Informatiu cap de Setmana 22-02-2020

El Banc de terres del Priorat va tancar el 2019 amb un total de 117 finques registrades, cinc acords ja formalitzats i altres quatre en procés de mediació. Un balanç que des del Consell Comarcal del Priorat consideren molt positiu si tenim en compte que el Banc de terres, tot i que va començar a treballar de portes endins el gener de 2019, no va ser plenament operatiu fins al mes d’octubre.

El conseller comarcal d’Agricultura i coordinador del Fòrum agrari del Priorat, Ferran Mestres, explicava que “la part positiva es que s’han arribat a acords per finques que estan en plena producció, ara bé, el problema són aquelles que estan mig perdudes, a les quals cal reactivar-ne la producció”.

Les 117 finques actualment inscrites en el Banc de terres sumen un total de 172 hectàrees i pertanyen a 39 propietaris diferents. La tipologia de finques és diversa. Tot i que hi ha un percentatge elevat de finques forestals, n’hi ha de tota mena: trossos abandonats, però també finques productives a punt per entrar-hi a treballar. Les terres estan distribuïdes entre gairebé tots els pobles del Priorat i hi ha representats una important diversitat de conreus. Amb tot, Mestres creu que “el gran repte del banc de terres és entrar als llocs on hi ha més vinya, ja que fins ara, és a les finques d’aquest conreu on el banc de terres ha tingut més dificultats per accedir”.

Pel que fa als 39 propietaris, majoritàriament són persones amb edats compreses entre els 70 i els 90 anys, que amb el consentiment dels hereus volen trobar persones disposades a gestionar o recuperar les seves finques. També hi ha casos de persones molt més joves (de 30 a 55 anys) que han rebut propietats en herència. Un altre grup nombrós són agricultors, que ja han superat l’edat de jubilació i no troben relleu generacional per a les seves finques, que encara són en producció.

Pel que fa al perfil dels 26 demandants inscrits, l’edat oscil·la entre els 21 a 55 anys, tot i que el grup majoritari són persones de menys de 40 anys que, recentment, han fet la incorporació com a joves agricultors o són a punt de fer-la. Joves pagesos que amb experiència i formació en el sector, que no han tingut accés a la terra per línia successòria o, si en tenen, necessiten més superfície de conreu. “Que entri gent jove a treballar la terra és molt bona notícia tot i sabent que viure de la terra serà molt difícil i que necessitaran arrendar més finques”, afegia el conseller Comarcal d’Agricultura.

Mestres explicava que entre els principals reptes del Banc de Terres a partir d’ara cal fer canviar la perspectiva de la gent de la comarca i “demanar una espècie de responsabilitat social ja que no és el mateix, per exemple, que una finca acabi a les mans d’un fons d’inversió amb seu a Londres que a les d’un pagès jove que ve a viure a la comarca”. Segons Mestres cal “bastir un sistema de suport entre institucions i entitats per ajudar a que els pagesos puguin guanyar-se la vida”.

El projecte de banc de terres està inclòs en el Programa Estratègic de Competitivitat Territorial (PECT) Priorat-Montsant-Siurana, que compta amb el finançament dels fons FEDER de la Unió Europea i que coordina el Consell Comarcal del Priorat. Alhora, és una iniciativa inclosa, com a actuació, en el Sistema de Gestió del Paisatge, que s’hadesplegat en el marc de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana, mosaic mediterrani a Patrimoni Mundial de la UNESCO.

paisatge priorat

Publicitat