat manté, així, la principal finalitat per la qual es va crear: facilitar l'accés a la terra a persones interessades a treballar-la, ajudant a evitar l'abandonament de finques rústiques i de l'activitat agrària. És per aquest motiu, que  des de fa unes setmanes, torna a comptar amb l’assessorament especialitzat en contractes de conreu, amb l’objectiu de garantir la seguretat jurídica dels acords que es puguin fer entre persones propietàries i demandants.

L’objectiu final és que el Banc de Terres pugui esdevenir, finalment, un punt per centralitzar la informació de les finques de la comarca disponibles, en les què la propietat vulgui no perdre o recuperar el valor del seu patrimoni així com d’aquelles persones que vulguin fer algun tipus d’aprofitament i no tinguin terres. En aquest sentit, els aprofitaments no tenen perquè ser professionals, és a dir, que també s’hi inclou qualsevol activitat permesa en sòl rústic i per a l’autoconsum.

Mantenir en funcionament el Banc de terres, però, no es tan senzill, i és que la falta de finançament, és la que ha provocat que aquesta eina hagi estat aturada durant un temps. “A dia d’avui no existeix cap instrument que permeti el manteniment d’espais com el banc de terres”, diu mentre afegeix que “a totes les comarques on s’han engegat projectes d’aquest tipus s’han trobat amb el mateix problema”.

Així, el president del Consell Comarcal del Priorat, creu que cal que la Generalitat inclogui els bancs de terres en les diferents línies de finançament que ofereix. “Una de les peticions que hem fet des de la comarca és que s’incloguin dins de la llei d’Espais agraris i que siguin reconeguts com a espais estratègics per al desenvolupament de la comarca”, afirma.

El Fòrum Agrari també arrenca de nou

 

En aquesta segona etapa, també pren importància la dinamització del Fòrum agrari del Priorat. És per aquest motiu que es preveuen reunions amb els diferents agents que tenen influència, recursos i capacitat de decisió en la planificació de l'espai agro-forestal del Priorat. L’objectiu és iniciar projectes conjunts i organitzar jornades que permetin dinamitzar el fòrum agrari i fer accions que s'avinguin a les necessitats, reptes i reivindicacions del sector.

En un primer moment serà necessari organitzar una jornada inicial per poder informar els actius agraris de projectes que ja s'estan gestant i desenvolupant al territori per tal de transferir la informació del que s'està fent i analitzar amb ells la situació real del sector. Aquest és un primer pas per poder seguir la feina iniciada i recuperar la participació de la pagesia en la presa de decisions, propostes i priorització d’accions. També es donarà continuïtat a les taules de treball de la fruita seca i es reprendran les línies de treball relatives a la gestió forestal i la recuperació de pastures.

La informació i participació en aquests dos temes concrets també s'obrirà a tothom. Totes aquelles persones interessades en participar en el Banc de Terres i el Fòrum agrari poden contactar amb el servei a través del telèfon 977830119 o de l’adreça de correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

bancdeterres.jpg

La 8a edició de la Mostra VOC – Festival Òmnium de Curtmetratges 2024, que organitza Òmnium Cultural, arriba al Priorat. Els curtmetratges finalistes de l’edició d’enguany es podran veure en diverses sessions: els dies 24 i 25 de febrer a Ulldemolins, diumenge 25 de febrer també als Guiamets, els dies 2 i 3 de març a Cornudella de Montsant i el 9 i 10 de març a la Bisbal de Falset. Josep Ferré, membre de la junta d’Òmnium al Priorat, explica que “és el quart any que se celebra al Priorat i estem molt contents perquè enguany hi ha nous pobles que se sumen a la mostra, com per exemple la Bisbal”.

La mostra, que durarà un mes, comptarà amb 140 sessions, a 90 sales de més de 80 localitats dels Països Catalans. A més, per primer cop, els curtmetratges seleccionats en aquesta edició es podran veure a la plataforma 3Cat, i com en les edicions anteriors, també estaran disponibles a la plataforma digital Filmin.

