El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, va anunciar, durant la seva intervenció en el ple monogràfic sobre la pagesia d’aquest dimarts al Parlament, que “el Govern s’està plantejant la possibilitat d’encarregar un estudi sobre l’aplicabilitat d’una renda bàsica agrària, amb especial priorització dels joves de petites explotacions agroramaderes, que permeti avançar en la transformació del sector agrari cap a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, assegurar-ne la viabilitat i fomentar el relleu generacional” com a mesura estructural per ajudar el sector. L’altra mesura estructural a què va fer referència té a veure amb el sistema d’assegurances agràries. Segons va explicar el conseller, “si el model fins ara funcionava bé, ara no s’acaba d’adaptar a la nova realitat climàtica”, i és per això que “treballarem amb les organitzacions agràries per elaborar una proposta conjunta de revisió de l’actual sistema d’assegurances agràries”. En el cas que aquesta revisió no es produeixi, va assegurar que “el Govern estudiarà un sistema d’assegurances agràries propi adaptat a les circumstàncies del sector i a la nova realitat climàtica per fer costat a la pagesia catalana”.
Així mateix, Mascort va reiterar la seva voluntat de donar suport al sector primari, a qui farà costat si la sequera torna a ocasionar danys i pèrdues durant aquesta campanya. De fet, va recordar, que “el Govern ha pres mesures per no deixar ningú enrere amb les gelades de 2022, amb ajuts de 18 MEUR de fons propis i 17,5 MEUR, complementant els ajuts de l’Estat, o amb la sequera, amb 160 MEUR”. També va fer referència als ajuts d’agroliquiditat, i va explicar que “des del setembre de 2022 que estem fent ajuts amb préstecs bonificats”. Fins al moment, s’han abonat 100 MEUR i en breu sortirà un quart paquet de 35 MEUR.
Finalment, Mascort va fet referència a la flexibilització del Pla especial de sequera en l’àmbit agroramader. Es tracta d’assegurar la supervivència dels animals de les explotacions que no són d’engreix, resoldre els dèficits d’aigua de les explotacions amb un pla de xoc, assegurar la supervivència dels cultius llenyosos i permanents i garantir un mínim del 20% de dotació a productors i comunitats de regants que, en cas d’inversions en modernització de regadius, tindrà en compte el percentatge de reducció ja acomplert.
Durant el ple monogràfic, en el qual també hi van intervenir representants dels pagesos catalans, el conseller va recordar que “els nous reptes demanen noves maneres d’aproximar-nos i ser capaços de cercar nous consensos entre tots els agents implicats”, apel·lant a la situació crítica per la que travessa la pagesia a causa de diverses disrupcions com són els canvis en el model de consum, en el model de producció, d’índole tecnològica, normativa, d’excés de burocràcia, o canvis en el clima, entre d’altres. “Ser pagès o pagesa en aquests moments és complicat i aquest Govern té un compromís ferm amb la pagesia, amb l’agricultura i la ramadera d’aquest país”. “Un compromís que és en definitiva un compromís amb la seva gent, per a que segueixin guanyant-se la vida amb la feina que fan”.