Enguany, el jurat del VOC, que serà l’encarregat d’atorgar un premi pel millor curt documental i un pel millor curt de ficció, valorats els dos en 3.000€, està integrat per Nathalie Modigliani, co fundadora i co directora de MODIband; Neus Ballús, directora de cinema, guionista i muntadora; Anna Giralt Gris, cineasta i investigadora; Macià Florit, realitzador i productor audiovisual a Elsabeth; i, Pol Roig, cineasta i programador. Com cada any, el públic podrà votar els diferents curtmetratges seleccionats i els guanyadors de ficció i documental s’enduran 1.000€, respectivament.

foto bona omnium priorat

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha reforçat aquest mateix mes de febrer les unitats dels Grups Especials de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) per poder donar cobertura a tot el territori executant feines de prevenció i de vigilància i primera intervenció d’incendis forestals. L’avançament de 4 mesos del reforç d’estiu dels efectius d’aquest grup operatiu és a causa de la situació de sequera acumulada en els darrers tres anys a Catalunya i dels rècords històrics de falta d’aigua a la vegetació que comporta un augment considerable de perill d’incendis forestals.

El reforç s’ha fet efectiu aquesta mateixa setmana doblant el nombre d’efectius amb una ampliació de pressupost fins als 3 milions d’euros. Així, s’han activat 8 equips actuals actuen des de Vilamalla (Alt Empordà), Torreferrussa a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Oriental), Benifallet (Baix Ebre), Ulldemolins (Priorat), Constantí (Tarragonès), Arnes (Terra Alta), Tremp (Pallars Jussà) i Calaf (Alta Anoia). Amb el personal incorporat aquesta setmana, s’ha passat a poder disposar de 60 efectius amb 26 vehicles, 1 tractor equipat amb desbrossadora i una arada de discos per realitzar tasques preventives i 3 robots desbrossadors que serveixen per fer tasques de trituració i eliminació de restes vegetals.

Les unitats del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals duen a terme tasques de manteniment d’infraestructures de prevenció d’incendis forestals com ara la revisió i el manteniment si s’escau de punts d’aigua, com, per exemple, el manteniment de la vegetació del perímetre del dipòsit o del subministrament d’aigua. També el manteniment dels camins de la xarxa bàsica de prevenció d’incendis forestals, que inclou les franges auxiliars de trànsit i el manteniment dels giradors per facilitar les maniobres en cas d’incendi. A més, també duen a terme el manteniment d’àrees estratègiques de baixa càrrega de combustible.

En episodis de perill d’incendi forestal com el d’avui, se centren en la vigilància i primera intervenció en incendis, que també inclou la campanya de la sega, exclusivament pensada per donar suport a la pagesia en la recol·lecció del cereal. La presència del GEPIF en el territori durant les hores de més risc permet, d’una banda, un efecte dissuasiu, i, de l’altra, aquesta ràpida primera intervenció. La presència sobre el terreny és molt important per atacar els incendis al més aviat possible i evitar que esdevinguin grans i destructius.

714f036b-4258-43b2-a1c1-c6f03852888e.jpeg

El govern de la Generalitat ha presentat aquesta setmana la licitació del servei d’oficines bancàries mòbils, que s’han adjudicat a dues entitats financeres: CaixaBank i Caixa Enginyers. La primera portarà l’atenció personalitzada a 503 municipis d’arreu de Catalunya i la segona, a 313 municipis.

Aquestes oficines bancàries mòbils han de permetre als clients de qualsevol entitat realitzar tots els serveis propis d’una oficina bancària: retirar i ingressar diners en efectiu, domiciliar el pagament dels rebuts i els tributs als comptes bancaris; consultar moviments i saldo i obtenir extractes de comptes bancaris, entre d’altres. A més, també prestaran una atenció personalitzada en la gestió tant dels comptes com d’altres productes bancaris i financers d’actiu, passiu i d’intermediació.

La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, destacava que cal que el govern garanteixi els serveis bàsics a tot el territori català. “No podem permetre que hi hagi aquesta exclusió per raons de residència, d’edat o de competències digitals”. Segons la consellera, aquesta mesurà “facilitarà la vida de moltes persones i acabarà amb una situació injusta”.

En 14 anys, Catalunya ha perdut un total de 5.961 oficines bancàries. Segons dades del Banc d’Espanya, ha passat de tenir 8.155 oficines el 2008 a 2.194 el 2022. Davant d’aquesta evidència, el passat mes de juliol el Govern va aprovar un pla per portar caixers automàtics i serveis financers als municipis de Catalunya que no tenien cap sucursal. Al Priorat, aquest servei s’oferirà a 21 dels 23 pobles, només en queden fora Falset i Ulldemolins.

Així, els ajuntaments també tindran un paper actiu en la implementació del servei d’oficina bancària mòbil, ja que hauran de determinar la ubicació, garantir un punt de presa de corrent, fer difusió del servei, recollir les incidències que es produeixin i traslladar-les als responsables i elaborar un informe anual amb la valoració de la qualitat del servei.

Publicitat
feed-image Subscriu-te al canal de notícies de Ràdio Falset